jan 1, 1414 - Setge de Loarre

Description:

- Context històric
El Setge de Loarre es produí entre la segona meitat de 1413 i els primers mesos de 1414, en el marc de la Revolta del comte d’Urgell contra Ferran I d’Antequera. Després de la derrota de Jaume II d’Urgell a Balaguer, el principal focus de resistència urgellista que encara restava actiu era el castell de Loarre, al Regne d’Aragó, defensat pels partidaris d’Antón de Luna. La resistència de Loarre es convertí així en l’últim episodi important de la revolta abans de la seva extinció definitiva.

- Context social
La guerra afectà especialment les comunitats situades al voltant de les fortaleses controlades pels revoltats. Loarre era una fortalesa de gran importància militar situada en una zona muntanyosa propera a Osca, fet que en dificultava la conquesta. A la defensa hi participaren nobles i cavallers vinculats a la causa urgellista, així com mercenaris gascons i altres combatents estrangers que havien arribat per donar suport a la revolta. La prolongació del setge provocà l’aïllament progressiu dels defensors i de la població vinculada a la fortalesa.

- Context polític
Després del Compromís de Casp, Ferran I intentà consolidar la seva autoritat sobre tota la Corona d’Aragó. Antón de Luna, un dels principals partidaris de Jaume d’Urgell, havia convertit Loarre en el principal centre de resistència urgellista a Aragó. Mentre Jaume II resistia a Balaguer, Antón de Luna mantenia la seva posició a Loarre i intentava conservar la connexió amb els seus aliats anglesos i gascons. La caiguda de Balaguer el 31 d’octubre de 1413 permeté a Ferran concentrar més recursos contra Loarre.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
La continuació de la Revolta del comte d’Urgell després de la derrota de Jaume II.
La negativa d’Antón de Luna a sotmetre’s a Ferran I.
La importància estratègica del castell de Loarre com a principal fortalesa urgellista d’Aragó.
La necessitat de Ferran I d’eliminar els últims focus armats de la revolta.
La derrota de les forces urgellistes a Alcolea de Cinca.
La caiguda de Montearagó i d’altres fortaleses favorables a Jaume d’Urgell.
La rendició de Balaguer, que deixà Loarre com un dels darrers centres de resistència.
La voluntat de Ferran I de consolidar definitivament el poder de la dinastia Trastàmara.

- Fets
Antón de Luna havia iniciat les hostilitats el maig de 1413, apoderant-se per sorpresa dels castells de Trasmoz i Montearagó i establint el castell de Loarre com una de les seves principals bases d’operacions. Des de Loarre actuaren diversos centenars de cavallers i companyies de mercenaris gascons, entre els quals hi havia forces comandades per Basilio de Gènova i Menaut de Favars.
Durant els primers mesos de la revolta, les forces reials intentaren sotmetre Loarre. Al maig, les tropes de Joan Delgadillo havien iniciat un primer setge de la fortalesa, però hagueren d’aixecar-lo quan Antón de Luna arribà amb reforços anglesos i gascons. Això permeté als urgellistes conservar temporalment el control de Loarre.
La situació canvià després de les derrotes urgellistes. El fracàs davant Lleida el 27 de juny i la derrota d’Alcolea de Cinca el 10 de juliol impediren la unió de les forces de Jaume d’Urgell amb les d’Antón de Luna. Posteriorment, les forces reials recuperaren diverses posicions, entre elles Montearagó, que es rendí l’11 d’agost de 1413.
A partir d’aquest moment, Loarre quedà progressivament aïllat. Les forces d’Antón de Luna havien perdut bona part dels seus aliats i la derrota de les tropes angleses i gascones reduí encara més les possibilitats de resistència. Mentrestant, Jaume II d’Urgell es trobava assetjat a Balaguer.
Després de la rendició de Jaume II a Balaguer el 31 d’octubre de 1413, Ferran I pogué dedicar més recursos a acabar amb la resistència de Loarre. El rei reforçà les tropes assetjadores i proporcionà artilleria, incloses bombardes, amb la intenció d’accelerar la caiguda de la fortalesa.
La defensa de Loarre quedà en mans de Violant de Luna, parenta d’Antón de Luna i abadessa del monestir cistercenc de Trasobares, que assumí un paper destacat en la resistència. Malgrat les propostes de negociació i d’amnistia dirigides als defensors, Violant es negà durant mesos a acceptar la capitulació.
Finalment, a finals de 1413 o durant els primers mesos de 1414, amb la fortalesa completament incomunicada i sotmesa a una forta pressió militar, els defensors capitularen. Amb la caiguda de Loarre, desaparegué l’últim gran nucli de resistència armada de la Revolta del comte d’Urgell i es considerà definitivament sufocada la rebel·lió.
Els defensors del castell foren alliberats, mentre que Violant de Luna fou inicialment empresonada. El papa Benet XIII, que era oncle seu, intercedí per aconseguir-ne l’alliberament i posteriorment pogué marxar cap al Bearn.

- Conseqüències
Derrota definitiva dels partidaris d’Antón de Luna.
Caiguda de l’últim gran bastió militar de la Revolta del comte d’Urgell.
Fi de la resistència armada urgellista organitzada a Aragó.
Consolidació definitiva de Ferran I d’Antequera a la Corona d’Aragó.
Desaparició de la possibilitat d’una coordinació militar entre els partidaris de Jaume d’Urgell i els d’Antón de Luna.
Final definitiu de la Revolta del comte d’Urgell entre finals de 1413 i principis de 1414.
Empresonament i posterior exili de Violant de Luna.
Consolidació de la nova dinastia Trastàmara després de l’eliminació dels seus principals opositors armats.

- Personatges rellevants
Antón de Luna: principal dirigent militar urgellista a Aragó i defensor de la causa de Jaume II; utilitzà Loarre com una de les seves principals bases de resistència.
Ferran I d’Antequera: rei de la Corona d’Aragó i principal adversari dels urgellistes; després de la caiguda de Balaguer reforçà les operacions contra Loarre.
Violant de Luna: parenta d’Antón de Luna i abadessa de Trasobares; assumí un paper essencial en la defensa de Loarre durant la fase final del setge.
Jaume II d’Urgell, «el Dissortat»: comte d’Urgell i dirigent de la revolta; la seva rendició a Balaguer deixà Loarre com el principal focus de resistència.
Felip d’Urríes: senyor d’Ayerbe que participà en el bloqueig de Loarre per les forces reials.
Pedro de Urrea: noble aragonès a qui Ferran I confià reforços per intensificar el setge de Loarre.

- Informació extra
Loarre fou especialment important perquè constituí el principal bastió urgellista al Regne d’Aragó. La seva posició fortificada i la seva situació muntanyosa permetien als rebels resistir fins i tot després que altres places haguessin caigut. La fortalesa havia estat també una base des d’on Antón de Luna i els seus aliats podien efectuar operacions contra les forces de Ferran I.
La resistència de Loarre es desenvolupà paral·lelament al setge de Balaguer. Aquesta doble resistència obligà Ferran I a actuar simultàniament contra els dos principals centres de la revolta: Balaguer, al comtat d’Urgell, i Loarre, a Aragó. Quan Jaume II es rendí a finals d’octubre, la situació de Loarre es tornà pràcticament insostenible.
Un element destacat és la participació de mercenaris estrangers en la causa urgellista. Antón de Luna comptà amb cavallers i companyies de gascons, així com amb forces relacionades amb els interessos anglesos a la regió. Aquesta presència explica en part la capacitat de resistència inicial de Loarre, però aquests reforços acabaren sent derrotats i no pogueren modificar el resultat de la guerra.
La caiguda de Loarre tancà militarment el cicle iniciat amb la revolta de maig de 1413. Jaume d’Urgell havia estat derrotat i capturat a Balaguer, mentre que Antón de Luna perdia el seu últim gran bastió. Així, Ferran I eliminà pràcticament tota oposició armada a la seva autoritat i consolidà el resultat polític del Compromís de Casp.
Des d’una perspectiva de la història de Catalunya, el Setge de Loarre representa el darrer capítol militar de la Revolta del comte d’Urgell i el final de la resistència armada contra l’arribada dels Trastàmara. Encara que Loarre es trobava al Regne d’Aragó, la seva caiguda està estretament vinculada a la derrota de Jaume II d’Urgell i a la desaparició del poder polític de la casa d’Urgell. Juntament amb les derrotes de Lleida i Alcolea i la caiguda de Balaguer, Loarre simbolitza el tancament definitiu de la crisi successòria de 1410-1413 i l’inici d’una nova etapa de la història de la Corona d’Aragó sota la dinastia Trastàmara.

Added to timeline:

Date: