feb 27, 1412 - Batalla de Morvedre

Description:

- Context històric
La Batalla de Morvedre, també coneguda com a Batalla de Murviedro o del Codolar, tingué lloc el 27 de febrer de 1412, durant l’Interregne de la Corona d’Aragó (1410-1412), iniciat després de la mort de Martí l’Humà sense descendència legítima. El conflicte successori havia dividit els territoris de la Corona entre diferents candidats al tron, especialment Ferran d’Antequera i Jaume II d’Urgell. Al Regne de València, la ciutat de València i el bàndol dels Vilaragut donaven suport majoritàriament a la candidatura urgellista, mentre que els Centelles i altres sectors valencians donaven suport a Ferran. La batalla fou un dels principals enfrontaments armats de la crisi successòria.

- Context social
La societat valenciana estava fortament dividida en bàndols nobiliaris i polítics, especialment entre els Vilaragut, favorables a Jaume d’Urgell, i els Centelles, partidaris de Ferran d’Antequera. Aquesta divisió s’afegia a les tensions i bandositats que ja afectaven el Regne de València. La batalla mobilitzà una gran quantitat de combatents i provocà un nombre molt elevat de morts i presoners. Les fonts de l’època ofereixen xifres diferents, però parlen de milers de morts i més d’un miler de presoners. La derrota urgellista tingué també conseqüències polítiques immediates sobre les elits i les institucions de València.

- Context polític
El governador del Regne de València, Arnau Guillem de Bellera, era un dels principals partidaris de Jaume II d’Urgell. Bellera havia estat nomenat governador el 1409 amb la missió de pacificar les bandositats valencianes, però durant l’Interregne adoptà una política clarament favorable a la candidatura urgellista. Els seus adversaris, encapçalats pels Centelles, comptaven amb el suport de sectors castellans i aragonesos partidaris de Ferran d’Antequera. La batalla de Morvedre es convertí així en un enfrontament directe entre els dos blocs polítics que disputaven el futur de la Corona.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
La crisi successòria provocada per la mort de Martí l’Humà el 1410.
La disputa entre la candidatura de Jaume II d’Urgell i la de Ferran d’Antequera.
La divisió política i nobiliària existent al Regne de València.
L’enfrontament entre els bàndols dels Vilaragut i dels Centelles.
La voluntat d’Arnau Guillem de Bellera de defensar la causa urgellista al Regne de València.
L’intent de les forces ferranistes d’impedir l’expansió del moviment urgellista.
L’avanç de les forces valencianes urgellistes cap a Morella per combatre els partidaris de Ferran.
La necessitat dels ferranistes de consolidar el seu control militar sobre el Regne de València abans de la resolució del conflicte successori.

- Fets
A començaments de 1412, les tensions entre els partidaris de Jaume d’Urgell i els de Ferran d’Antequera havien augmentat considerablement al Regne de València. Arnau Guillem de Bellera, governador de València i principal dirigent del sector urgellista, decidí mobilitzar les forces de la ciutat per dirigir-se cap a Morella, on es trobaven interessos dels seus adversaris.
Les forces valencianes de Bellera avançaren cap al nord, però a l’altura de Morvedre, l’actual Sagunt, es trobaren amb un exèrcit format per forces castellanes, aragoneses i valencianes partidàries de Ferran d’Antequera. Aquestes forces eren comandades principalment per Diego Gómez de Sandoval i Benet de Centelles.
El 27 de febrer de 1412 es produí l’enfrontament al Grau de Morvedre, en una zona estreta situada entre la vila i la mar. Les forces valencianes urgellistes es trobaven en inferioritat i esperaven l’arribada de reforços, entre els quals hi havia quatre-cents gascons comandats per Ramon de Perellós, enviats per la causa urgellista. Tanmateix, Bellera decidí presentar batalla abans que aquests reforços arribessin.
La batalla fou molt violenta i acabà amb una derrota contundent de les forces urgellistes. Arnau Guillem de Bellera morí durant el combat, juntament amb altres dirigents del seu bàndol. Les fonts ofereixen xifres diferents sobre les baixes: algunes parlen de més de 2.000 o 3.000 morts, mentre que la documentació contemporània també esmenta nombrosos presoners.
La derrota provocà l’enfonsament de la resistència militar urgellista al Regne de València. Els partidaris dels Centelles i de Ferran d’Antequera passaren a dominar clarament la situació política valenciana. Els jurats de la ciutat de València, que fins aleshores havien donat suport a la causa urgellista, abandonaren progressivament aquesta posició i buscarien la intervenció de Ferran en favor dels presoners.
La victòria ferranista arribà en un moment decisiu: el 15 de febrer de 1412 s’havia assolit la Concòrdia d’Alcanyís, que establia el procediment per escollir els nou compromissaris que decidirien el successor de Martí l’Humà. La derrota de Morvedre reforçà enormement la posició política de Ferran d’Antequera en les setmanes anteriors al Compromís de Casp.

- Conseqüències
Derrota decisiva de les forces urgellistes al Regne de València.
Mort d’Arnau Guillem de Bellera, governador de València i principal dirigent militar urgellista.
Consolidació del domini polític i militar dels partidaris de Ferran d’Antequera al Regne de València.
Fi de la resistència militar organitzada de la causa urgellista al territori valencià.
Descomposició del suport polític de la ciutat de València a Jaume d’Urgell.
Alliberament posterior de part dels presoners per intervenció de Ferran d’Antequera.
Enfortiment de la posició de Ferran en el procés successori.
Facilitació de la resolució del conflicte successori a favor de Ferran d’Antequera.
Debilitament general de la candidatura de Jaume d’Urgell abans del Compromís de Casp.

- Personatges rellevants
Arnau Guillem de Bellera: governador de València i principal dirigent militar de la causa urgellista al Regne de València; morí durant la batalla.
Jaume II d’Urgell, «el Dissortat»: principal candidat alternatiu al tron i líder de la causa urgellista, a la qual Bellera donava suport al Regne de València.
Ferran d’Antequera: infant de Castella i principal candidat rival de Jaume d’Urgell; la victòria dels seus partidaris a Morvedre reforçà decisivament la seva candidatura.
Diego Gómez de Sandoval: noble castellà que comandà les forces partidàries de Ferran en la batalla.
Benet de Centelles: important noble valencià del bàndol dels Centelles i partidari de Ferran d’Antequera.
Ramon de Perellós: dirigent vinculat a la causa urgellista que comandava els reforços gascons que havien d’arribar en suport de Bellera.

- Informació extra
La batalla tingué lloc a Morvedre, nom medieval de l’actual Sagunt. També és coneguda com a Batalla de Murviedro o Batalla del Codolar, aquest darrer nom relacionat amb la zona pedregosa situada prop de la mar on es produí l’enfrontament.
La mort d’Arnau Guillem de Bellera tingué una gran càrrega simbòlica i política. Les fonts expliquen que, després de la seva derrota, els vencedors arribaren a exhibir el seu cap com a trofeu davant les seves tropes, una pràctica pròpia de la brutalitat dels conflictes polítics i nobiliaris de l’època.
Morvedre fou especialment important perquè la derrota no afectà només un exèrcit, sinó que provocà el col·lapse del principal bastió militar de l’urgellisme al Regne de València. A partir d’aquest moment, la causa de Ferran d’Antequera s’imposà progressivament en el territori valencià, mentre que Jaume d’Urgell perdia una de les seves principals bases de suport.
La batalla també mostra que la successió de Martí l’Humà no fou simplement una qüestió jurídica resolta pacíficament a Casp. Abans de l’elecció de Ferran hi hagué una autèntica lluita política i militar entre diferents faccions de la Corona, i Morvedre fou una de les victòries militars que contribuïren a crear les condicions favorables per a la seva elecció.
Des d’una perspectiva de la història de Catalunya i de la Corona d’Aragó, la Batalla de Morvedre és un episodi fonamental de la crisi successòria de 1410-1412. La seva importància rau en el fet que la derrota urgellista eliminà pràcticament la capacitat militar de Jaume d’Urgell al Regne de València i reforçà decisivament Ferran d’Antequera abans del Compromís de Casp. Morvedre, per tant, fou un dels episodis que contribuïren a preparar el camí per a l’arribada dels Trastàmara al tron de la Corona d’Aragó.

Added to timeline:

Date: