aug 24, 1397 - Saqueig de Torreblanca

Description:

- Context històric
El saqueig o barreig de Torreblanca fou una incursió de corsaris nord-africans contra la vila de Torreblanca, al Regne de València, que tingué lloc el 24 d'agost de 1397 segons la cronologia tradicional. L'atac fou protagonitzat per corsaris procedents de Bugia (Béjaïa) i tingué una gran repercussió política i religiosa a la Corona d'Aragó.
L'episodi es convertí en el principal detonant de l'anomenada Armada Santa, les expedicions de 1398 i 1399 contra els territoris musulmans del Magrib, especialment la Croada de Tedelis.

- Context social
Torreblanca era una petita població costanera del Regne de València, situada en una zona especialment exposada als atacs de corsaris nord-africans.
La pirateria constituïa una amenaça important per a les poblacions litorals de la Corona. Els corsaris podien saquejar les poblacions, incendiar-les i capturar habitants per vendre'ls com a esclaus o obtenir-ne un rescat. L'atac de Torreblanca fou especialment greu perquè afectà una part molt important de la població local.

- Context polític
L'atac es produí poc després de l'arribada al tron de Martí I l'Humà, que havia esdevingut rei el 1396.
La Corona d'Aragó mantenia importants interessos comercials a la Mediterrània occidental i tenia una llarga tradició de relacions, conflictes i intercanvis amb els estats musulmans del nord d'Àfrica.
La notícia del saqueig provocà una forta reacció al Regne de València, que començà a plantejar una expedició de represàlia. La iniciativa valenciana acabà rebent el suport de Martí I i del papa Benet XIII, que el març de 1398 concedí una bula de croada.

- Causes
Les causes immediates del saqueig foren:
L'activitat dels corsaris nord-africans contra les costes valencianes.
La vulnerabilitat de les petites poblacions litorals.
L'interès dels corsaris per obtenir botí i captius.
La situació de conflicte i rivalitat entre els estats cristians de la Corona d'Aragó i els poders musulmans del Magrib.
La importància econòmica de les incursions corsàries com a font d'esclaus i riquesa.

- Fets
El 24 d'agost de 1397, una flota de quatre galeres corsàries procedents de Bugia arribà a Torreblanca. Els atacants desembarcaren i saquejaren i incendiaren la població.
Els corsaris assaltaren també l'església de la vila i s'emportaren una custòdia o arqueta que contenia formes consagrades. Aquest element religiós donà a l'atac una enorme transcendència en la societat cristiana de l'època.
Un altre dels objectius principals fou la captura d'habitants. Les fonts documenten 108 captius, que foren conduïts al nord d'Àfrica. Una font local estima que Torreblanca podia tenir aproximadament 160 habitants, de manera que la captura d'aquests 108 habitants hauria representat un cop demogràfic extraordinàriament greu per a la vila.
La notícia del saqueig es propagà ràpidament i provocà una forta indignació, especialment a València. El robatori de les formes consagrades fou utilitzat com a argument religiós per obtenir el suport pontifici a una expedició militar.
El 1398, València i Mallorca organitzaren una gran expedició naval. Benet XIII concedí la bula de croada i diverses ciutats i viles aportaren diners, vaixells i homes. L'estol es concentrà a Eivissa i arribà a reunir aproximadament 70 naus i 7.500 croats.
L'expedició atacà Tedelís (Dellys) el 27 d'agost de 1398, on les forces de la Corona d'Aragó saquejaren la ciutat. Aquest episodi és conegut com la Croada de Tedelis.

- Conseqüències
Torreblanca quedà greument devastada i la seva població molt reduïda.
108 habitants foren capturats.
Es produí el robatori de les formes consagrades, que tingué una gran repercussió religiosa.
L'atac provocà una forta mobilització política al Regne de València.
Martí I l'Humà donà suport a l'organització d'una expedició de represàlia.
Benet XIII concedí una bula de croada el 1398.
Es formà l'Armada Santa, amb participació principalment valenciana i mallorquina.
Es produí la Croada de Tedelis (1398).
L'any següent es realitzà una nova expedició contra Bona (1399).

- Personatges rellevants
Martí I l'Humà: rei de la Corona d'Aragó, que donà suport polític a la resposta contra els corsaris.
Benet XIII (Papa Luna): papa d'Avinyó que concedí la bula de croada per a l'expedició de represàlia.
Pere Fuster: un valencià convertit a l'islam que les fonts tradicionals relacionen amb els corsaris de Bugia que atacaren Torreblanca. La seva identificació i el seu paper concret, però, apareixen amb diferents graus de certesa segons les fonts.
Jofré de Rocabertí: militar que posteriorment comandà part de l'expedició de 1398 contra Tedelis.
Hug d'Anglesola: un dels principals comandants de l'expedició mallorquina de 1398.

- Informació extra
El Saqueig de Torreblanca és important perquè constitueix un exemple clar de com un episodi local del litoral valencià podia desencadenar una resposta a escala mediterrània. L'atac no es limità a causar víctimes i pèrdues materials: el robatori de les formes consagrades permeté presentar l'episodi com un greuge religiós contra la cristiandat, facilitant que la Corona obtingués suport pontifici per organitzar una croada.
Des d'una perspectiva catalana, l'episodi és especialment interessant perquè la resposta no fou exclusivament valenciana. València i Mallorca foren els principals impulsors de l'Armada Santa, mentre que Barcelona també participà en la mobilització política, encara que finalment no pogué contribuir directament a l'expedició de 1398 perquè estava ocupada en les operacions militars contra el vescomtat de Castellbò, relacionat amb el comte de Foix.
Així, Torreblanca es convertí en el detonant immediat de dues expedicions nord-africanes de la Corona d'Aragó: Tedelis (1398) i Bona (1399). L'episodi mostra també la combinació d'interessos comercials, defensa marítima, captura d'esclaus i religió que caracteritzava les relacions entre la Corona d'Aragó i el Magrib a la fi del segle XIV.

Added to timeline:

Date: