nov 20, 1423 - Saqueig de Marsella

Description:

- Context històric
El Saqueig de Marsella fou una expedició militar de la Corona d'Aragó dirigida per Alfons el Magnànim contra la ciutat de Marsella, capital del comtat de Provença, entre el 20 i el 23 de novembre de 1423. Es produí durant el retorn d'Alfons a la península Ibèrica després del seu primer intent de consolidar-se al Regne de Nàpols.
Marsella era una ciutat especialment important perquè estava vinculada a Lluís III d'Anjou, principal rival d'Alfons en la disputa pel tron napolità. L'atac fou, per tant, tant una operació de represàlia com un cop contra els interessos angevins a la Mediterrània.

- Context social
Marsella era un dels principals ports comercials de la Mediterrània occidental. La ciutat vivia del comerç marítim, de les activitats portuàries i de les connexions amb Provença, Itàlia i la Mediterrània occidental.
L'atac provocà una de les pitjors catàstrofes de la història medieval de la ciutat. Els combats, l'incendi i el saqueig afectaren especialment el port i els barris de la ciutat, mentre que els habitants patiren la destrucció dels seus béns. Els arxius departamentals de Bouches-du-Rhône qualifiquen l'episodi com una de les pitjors catàstrofes de la història de Marsella.

- Context polític
El conflicte s'emmarcava en la lluita d'Alfons el Magnànim contra Lluís III d'Anjou pel control del Regne de Nàpols.
Inicialment, la reina Joana II de Nàpols havia adoptat Alfons com a fill i hereu. Tanmateix, les relacions entre tots dos es deterioraren i Joana acabà revocant l'adopció i reconeixent novament Lluís d'Anjou com a hereu.
Alfons abandonà Nàpols l'octubre de 1423 per retornar als seus dominis peninsulars. Durant el viatge, decidí atacar Marsella, ciutat vinculada als interessos del seu adversari. La flota aragonesa comptava amb aproximadament 18 galeres i 12 naus.

- Causes
Les principals causes del saqueig foren:
La rivalitat entre Alfons el Magnànim i Lluís III d'Anjou.
La disputa pel tron del Regne de Nàpols.
El canvi d'aliança de Joana II de Nàpols, que havia abandonat Alfons en favor de Lluís.
La importància de Marsella com a base marítima dels angevins.
La voluntat d'Alfons de castigar els aliats del seu rival.
L'oportunitat militar: Marsella estava relativament debilitada perquè part de les seves forces navals havien participat en la campanya italiana.

- Fets
El 18 de novembre de 1423, els vigies de Marsella detectaren l'arribada de la flota d'Alfons. El 20 de novembre, les tropes aragoneses desembarcaren a l'oest de la ciutat i ocuparen posicions properes a l'abadia de Sant Víctor.
Les forces d'Alfons atacaren les defenses del port. Un dels principals obstacles era la cadena que tancava l'entrada del Vell Port, protegida per una nau dirigida per Bertrand Forbin. Quatre galeres catalanoaragoneses atacaren aquesta nau i aconseguiren enfonsar-la. Posteriorment, les forces d'Alfons trencaren la cadena i entraren al port.
La resistència marsellesa fou superada i les tropes d'Alfons ocuparen la ciutat. Durant els dies següents es produí el saqueig i incendi de Marsella. Les tropes s'emportaren un important botí. Segons l'Enciclopèdia Catalana, Alfons ordenà que les dones fossin respectades, però permeté el saqueig de la ciutat durant aproximadament dos dies.
Entre els principals trofeus obtinguts hi havia les dues parts de la gran cadena que tancava el port de Marsella i les relíquies de sant Lluís de Tolosa, sant molt venerat a la ciutat.
El 23 de novembre, Alfons ordenà la retirada. La flota es dirigí cap a les illes de Friül abans de continuar el viatge cap a la Corona d'Aragó.

- Conseqüències
Destrucció i saqueig de gran part de Marsella.
Important botí obtingut per les forces d'Alfons.
Captura de les cadenes del port de Marsella.
Trasllat de les relíquies de sant Lluís de Tolosa a la Corona d'Aragó.
Dany molt important per al prestigi i els recursos dels angevins.
Increment de l'hostilitat de Marsella envers la Corona d'Aragó.
Desenvolupament posterior d'una important activitat corsària marsellesa contra els catalans, motivada en part pel trauma del saqueig de 1423.
El saqueig no impedí, però, que la situació d'Alfons a Nàpols empitjorés: el 1424, els catalanoaragonesos perderen la ciutat i només conservaren temporalment alguns castells.

- Personatges rellevants
Alfons el Magnànim: rei de la Corona d'Aragó i responsable de l'expedició.
Lluís III d'Anjou: comte d'Anjou i Provença i principal rival d'Alfons per la Corona de Nàpols.
Joana II de Nàpols: reina que primer adoptà Alfons i posteriorment reconegué Lluís III com a hereu.
Bertrand Forbin: comandant de la nau encarregada de protegir l'entrada del port de Marsella.
Pere d'Aragó: germà d'Alfons, que quedà encarregat de la situació militar napolitana després de la partida del rei.

- Informació extra
Un dels trofeus més famosos del saqueig foren les cadenes del port de Marsella. Alfons les portà a la Corona d'Aragó i actualment encara es conserva una part d'aquestes cadenes a la Catedral de València.
Les relíquies de sant Lluís de Tolosa també foren traslladades a València. Les autoritats marselleses intentaren recuperar-les diverses vegades entre 1424 i 1431, però sense èxit. Una petita part de les relíquies fou retornada a Marsella el 1956.
El saqueig tingué també una conseqüència a llarg termini: la memòria de l'atac contribuí a l'augment del corsarisme marsellès contra els vaixells catalans durant les dècades posteriors. La historiografia ha relacionat explícitament el desenvolupament d'aquest corsarisme amb el trauma provocat pel saqueig de 1423.
Finalment, cal remarcar que el saqueig no va significar una victòria definitiva d'Alfons en la qüestió napolitana. Fou un èxit militar i propagandístic important durant el seu retorn, però la situació italiana continuà sent desfavorable i els territoris catalanoaragonesos de Nàpols acabarien sent expulsats el 1424. La conquesta definitiva de Nàpols no arribaria fins al 1442.

Added to timeline:

Date: