oct 28, 1421 - Batalla de la Foç Pisana

Description:

- Context històric
La Batalla de la Foç Pisana fou un combat naval lliurat a la desembocadura de l'Arno, a la costa de la Toscana, durant l'octubre de 1421. Enfrontà una esquadra de la Corona d'Aragó, al servei d'Alfons el Magnànim, amb una flota de la República de Gènova. La batalla s'emmarca en la intervenció d'Alfons en els conflictes del Regne de Nàpols.
La victòria catalanoaragonesa fou especialment important perquè permeté a Alfons consolidar la seva posició a Nàpols i dificultà l'arribada de reforços genovesos als seus enemics.

- Context social
La Mediterrània occidental i central era un espai de gran competència comercial entre catalans, genovesos, venecians i altres potències marítimes italianes. El control de les rutes marítimes era essencial per garantir el comerç de cereals, teixits i altres mercaderies.
La guerra també implicava l'ús de grans flotes de galeres i de tropes mercenàries, de manera que els conflictes polítics italians tenien ràpidament una dimensió internacional.

- Context polític
El conflicte estava relacionat amb la successió al tron de Nàpols. La reina Joana II havia adoptat Alfons el Magnànim com a fill i hereu l'agost de 1420, però els seus adversaris donaven suport a Lluís III d'Anjou.
Alfons havia arribat a Itàlia després de la seva campanya a Sardenya i Còrsega. Gènova, interessada a impedir l'expansió de la Corona d'Aragó a Itàlia, donava suport als adversaris d'Alfons i intentava enviar una flota cap a Nàpols.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
La rivalitat entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova.
La intervenció d'Alfons el Magnànim en la successió napolitana.
El suport genovès als enemics d'Alfons.
L'intent genovès d'enviar reforços cap a Nàpols.
La lluita pel control de les rutes marítimes de la Mediterrània occidental i central.
La voluntat d'Alfons de consolidar la seva posició política i militar a Itàlia.

- Fets
Durant l'octubre de 1421, una flota genovesa dirigida per Bautista di Campofregoso es dirigí cap al sud amb la intenció d'arribar a Nàpols i donar suport als enemics d'Alfons. El doge de Gènova, Tommaso di Campofregoso, havia ordenat preparar una esquadra important per fer front a la presència catalanoaragonesa.
Alfons el Magnànim organitzà una esquadra per interceptar-la i confià el comandament de les forces navals a Romeu de Corbera, un dels seus principals capitans marítims.
Les dues flotes es trobaren davant de la foç de l'Arno, prop de Pisa. Es produí un combat naval en què les galeres catalanoaragoneses aconseguiren imposar-se a l'esquadra genovesa.
El resultat fou especialment contundent: cinc galeres genoveses foren capturades, juntament amb el seu almirall Bautista di Campofregoso, mentre que la resta de la flota aconseguí fugir i arribar a Gènova.
La derrota fou un cop molt important per a Gènova. Poc després, el novembre de 1421, el doge Tommaso di Campofregoso es veié obligat a sotmetre la República a Filippo Maria Visconti, duc de Milà, fet que modificà profundament l'equilibri polític del nord d'Itàlia.

- Conseqüències
Victòria naval de la Corona d'Aragó.
Captura de cinc galeres genoveses.
Captura de l'almirall Bautista di Campofregoso.
Fracàs de l'expedició genovesa destinada a reforçar els enemics d'Alfons a Nàpols.
Consolidació temporal de la posició d'Alfons el Magnànim al Regne de Nàpols.
Debilitament de la República de Gènova.
Augment de la influència de Filippo Maria Visconti sobre Gènova.
Reforçament de la presència naval catalanoaragonesa a la Mediterrània central.

- Personatges rellevants
Alfons el Magnànim: rei de la Corona d'Aragó i impulsor de l'expedició italiana.
Romeu de Corbera: comandant de l'esquadra catalanoaragonesa.
Bautista di Campofregoso: almirall genovès, derrotat i capturat durant la batalla.
Tommaso di Campofregoso: doge de Gènova i responsable de l'expedició genovesa.
Joana II de Nàpols: reina de Nàpols i aliada inicial d'Alfons.
Lluís III d'Anjou: principal rival d'Alfons en la successió napolitana.
Filippo Maria Visconti: duc de Milà que acabaria imposant la seva influència sobre Gènova.

- Informació extra
La Foç Pisana és una de les principals victòries navals de la primera campanya italiana d'Alfons el Magnànim. La seva importància rau sobretot en el fet que Alfons aconseguí derrotar una de les grans potències navals mediterrànies just quan aquesta intentava intervenir en el conflicte napolità.
La victòria permeté a Alfons arribar a Nàpols en una situació de força i reforçar la seva posició com a hereu de Joana II. Tanmateix, aquesta situació seria temporal: la reina acabaria trencant amb Alfons, adoptant Lluís d'Anjou i provocant una nova fase de la guerra.
La batalla també és significativa dins la història naval catalana perquè forma part de la tradició d'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó, que durant els segles XIII-XV havia construït una important xarxa de dominis, aliances i rutes comercials per tota la Mediterrània.

Added to timeline:

Date: