sep 1, 1420 - Batalla de la Marina

Description:

- Context històric
La Batalla de la Marina fou un combat lliurat el setembre de 1420 a Nàpols, en el marc de la primera gran intervenció d'Alfons el Magnànim en els afers del Regne de Nàpols. El conflicte enfrontava els partidaris d'Alfons, els alfonsins, amb els partidaris de Lluís III d'Anjou, els angevins, per determinar qui controlaria la successió al tron napolità.

- Context social
El Regne de Nàpols vivia una situació d'inestabilitat política i militar. Les disputes entre les diferents faccions de la noblesa napolitana i les intervencions dels grans poders italians convertiren la ciutat en un escenari de combats urbans i setges.
La població de Nàpols quedà afectada per aquestes lluites, mentre els diferents pretendents recorrien a tropes mercenàries i a capitans de guerra italians per imposar els seus interessos.

- Context polític
La reina Joana II de Nàpols no tenia descendència i, l'agost de 1420, havia adoptat Alfons el Magnànim com a fill i futur hereu. Aquesta decisió provocà l'oposició dels angevins. El papa Martí V, contrari a l'aliança de Joana amb Alfons, donà suport a Lluís III d'Anjou com a successor.
En aquest context, Lluís d'Anjou desembarcà a Nàpols el 15 d'agost de 1420, mentre Alfons encara es trobava desenvolupant la seva campanya mediterrània a Sardenya i Còrsega.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
La crisi successòria del Regne de Nàpols.
La designació d'Alfons el Magnànim com a hereu de Joana II.
La pretensió d'Lluís III d'Anjou al tron napolità.
La rivalitat entre les faccions alfonsina i angevina.
La intervenció de grans capitans italians com Muzio Sforza.
La voluntat d'Alfons de convertir Nàpols en una àrea d'influència de la Corona d'Aragó.

- Fets
Durant el setembre de 1420, mentre els partidaris d'Alfons mantenien posicions dins de Nàpols, el comandant Orso Orsini es trobava assetjat a la ciutat juntament amb Bernardino Ubaldini, Jacopo Caldora i Ramon de Perellós.
Les forces angevines, comandades per Muzio Attendolo Sforza i diversos membres de la seva família i del seu entorn militar —Maffeo da Cotignola, Micheletto Attendolo i Perino Attendolo, entre d'altres—, avançaren cap a la zona de la porta Marina.
En advertir l'arribada de l'enemic, Orso Orsini feu sonar les campanes d'alarma i sortí amb les seves tropes per enfrontar-se als angevins. Es produí un combat molt intens que durà aproximadament quatre hores. Finalment, les forces angevines foren derrotades i es retiraren en direcció a la porta del Carmine.
El resultat fou, per tant, una victòria dels alfonsins.

- Conseqüències
Victòria dels partidaris d'Alfons el Magnànim.
Fracàs de l'ofensiva angevina contra les posicions alfonsines a Nàpols.
Consolidació temporal de la posició d'Alfons dins del Regne de Nàpols.
Continuació de la guerra entre les faccions alfonsina i angevina.
Intensificació de la intervenció militar d'Alfons en la política napolitana.
Posterior intervenció de Braccio da Montone, cridat per Alfons per combatre les forces de Muzio Sforza.

- Personatges rellevants
Alfons el Magnànim: rei de la Corona d'Aragó i principal dirigent del bàndol alfonsí.
Joana II de Nàpols: reina de Nàpols i responsable de l'adopció inicial d'Alfons com a hereu.
Lluís III d'Anjou: pretendent angeví al tron de Nàpols.
Orso Orsini: comandant alfonsí que dirigí la defensa durant el combat.
Ramon de Perellós: comandant al servei d'Alfons.
Jacopo Caldora: capità italià que combaté inicialment en el bàndol alfonsí.
Muzio Attendolo Sforza: principal comandant de les forces angevines.
Maffeo da Cotignola, Micheletto Attendolo i Perino Attendolo: comandants angevins participants en el combat.
Braccio da Montone: condottiero que posteriorment fou contractat per Alfons per combatre Sforza.

- Informació extra
La Batalla de la Marina és important perquè constitueix un dels primers combats de la intervenció d'Alfons el Magnànim en la política napolitana. Tanmateix, la victòria no resolgué el conflicte: la posició d'Alfons continuaria sent molt inestable i la mateixa Joana II acabaria canviant de bàndol.
Un dels aspectes més interessants és que el conflicte no fou simplement una guerra entre la Corona d'Aragó i els angevins. Fou també una guerra de condottieri i faccions italianes, amb capitans com Muzio Sforza, Braccio da Montone, Orso Orsini i Jacopo Caldora canviant o consolidant aliances segons els interessos dels seus patrons.
La batalla s'inscriu, per tant, dins de la gran campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim (1420–1424). Poc després, el rei aconseguiria una posició dominant a Nàpols, però la seva relació amb Joana II es deterioraria i el conflicte continuaria fins a l'expulsió temporal dels catalanoaragonesos de la ciutat el 1424.

Added to timeline:

Date: