may 21, 1363 - Setge de València (1363)

Description:

- Context històric
El Setge de València de 1363 fou un dels episodis més importants de la Guerra dels Dos Peres (1356–1375). Després de conquerir Terol, Morvedre (Sagunt), Almenara, el Puig, Llíria i altres places del Regne de València, Pere I de Castella decidí atacar directament la capital valenciana. El setge s'inicià el 21 de maig de 1363 i finalitzà amb la retirada castellana arran de la signatura de la Pau de Morvedre (o Murviedro) el 2 de juliol de 1363.

- Context social
València era la ciutat més gran i rica de la Corona d'Aragó després de Barcelona, amb una intensa activitat comercial i una població nombrosa. La proximitat de l'exèrcit castellà provocà una mobilització general dels habitants. Nobles, cavallers, milícies urbanes i gremis participaren en la defensa de la ciutat, mentre bona part de la població dels pobles propers es refugiava rere les muralles.

- Context polític
La situació de la Corona d'Aragó era crítica. Pere III el Cerimoniós havia perdut nombroses fortaleses i no disposava d'un exèrcit prou fort per presentar batalla campal. Per aquest motiu optà per reforçar la defensa de València mentre negociava una pau amb la mediació de Carles II de Navarra i altres diplomàtics. Per a Pere I de Castella, la conquesta de València podia significar la derrota definitiva de la Corona d'Aragó.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
La represa de la Guerra dels Dos Peres després del fracàs de la Pau de Terrer (1361).
Les victòries castellanes de la primavera de 1363, especialment la presa de Terol.
La voluntat de Pere I de Castella de conquerir la capital del Regne de València.
La importància política, econòmica i militar de València.
L'objectiu de forçar Pere III a acceptar unes condicions de pau favorables a Castella.

- Fets
El 21 de maig de 1363, Pere I de Castella arribà davant de València amb un important exèrcit després d'haver ocupat bona part del nord del regne. Les tropes castellanes encerclaren la ciutat i iniciaren un setge que s'allargaria durant 42 dies. La defensa fou organitzada per Alfons d'Aragó i de Foix, comte de Ribagorça, cosí de Pere III el Cerimoniós, amb el suport de les milícies urbanes i dels habitants de la ciutat.
Durant el setge, els castellans devastaren els ravals i els camps dels voltants i incendiaren gran part del Palau Reial de València (el Real), situat extramurs. Tot i aquests danys, les muralles resistiren els assalts i els defensors impediren qualsevol penetració dins la ciutat.
Mentre el setge continuava, s'intensificaren les negociacions entre ambdues corones. Finalment, el 2 de juliol de 1363 se signà la Pau de Morvedre, que obligà Pere I a aixecar el setge i retirar les seves forces. L'acord, però, fou molt breu i les hostilitats es reprendrien l'any següent amb un segon setge de València (1364).

- Conseqüències
Fracàs de la conquesta castellana de València.
Signatura de la Pau de Morvedre (2 de juliol de 1363).
Destrucció parcial del Palau Reial de València.
Reconciliació política entre Pere III i la ciutat de València després de les tensions derivades de la Guerra de la Unió.
Concessió d'importants privilegis heràldics a la ciutat.
Reanudació de la guerra poc després, amb un nou setge el 1364.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó.
Pere I de Castella ("el Cruel"): dirigí personalment el setge.
Alfons d'Aragó i de Foix (comte de Ribagorça): comandant de la defensa de València.
Bernat II de Cabrera: principal negociador de la Corona d'Aragó durant la pau.
Carles II de Navarra: actuà com a mediador en les negociacions de la Pau de Morvedre.

- Informació extra
La resistència de València durant els setges de 1363 i 1364 marcà profundament la identitat de la ciutat. Com a recompensa per la seva fidelitat, Pere III el Cerimoniós concedí a l'escut de València dues lletres "L" (per "Lleial, Lleialíssima") i una corona reial sobre l'escut, elements que encara avui formen part de la simbologia oficial de la ciutat.
A més, els atacs castellans demostraren la vulnerabilitat de les defenses medievals de València. En les dècades posteriors s'impulsaren importants obres de fortificació, entre les quals destaca la construcció de les Torres de Serrans i la millora del sistema defensiu de la ciutat, convertint València en una de les places fortificades més importants de la Corona d'Aragó a la baixa edat mitjana.

Added to timeline:

Date: