jun 30, 1409 - Batalla de Sanluri

Description:

- Context històric
La Batalla de Sanluri fou un dels enfrontaments més importants de la conquesta i consolidació del domini de la Corona d'Aragó a Sardenya. Es produí el 26 de juny de 1409, prop de Sanluri, al Campidano, entre les forces de Martí el Jove, rei de Sicília i fill de Martí I l'Humà, i les forces sardes dirigides per Guillem III de Narbona, vescomte de Narbona i jutge d'Arborea.
El conflicte s'emmarcava en la llarga resistència del Jutjat d'Arborea contra el domini catalanoaragonès. La Corona d'Aragó havia conquerit Sardenya a partir de 1323, però el control de l'illa havia estat sempre difícil i havia provocat diverses revoltes.

- Context social
La població sarda havia patit dècades de guerres entre els partidaris del domini de la Corona d'Aragó i els defensors de la independència dels territoris sards.
El Jutjat d'Arborea, especialment sota la dinastia dels Serra-Bas, havia esdevingut el principal centre de resistència sarda. La seva lluita contra els catalanoaragonesos tenia també un component territorial i polític: una part important de les elits locals rebutjava la incorporació de l'illa a la Corona.
La guerra havia provocat destrucció de terres, pèrdues demogràfiques i desplaçaments de població, especialment al centre i sud de Sardenya.

- Context polític
Martí I l'Humà havia reprès amb força la política de consolidació del domini sobre Sardenya. El problema es va agreujar quan Guillem III de Narbona arribà a l'illa el 1408, reclamat com a hereu dels drets del Jutjat d'Arborea. Guillem assumí el lideratge de la resistència contra la Corona.
Davant aquesta situació, Martí l'Humà envià una important expedició militar, dirigida pel seu fill Martí el Jove, que ja era rei de Sicília.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
La resistència del Jutjat d'Arborea al domini de la Corona d'Aragó.
Les pretensions de Guillem III de Narbona sobre Arborea.
La voluntat de Martí l'Humà de consolidar definitivament el domini catalanoaragonès sobre Sardenya.
La necessitat d'acabar amb les revoltes que havien dificultat el control de l'illa durant gairebé un segle.
L'arribada de reforços francesos a favor de Guillem de Narbona.
La importància estratègica de controlar el Campidano i les comunicacions entre Càller i els territoris d'Arborea.

- Fets
Martí el Jove arribà a Sardenya amb un important exèrcit, reforçat per contingents procedents dels diferents territoris de la Corona. També hi participaren nobles i militars catalans, entre ells Bernat de Cabrera, Joan Ramon Folc de Cardona i Joan Desvalls.
Les forces de Guillem III de Narbona, reforçades per tropes sardes, es concentraren a Sanluri.
El 26 de juny de 1409 es produí la batalla. Tot i la important superioritat numèrica de les forces sardes, l'exèrcit de Martí el Jove obtingué una victòria decisiva. Les forces d'Arborea foren derrotades i Guillem III de Narbona aconseguí escapar i refugiar-se a Oristany, abans de marxar posteriorment cap a França.
Els catalanoaragonesos ocuparen Sanluri i capturaren l'estendard de Guillem de Narbona, que fou enviat a Barcelona com a trofeu de guerra. Les pèrdues de l'exèrcit de Martí foren relativament reduïdes, tot i que hi moriren diversos personatges importants.
Entre els morts hi havia Joan Desvalls, conseller de Barcelona i capità de tres naus de l'expedició, que havia participat directament en la batalla.
La victòria semblava anunciar la fi de la resistència d'Arborea. Tanmateix, la situació canvià radicalment poc després: el 25 de juliol de 1409, menys d'un mes després de la batalla, Martí el Jove morí a Càller, probablement a causa d'una malaltia.

- Conseqüències
Victòria decisiva de la Corona d'Aragó sobre les forces d'Arborea.
Derrota militar de Guillem III de Narbona.
Ocupació de Sanluri.
Captura de l'estendard del vescomte de Narbona, enviat a Barcelona.
Debilitament considerable de la resistència del Jutjat d'Arborea.
Consolidació temporal del domini catalanoaragonès sobre bona part de Sardenya.
La resistència sarda, però, no desaparegué completament.
La mort de Martí el Jove el 25 de juliol de 1409 convertí una gran victòria militar en una greu crisi dinàstica.
Martí el Jove era l'únic fill legítim supervivent de Martí l'Humà, de manera que la seva mort deixà la Corona sense un hereu legítim masculí directe.
La crisi successòria acabaria desembocant en l'Interregne de 1410-1412 i el Compromís de Casp.

- Personatges rellevants
Martí el Jove: rei de Sicília i comandant de l'exèrcit vencedor; morí poc després de la batalla.
Martí I l'Humà: rei de la Corona d'Aragó i pare de Martí el Jove; havia impulsat la campanya per consolidar el domini sobre Sardenya.
Guillem III de Narbona: vescomte de Narbona i principal dirigent de la resistència d'Arborea.
Bernat de Cabrera: important noble i militar català que participà en la campanya sarda i en la batalla.
Joan Ramon Folc de Cardona: noble català i almirall d'Aragó, un dels generals de Martí el Jove.
Joan Desvalls: conseller de Barcelona i capità de l'expedició; morí durant la batalla.
Brancaleó Dòria: membre d'una important família noble sarda i un dels dirigents de les forces contràries a la Corona.

- Informació extra
La Batalla de Sanluri és un dels episodis militars més importants de la història de la presència catalana a Sardenya. La victòria semblava haver resolt definitivament el problema de la resistència d'Arborea i reforçava la posició de la Corona d'Aragó a l'illa. De fet, fonts de l'època i la historiografia catalana presenten Sanluri com una gran victòria militar de Martí el Jove.
Des d'una perspectiva catalana, la batalla és especialment significativa per la participació directa de nobles, militars i contingents procedents del Principat de Catalunya. L'expedició fou possible gràcies també als subsidis concedits per les Corts catalanes de 1406, i diversos nobles catalans participaren personalment en la campanya.
La victòria tingué, però, una conseqüència paradoxal: poques setmanes després, la mort de Martí el Jove convertí el triomf militar en una catàstrofe política per a la dinastia de Barcelona. Martí era l'únic hereu masculí legítim de Martí l'Humà, i la seva mort deixà el seu pare sense descendència legítima masculina. Això acabaria provocant la crisi successòria que, després de la mort de Martí l'Humà el 1410, conduiria a l'Interregne i al Compromís de Casp de 1412.

Added to timeline:

Date: