jul 19, 1413 - Setge de Bunyol

Description:

- Context històric
El Setge de Bunyol tingué lloc l’any 1413, en el context de la Revolta del comte d’Urgell contra Ferran I d’Antequera. Bunyol era una senyoria vinculada als comtes d’Urgell des de començaments del segle XIV i formava part del patrimoni valencià de la casa d’Urgell. Després del Compromís de Casp de 1412, Jaume II d’Urgell rebutjà la seva derrota i s’alçà en armes contra Ferran I el maig de 1413. En aquest context, el castell de Bunyol es convertí en l’únic nucli important del Regne de València que es revoltaria a favor de Jaume d’Urgell després de la proclamació de Ferran.

- Context social
Bunyol era una població de l’interior del Regne de València situada en una zona muntanyosa i estratègicament comunicada amb València i les terres de l’interior. La seva vinculació amb els comtes d’Urgell feia que existís una relació política i patrimonial particular amb la casa comtal. La revolta afectà especialment els habitants vinculats al castell i al seu entorn, que quedaren implicats en la resistència contra les forces fidels a Ferran I. La derrota posterior comportà la pèrdua del domini urgellista i, finalment, la incorporació de les possessions valencianes de Jaume d’Urgell a la Corona.

- Context polític
Després de la sentència de Casp, Ferran d’Antequera fou reconegut com a rei de la Corona d’Aragó, mentre que Jaume d’Urgell rebutjà el resultat i inicià la revolta. Al Regne de València, la derrota urgellista a la Batalla de Morvedre del febrer de 1412 havia afeblit considerablement els partidaris de Jaume. Per això, l’alçament de Bunyol fou excepcional: fou l’únic aixecament valencià important a favor del comte d’Urgell després de la resolució successòria. El castell, com a possessió dels comtes d’Urgell, constituïa alhora un símbol del poder territorial de Jaume en terres valencianes.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
La negativa de Jaume II d’Urgell a acceptar el resultat del Compromís de Casp.
La revolta armada iniciada per Jaume contra Ferran I el 1413.
La vinculació feudal i patrimonial de Bunyol amb la casa d’Urgell.
La voluntat dels partidaris urgellistes de mantenir un bastió de resistència al Regne de València.
La necessitat de Ferran I d’eliminar qualsevol nucli de resistència favorable a Jaume d’Urgell.
La importància estratègica del castell de Bunyol com a fortalesa de l’interior valencià.
L’aïllament progressiu de la causa urgellista després de la derrota de Morvedre.

- Fets
L’any 1413, després de l’inici de la revolta de Jaume d’Urgell, el castell de Bunyol s’alçà contra Ferran d’Antequera. La guarnició i els partidaris locals es posicionaren a favor de la causa urgellista, convertint la fortalesa en l’únic focus de rebel·lió important contra Ferran al Regne de València després de la resolució de la crisi successòria.
La posició de Bunyol era especialment significativa perquè el territori formava part dels dominis que els comtes d’Urgell posseïen al Regne de València. La casa d’Urgell hi havia adquirit drets senyorials des del segle XIV, de manera que l’alçament del castell no era només una revolta local, sinó també una manifestació de la fidelitat a la casa comtal i a la causa de Jaume II.
Les forces fidels a Ferran I assetjaren el castell i acabaren imposant-se sobre els defensors. La resistència urgellista fou finalment vençuda i Bunyol passà a quedar sota l’autoritat del nou monarca. Les fonts disponibles confirmen el setge i la derrota de la resistència, però ofereixen poca informació detallada sobre la durada exacta del setge, els comandaments militars o les operacions concretes desenvolupades davant la fortalesa; per tant, aquests aspectes no es poden precisar amb la mateixa seguretat que en el cas del Setge de Balaguer.
La caiguda de Bunyol es produí mentre la revolta general de Jaume d’Urgell es dirigia cap al seu desenllaç. Aquell mateix any, el comte patí les derrotes de Lleida i Alcolea de Cinca i acabà assetjat a Balaguer, on es rendí el 31 d’octubre de 1413. La desaparició del principal nucli de poder urgellista provocà també la confiscació dels seus dominis.
Com a conseqüència de la derrota de Jaume, les baronies valencianes que havien format part del patrimoni dels comtes d’Urgell, entre elles Bunyol i Xiva, passaren a la Corona l’any 1415. Posteriorment, Alfons el Magnànim vengué Bunyol i Xiva a Berenguer Mercader, iniciant-se així una nova etapa senyorial per a aquests territoris.

- Conseqüències
Derrota del principal nucli de resistència urgellista al Regne de València.
Fi de l’alçament del castell de Bunyol contra Ferran I.
Pèrdua definitiva del control de Bunyol per part de la casa d’Urgell.
Confiscació del patrimoni de Jaume II d’Urgell.
Incorporació de Bunyol, Xiva i altres possessions valencianes dels Urgell a la Corona l’any 1415.
Consolidació del poder de Ferran I al Regne de València.
Aïllament encara més gran de Jaume d’Urgell durant la fase final de la seva revolta.
Desaparició progressiva del poder territorial de la casa d’Urgell.
Posterior venda de Bunyol i Xiva per Alfons el Magnànim a Berenguer Mercader.

- Personatges rellevants
Jaume II d’Urgell, «el Dissortat»: comte d’Urgell i dirigent de la revolta contra Ferran I; Bunyol formava part dels seus dominis patrimonials.
Ferran I d’Antequera: rei de la Corona d’Aragó i principal adversari de Jaume d’Urgell; ordenà la repressió dels focus de resistència urgellista.
Berenguer Mercader: cambrer major d’Alfons el Magnànim que posteriorment adquirí Bunyol i Xiva després de la confiscació dels dominis urgellistes.

- Informació extra
Bunyol té una relació especialment estreta amb la història de la casa d’Urgell. La senyoria havia passat a aquesta família a començaments del segle XIV, quan el rei Jaume II el Just la recomprà el 1304 per al seu fill Alfons, futur comte d’Urgell per matrimoni amb Teresa d’Entença. D’aquesta manera, Bunyol quedà integrat durant més d’un segle en el patrimoni dels comtes d’Urgell.
El fet que Bunyol fos l’únic alçament valencià important a favor de Jaume d’Urgell després de Casp mostra fins a quin punt la derrota de Morvedre havia desarticulat l’urgellisme al Regne de València. La resistència del castell fou, per tant, més aviat un últim reducte d’una xarxa de poder que ja havia quedat profundament debilitada.
La caiguda de Bunyol s’ha d’entendre també dins del procés més ampli de despossessió de Jaume d’Urgell. Després de la seva derrota i empresonament, Ferran I confiscà els seus dominis, fet que afectà tant els territoris catalans i aragonesos del comte com les seves possessions valencianes. El 1415, Bunyol i Xiva passaren formalment a la Corona.
Des d’una perspectiva de la història de Catalunya, el Setge de Bunyol representa la projecció de la Revolta del comte d’Urgell més enllà del Principat i mostra l’abast territorial del patrimoni i de la xarxa política de la casa d’Urgell dins la Corona d’Aragó. La seva derrota simbolitzà la desaparició d’un dels darrers reductes urgellistes i formà part del procés que acabà amb la confiscació dels dominis de Jaume II i la consolidació definitiva dels Trastàmara.

Added to timeline:

Date: