jan 1, 1364 - Setge d'Oriola (1364)

Description:

- Context històric
El Setge d'Oriola de 1364 fou un dels episodis més destacats de la Guerra dels Dos Peres (1356–1375). Després de trencar la Pau de Morvedre (1363), Pere I de Castella inicià una nova ofensiva contra el Regne de València, ocupant diverses places frontereres. Oriola, una de les principals fortaleses del sud valencià, quedà pràcticament aïllada i es convertí en l'objectiu principal de les forces castellanes.

- Context social
Oriola era una ciutat fronterera de gran importància econòmica i militar, amb una població dedicada principalment a l'agricultura de regadiu de l'horta del Segura, al comerç i a l'artesanat. El llarg setge provocà una greu escassetat d'aliments. Les fonts medievals relaten que la fam arribà a ser tan extrema que alguns defensors recorregueren a l'antropofàgia, fet que il·lustra la duresa excepcional del bloqueig.

- Context polític
La ruptura de la Pau de Morvedre permeté a Pere I de Castella reprendre la guerra amb una gran ofensiva sobre el Regne de València. Mentrestant, Pere III el Cerimoniós havia pactat aliances amb Carles II de Navarra i amb Enric de Trastàmara, principal rival de Pere I. El rei aragonès intentà socórrer Oriola, però la manca de recursos i la necessitat d'atendre altres fronts li impediren mantenir-hi un exèrcit suficient.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
La ruptura de la Pau de Morvedre (1363).
La represa de la Guerra dels Dos Peres.
La voluntat castellana de dominar definitivament el sud del Regne de València.
La importància estratègica d'Oriola com a principal plaça forta de la frontera.
L'aïllament progressiu de la ciutat després de la caiguda de les fortaleses veïnes.

- Fets
A començaments de 1364, Pere I de Castella penetrà al sud del Regne de València i ocupà Alacant, Elda, Gandia i nombrosos castells de la zona. Només Oriola romangué fidel a la Corona d'Aragó, gràcies al fet que inicialment pogué ser proveïda per les forces de Pere III el Cerimoniós.
Tanmateix, el rei aragonès hagué de retirar-se cap a Tortosa, incapaç de mantenir el seu exèrcit al sud. Això deixà Oriola completament envoltada. La ciutat resistí durant mesos gràcies a les seves muralles i al castell de l'Oriolet, però el bloqueig provocà una fam devastadora entre els defensors. Diverses cròniques assenyalen que s'arribà a practicar el canibalisme per poder sobreviure.
Finalment, després d'una resistència heroica, Oriola caigué en mans castellanes durant l'any 1364. Malgrat aquesta pèrdua, la contraofensiva posterior de Pere III aconseguí recuperar diverses places importants, com Morvedre, Sogorb, Xixona, Almenara i Llíria, equilibrant parcialment la situació militar.

- Conseqüències
Conquesta d'Oriola per la Corona de Castella.
Fi del principal baluard aragonès al sud del Regne de València.
Greu crisi humanitària provocada per la fam durant el setge.
Recuperació posterior de diverses places valencianes per la Corona d'Aragó.
Continuació de la guerra fins a la intervenció d'Enric de Trastàmara i les Companyies Blanques.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó.
Pere I de Castella ("el Cruel"): rei de Castella i responsable de l'ofensiva.
Juan Martínez de Eslava: comandant de la defensa d'Oriola segons diverses fonts.
Olfo de Procida: almirall de la Corona d'Aragó que contribuí a mantenir obertes les comunicacions marítimes durant la campanya valenciana.

- Informació extra
El Setge d'Oriola de 1364 és recordat com un dels episodis més dramàtics de tota la Guerra dels Dos Peres per l'extrema fam patida pels seus habitants. Les referències medievals a casos d'antropofàgia el converteixen en un dels setges més durs documentats de la història de la Corona d'Aragó.
Malgrat la seva caiguda, la resistència d'Oriola contribuí a frenar durant mesos l'avenç castellà i permeté a Pere III el Cerimoniós reorganitzar les seves forces. La recuperació posterior de diverses fortaleses valencianes demostrà que la conquesta castellana del Regne de València no era definitiva, i el conflicte continuaria encara durant una dècada més fins a la Pau d'Almazán (1375).

Added to timeline:

Date: