mar 14, 1369 - Batalla de Montiel

Description:

- Context històric
La Batalla de Montiel es lliurà el 14 de març de 1369 als voltants del castell de Montiel (actual província de Ciudad Real). Fou la batalla decisiva de la Guerra Civil Castellana (1351–1369) i també un episodi estretament relacionat amb la Guerra dels Dos Peres i la Guerra dels Cent Anys, ja que hi intervingueren aliats francesos, anglesos, granadins i la Corona d'Aragó. La victòria d'Enric de Trastàmara posà fi al regnat de Pere I de Castella i inaugurà la dinastia Trastàmara a Castella.

- Context social
Castella estava profundament dividida entre els partidaris del rei Pere I i els d'Enric de Trastàmara, el seu germanastre. El conflicte havia provocat una greu crisi econòmica, devastació de nombroses comarques i una forta polarització entre la noblesa. La guerra també havia adquirit una dimensió internacional: França donava suport a Enric, mentre que Anglaterra havia recolzat Pere I en fases anteriors del conflicte.

- Context polític
Després de la derrota d'Enric a Nájera (1367), aquest aconseguí reorganitzar les seves forces gràcies al suport del rei Pere III el Cerimoniós, del rei Carles V de França i de les Companyies Blanques dirigides pel famós cavaller bretó Bertrand du Guesclin. Quan el Príncep Negre retirà el seu suport a Pere I per motius econòmics i polítics, el rei castellà quedà molt afeblit. Enric aprofità la situació per llançar una ofensiva definitiva.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
La Guerra Civil Castellana entre Pere I i Enric de Trastàmara.
El suport de la Corona d'Aragó i de França a Enric.
La retirada del suport anglès a Pere I després de la batalla de Nájera.
La lluita pel tron de Castella.
La influència de la Guerra dels Cent Anys sobre la política peninsular.

- Fets
Durant els primers mesos de 1369, Enric de Trastàmara penetrà a Castella amb un exèrcit compost per nobles castellans rebels, contingents francesos comandats per Bertrand du Guesclin i forces enviades per la Corona d'Aragó. Pere I, que havia perdut bona part dels seus aliats anglesos, reuní les tropes que encara li eren fidels, reforçades per soldats del Regne de Granada.
El 14 de març de 1369, els dos exèrcits s'enfrontaren als voltants de Montiel. Les forces d'Enric derrotaren les de Pere I, que hagué de refugiar-se al castell de Montiel. Incapaç de trencar el setge, el rei intentà fugir negociant secretament amb Bertrand du Guesclin. Segons la tradició recollida per les cròniques, Du Guesclin conduí Pere fins a la tenda d'Enric, on els dos germanastres s'enfrontaren cos a cos. Durant la lluita, Enric de Trastàmara matà personalment Pere I, el 23 de març de 1369, posant fi a la guerra civil. La famosa frase atribuïda a Du Guesclin, «Ni quito ni pongo rey, sino ayudo a mi señor», forma part de la tradició historiogràfica vinculada a aquest episodi.
Després de la mort del seu rival, Enric fou proclamat rei amb el nom d'Enric II de Castella, iniciant una nova dinastia.

- Conseqüències
Victòria decisiva d'Enric de Trastàmara.
Mort de Pere I de Castella.
Fi de la Guerra Civil Castellana.
Inici de la dinastia Trastàmara al tron de Castella.
Consolidació de l'aliança entre Castella i França.
Millora de les relacions entre la Corona d'Aragó i el nou rei Enric II, que contribuïren a posar fi a la Guerra dels Dos Peres amb la Pau d'Almazán (1375).

- Personatges rellevants
Pere I de Castella ("el Cruel" o "el Justicier"): rei de Castella derrotat i mort després de la batalla.
Enric II de Trastàmara: vencedor de la batalla i nou rei de Castella.
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó i principal aliat d'Enric.
Bertrand du Guesclin: comandant de les Companyies Blanques franceses i figura clau en la victòria d'Enric.
Carles V de França: donà suport polític i militar a Enric.
Muhàmmad V de Granada: aliat de Pere I en la fase final de la guerra.

- Informació extra
La Batalla de Montiel tingué una transcendència molt superior a l'àmbit castellà. La instauració de la dinastia Trastàmara marcà la política peninsular durant més d'un segle. Els Trastàmara acabarien governant també la Corona d'Aragó amb Ferran d'Antequera (1412), i d'aquesta dinastia sorgirien els Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó.
Per a la Corona d'Aragó, la victòria d'Enric II representà un gran èxit diplomàtic de Pere III el Cerimoniós. La desaparició del seu gran enemic, Pere I de Castella, reduí la pressió militar sobre els territoris de la Corona i facilità la signatura de la Pau d'Almazán (1375), que posà fi definitivament a gairebé vint anys de conflictes entre ambdues corones.

Added to timeline:

Date: