jan 1, 1390 - Batalla de Navata

Description:

- Context històric
La Batalla de Navata fou un enfrontament de la Guerra dels Armanyaguesos (1389–1391), conflicte que enfrontà la Corona d'Aragó, governada per Joan I el Caçador, amb el comte Joan III d'Armanyac.
L'any 1389, Joan III d'Armanyac havia enviat un exèrcit de mercenaris, comandat per Bernat d'Armanyac, per envair Catalunya i fer efectives les seves pretensions sobre l'antic Regne de Mallorca. Les forces invasores ocuparen part del Rosselló i l'Empordà i avançaren cap al sud. L'any següent, les tropes de la Corona d'Aragó aconseguiren derrotar-les a la zona de Navata, a l'Alt Empordà.

- Context social
La invasió afectà especialment les comarques del nord-est del Principat. Les companyies mercenàries armanyagueses saquejaren diverses poblacions i provocaren inseguretat entre la població.
La situació obligà les institucions catalanes a mobilitzar recursos extraordinaris per a la defensa. Les Corts havien acordat una dotació econòmica administrada per una comissió de diputats i també es reclutaren almogàvers procedents dels regnes de València i Múrcia.

- Context polític
El conflicte tenia el seu origen en les pretensions de Joan III d'Armanyac sobre el Regne de Mallorca. Després de la mort de Jaume IV de Mallorca (1375), els drets dinàstics havien passat a la seva germana Isabel de Mallorca.
Armanyac considerava que podia reclamar aquests drets i exigí una compensació a Joan I. Davant la negativa de la Corona d'Aragó, optà per la via militar i envià les seves companyies a Catalunya.

- Causes
Les causes principals de la batalla foren:
Les pretensions dinàstiques d'Armanyac sobre Mallorca.
La negativa de Joan I a reconèixer-les o pagar la compensació exigida.
La invasió de Catalunya per les companyies mercenàries armanyagueses.
La necessitat de la Corona d'Aragó d'expulsar els invasors del Rosselló i l'Empordà.
La mobilització militar catalana després de les Corts de Montsó (1388–1389).

- Fets
A finals de 1389, les tropes d'Armanyac penetraren a Catalunya i ocuparen diversos territoris del Rosselló i l'Empordà. Entre altres accions, atacaren Besalú i arribaren a amenaçar Girona.
Joan I reuní un exèrcit a Girona i inicià la contraofensiva. Segons les fonts, les forces catalanes aconseguiren expulsar els invasors cap al nord i, en aquest context, es produí l'enfrontament decisiu a la zona de Navata durant 1390.
La batalla acabà amb una important derrota de les companyies armanyagueses, que perderen molts homes. La victòria permeté recuperar bona part de l'Empordà i obligà els invasors a retirar-se cap als Pirineus. La mateixa tradició històrica local de Navata conserva l'episodi com una de les principals accions militars del conflicte.
Tanmateix, la victòria no significà la fi immediata de la guerra. Durant l'estiu de 1390, aprofitant que Joan I havia tornat a Barcelona, els armanyaguesos tornaren a atacar el Rosselló i aconseguiren ocupar temporalment llocs com Mosset, Salses i Sant Hipòlit de la Salanca.

- Conseqüències
Derrota important de les forces armanyagueses a Catalunya.
Recuperació de la iniciativa militar per part de la Corona d'Aragó.
Expulsió dels invasors de bona part de l'Empordà.
Fracàs de l'intent d'aconseguir militarment els drets sobre Mallorca.
Reforç del prestigi militar de Joan I i dels seus comandants.
La guerra, però, continuà fins al 1391, amb noves operacions al Rosselló.

- Personatges rellevants
Joan I el Caçador: rei de la Corona d'Aragó i responsable de la resposta contra la invasió.
Joan III d'Armanyac: comte d'Armanyac i promotor de l'expedició contra Catalunya.
Bernat d'Armanyac: comandant de les forces armanyagueses que participaren en la invasió.
Bernat IV de Cabrera: noble i militar català a qui les fonts atribueixen la victòria de Navata.
Felip Dalmau I de Rocabertí: un dels nobles que participaren en la defensa del territori empordanès.
Pere VIII d'Illa: participant en la defensa del Rosselló i l'Empordà.

- Informació extra
La Batalla de Navata és un episodi especialment interessant perquè mostra la importància estratègica de l'Alt Empordà com a porta d'entrada al Principat des del nord. La zona havia estat directament afectada per la invasió armanyaguesa i constituïa una de les principals línies de defensa davant les incursions procedents del territori francès.
La batalla també evidencia el paper creixent de les institucions catalanes en la defensa del país: les Corts i la Diputació del General contribuïren a mobilitzar recursos econòmics i militars per fer front a la invasió. Un estudi de la Fundació Noguera situa la victòria decisiva contra els armanyaguesos a prop de Navata, després de la concentració de l'exèrcit català a Girona.

- Perspectiva catalana
Des d'una perspectiva catalana, Navata representa una victòria en la defensa del Principat de Catalunya davant una invasió exterior. L'expedició armanyaguesa no només pretenia obtenir una compensació econòmica, sinó que qüestionava la situació política consolidada després de la incorporació del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó.

Added to timeline:

Date: