jan 1, 1359 - Setge d'Oriola (1359)

Description:

- Context històric
El Setge d'Oriola de 1359 fou un dels episodis més importants de la segona campanya de la Guerra dels Dos Peres (1356–1375). La ciutat d'Oriola, situada al sud del Regne de València, era una plaça estratègica per controlar la frontera amb el Regne de Múrcia. Després dels atacs contra Alacant (1356), Jumella (1357) i Guardamar (1358), les forces de Pere I de Castella intentaren avançar sobre una de les principals ciutats valencianes de la frontera.

- Context social
Oriola era una de les ciutats més poblades i riques del sud valencià. La seva economia es basava en l'agricultura de regadiu de l'horta del Segura, el comerç i la seva funció administrativa. L'amenaça castellana provocà la mobilització de la població, l'arribada de reforços i la preparació de les muralles. El setge comportà escassetat d'aliments, destrucció dels camps dels voltants i un fort impacte sobre la població civil.

- Context polític
L'any 1359 la guerra havia entrat en una nova fase. Mentre Pere I de Castella atacava la costa catalana amb una gran flota (que fracassà davant Barcelona), també mantenia la pressió militar sobre la frontera valenciana. Pere III el Cerimoniós reforçà les defenses del Regne de València i confià en la resistència de les ciutats frontereres mentre organitzava el contraatac.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
La continuació de la Guerra dels Dos Peres.
La voluntat castellana de dominar el sud del Regne de València.
La importància estratègica d'Oriola com a ciutat fortificada.
El control de les comunicacions entre València i Múrcia.
L'objectiu d'afeblir la presència de la Corona d'Aragó a la frontera.

- Fets
Durant 1359, les tropes de Pere I de Castella penetraren al sud del Regne de València i assetjaren Oriola. La ciutat, protegida per unes muralles sòlides i pel castell de l'Oriolet, organitzà una defensa molt efectiva. Els habitants, juntament amb la guarnició reial, resistiren els intents castellans d'assaltar la plaça.
Els atacants devastaren l'horta i els camps dels voltants amb la intenció de tallar els subministraments i obligar la ciutat a rendir-se. Tot i això, la resistència oriolana impedí la conquesta de la ciutat. La combinació de les defenses, la manca de resultats ràpids i la necessitat de Pere I d'atendre altres fronts de guerra obligaren finalment les forces castellanes a abandonar el setge.
La fidelitat demostrada per Oriola durant aquest episodi fou especialment valorada per Pere III el Cerimoniós, que recompensà la ciutat amb diversos privilegis fiscals i honorífics. Entre aquests destaca el lema "Semper prevaluit ensis vester" ("Sempre prevalgué la vostra espasa"), incorporat a l'escut de la ciutat com a reconeixement de la seva defensa.

- Conseqüències
Fracàs castellà en la conquesta d'Oriola.
Conservació de la ciutat dins la Corona d'Aragó.
Devastació de l'horta i dels conreus del voltant.
Concessió de privilegis i exempcions fiscals per part de Pere III.
Consolidació d'Oriola com una de les principals places defensives del sud valencià.
Continuació de la guerra durant els anys següents.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó.
Pere I de Castella ("el Cruel"): rei de Castella i impulsor de l'ofensiva.
Els jurats i la milícia d'Oriola: responsables de l'organització de la defensa de la ciutat.

- Informació extra
La defensa d'Oriola es convertí en un dels episodis més recordats de la Guerra dels Dos Peres al sud del Regne de València. El Cartulari d'Oriola, elaborat al segle XVI, conserva una representació del setge en què apareixen les muralles de la ciutat coronades per les quatre barres de la Corona d'Aragó, convertint-se en una de les imatges més conegudes d'aquest conflicte.
La resistència d'Oriola reforçà la defensa de la frontera meridional valenciana i impedí que Pere I de Castella consolidés una penetració profunda al Regne de València en aquella fase de la guerra. Per aquest motiu, la ciutat gaudí durant anys d'un estatus privilegiat dins la Corona d'Aragó gràcies als honors concedits per Pere III el Cerimoniós.

Added to timeline:

Date: