jul 27, 1413 - Setge de Lleida (1413)

Description:

- Context històric
El Setge de Lleida de 1413 es produí en el marc de la Revolta del comte d’Urgell contra Ferran I d’Antequera, iniciada després que Jaume II d’Urgell no acceptés el resultat del Compromís de Casp (1412), que havia atorgat la Corona d’Aragó a Ferran de Trastàmara. Després d’alguns èxits inicials de la revolta, Jaume d’Urgell decidí atacar Lleida, ciutat de gran importància estratègica i política. L’operació tingué lloc el 27 de juny de 1413 i acabà amb el fracàs de les forces urgellistes. La derrota davant Lleida fou un dels primers grans punts d’inflexió de la revolta i precedí la derrota d’Alcolea de Cinca del 10 de juliol.

- Context social
Lleida era una de les principals ciutats del Principat i un important centre demogràfic, comercial, institucional i militar de les terres occidentals de Catalunya. El 1413 la ciutat comptava amb aproximadament 1.545 focs, dels quals 1.213 corresponien al nucli urbà, fet que permet estimar una població d’uns quants milers d’habitants. La seva posició a la vora del Segre i les seves comunicacions amb Aragó, l’Urgell i la resta del Principat li conferien una gran importància estratègica.
La població local quedà afectada per la mobilització militar i per la presència de tropes als territoris propers. Menàrguens, vila vinculada al comtat d’Urgell, fou utilitzada com a punt de concentració de tropes, artilleria, escales i altres materials destinats a l’intent de prendre Lleida. La presència d’homes i animals provocà saquejos de collites i perjudicis importants per a la pagesia de la zona.

- Context polític
Lleida es mantingué fidel a Ferran I d’Antequera i constituïa un obstacle fonamental per als plans de Jaume d’Urgell. El comte necessitava controlar la ciutat per consolidar la seva posició a les terres de Ponent i establir una comunicació més segura amb els seus aliats urgellistes del regne d’Aragó. La derrota davant Lleida impedí aquesta estratègia i deixà Jaume d’Urgell en una situació molt més vulnerable.
Ferran I, per la seva banda, disposava del suport de sectors importants de les elits polítiques i nobiliàries i pogué mobilitzar recursos militars del Principat. L’Enciclopèdia Catalana assenyala que el monarca pogué convocar les hosts catalanes mitjançant l’usatge Princeps namque, a més de comptar amb tropes castellanes.

- Causes
Les principals causes de l’atac a Lleida foren:
La continuació de la Revolta del comte d’Urgell contra Ferran I.
La voluntat de Jaume II d’Urgell de consolidar militarment la seva rebel·lió.
La importància estratègica de Lleida com a ciutat clau de les terres occidentals del Principat.
La necessitat de controlar les comunicacions entre l’Urgell, Lleida i Aragó.
La voluntat de crear un corredor que permetés coordinar les forces urgellistes de Catalunya i Aragó.
La necessitat de Jaume d’Urgell d’aconseguir una victòria important que reforcés la seva causa.
La fidelitat de Lleida a Ferran I, que convertia la ciutat en un dels principals obstacles per als plans urgellistes.

- Fets
A la primavera de 1413, la situació política derivada del Compromís de Casp es transformà definitivament en un conflicte armat entre Jaume d’Urgell i Ferran I. Les forces urgellistes aconseguiren alguns èxits inicials, però Jaume necessitava obtenir una victòria decisiva per consolidar la revolta.
Jaume II d’Urgell dirigí les seves forces cap a Lleida i intentà apoderar-se de la ciutat. L’operació es desenvolupà a finals de juny i culminà el 27 de juny de 1413. Els urgellistes concentraren homes d’armes, artilleria i material de setge en diversos punts de l’entorn de Lleida, especialment a Menàrguens. La documentació del procés posterior contra el comte confirma la mobilització de nombroses tropes i recursos per intentar conquerir la ciutat.
Tanmateix, Lleida es mantingué fidel a Ferran I i les forces de Jaume d’Urgell no aconseguiren prendre-la. L’intent fracassà i el comte hagué d’abandonar l’operació. La derrota davant Lleida és considerada per la historiografia com un dels moments que iniciaren la decadència militar de la revolta.
El fracàs fou especialment greu perquè Jaume d’Urgell necessitava Lleida per facilitar la connexió entre les seves forces i les dels seus aliats aragonesos. Sense el control de la ciutat, aquesta coordinació esdevingué molt més difícil. Poc després, el 10 de juliol, les forces urgellistes patiren una nova derrota a la Batalla d’Alcolea de Cinca, que acabà d’impedir la unió dels exèrcits de l’Urgell i d’Aragó.
Després d’aquestes derrotes, Jaume d’Urgell es retirà cap a Balaguer, capital del seu comtat, mentre Antón de Luna quedava progressivament aïllat a Aragó. Ferran I aprofità la situació per iniciar l’ofensiva definitiva contra els principals centres de resistència urgellista. Al juliol començà el Setge de Balaguer, que acabaria amb la rendició de Jaume II el 31 d’octubre de 1413.

- Conseqüències
Fracàs de l’intent de Jaume d’Urgell d’apoderar-se de Lleida.
Manteniment de Lleida sota l’autoritat de Ferran I.
Pèrdua de la iniciativa militar per part dels urgellistes.
Impossibilitat de crear un corredor segur entre les forces de l’Urgell i els seus aliats d’Aragó.
Debilitament de la posició política i militar de Jaume d’Urgell.
Derrota posterior de les forces urgellistes a Alcolea de Cinca el 10 de juliol de 1413.
Retirada de Jaume d’Urgell cap a Balaguer.
Inici de la fase final de la revolta, amb el setge de Balaguer.
Consolidació progressiva de Ferran I i de la dinastia Trastàmara.

- Personatges rellevants
Jaume II d’Urgell, «el Dissortat»: comte d’Urgell i principal dirigent de la revolta; dirigí l’intent de prendre Lleida.
Ferran I d’Antequera: rei de la Corona d’Aragó i principal adversari de Jaume d’Urgell; aconseguí mantenir Lleida sota la seva autoritat.
Ramon Berenguer de Fluvià: important comandant urgellista que participà en les operacions militars de la revolta i posteriorment en la defensa de Balaguer.
Antón de Luna: noble aragonès i principal aliat militar de Jaume d’Urgell; la seva resistència a Aragó havia de coordinar-se amb l’ofensiva urgellista.
Enric IV d’Anglaterra: monarca que havia mostrat disposició a donar suport a la causa urgellista, tot i que la seva mort el març de 1413 i la successió d’Enric V dificultaren l’arribada de l’ajuda anglesa.

- Informació extra
El que tradicionalment es denomina «Setge de Lleida (1413)» és més exactament un intent de presa o atac contra Lleida que no pas un setge prolongat comparable al de Balaguer. Les fonts historiogràfiques consultades descriuen el fet principalment com el «fracàs davant Lleida» o l’«intent d’apoderar-se de Lleida» del 27 de juny de 1413. Aquesta distinció és important per no confondre'l amb el llarg setge de Balaguer que es produí immediatament després.
L’operació tingué també una dimensió territorial important. Menàrguens, vila del domini urgellista, fou un dels principals punts de concentració de les forces que preparaven l’atac, i la mobilització militar alterà profundament la vida quotidiana de la zona. Alguns jueus de les localitats afectades canviaren de bàndol durant el conflicte, mentre que altres mantingueren el seu suport a Jaume d’Urgell.
Lleida tenia una importància estratègica extraordinària perquè connectava les terres del Principat amb Aragó i el comtat d’Urgell. Per això, la seva fidelitat a Ferran I fou especialment perjudicial per als plans de Jaume d’Urgell: el comte no pogué establir el corredor territorial que necessitava per coordinar els diferents focus de la rebel·lió. La derrota d’Alcolea de Cinca, només tretze dies després, completà aquest fracàs estratègic.
Des d’una perspectiva de la història de Catalunya, l’intent de prendre Lleida és un episodi fonamental per entendre la derrota de la casa d’Urgell. La fidelitat de la ciutat a Ferran I impedí que Jaume d’Urgell consolidés un centre de poder a les terres de Ponent i contribuí directament a l’aïllament de la seva causa. La successió de la derrota de Lleida, la desfeta d’Alcolea i el posterior setge de Balaguer marcà el ràpid enfonsament de l’última gran alternativa política catalana a la nova dinastia Trastàmara.

Added to timeline:

Date: