aug 15, 1351 - Setge d'Oreoi

Description:

- Context històric
El Setge d’Oreoi tingué lloc entre el 15 d’agost i el 20 d’octubre de 1351, en el context de la Guerra veneciano-genovesa (1350-1355), un conflicte per la supremacia comercial i naval a la Mediterrània oriental. Oreoi, al nord de l’illa d’Eubea (Negrepont), era una possessió veneciana. La guerra adquirí una dimensió internacional perquè Venècia buscà l’aliança de l’Imperi Bizantí i de la Corona d’Aragó, mentre Gènova intentava neutralitzar aquests aliats. En aquest context, una gran flota genovesa comandada per Paganino Doria atacà les possessions venecianes d’Eubea i posà setge a Oreoi.

- Context social
La guerra afectà directament les comunitats comercials i marítimes de la Mediterrània oriental. Eubea era un territori d’un gran valor estratègic per les seves rutes marítimes i la seva proximitat a Constantinoble. El setge obligà la població i la guarnició veneciana d’Oreoi a resistir l’ofensiva genovesa, mentre els catalans dels ducats d’Atenes i Neopàtria mobilitzaren efectius per auxiliar els defensors. La presència de cavalleria i tropes d’infanteria procedents dels territoris catalans de Grècia mostra la importància militar que encara conservaven aquests dominis a mitjan segle XIV.

- Context polític
La Corona d’Aragó mantenia els ducats d’Atenes i Neopàtria, governats per la dinastia catalana, i tenia interessos directes en l’equilibri polític de la Mediterrània oriental. Pere III el Cerimoniós establí una cooperació amb Venècia contra Gènova, en què els catalans havien d’actuar principalment a la Mediterrània occidental i Venècia a l’oriental. Quan la flota genovesa atacà Eubea, els catalans dels ducats d’Atenes intervingueren directament en defensa dels venecians d’Oreoi. Aquesta cooperació acabaria integrant-se en una aliança més àmplia entre Venècia, la Corona d’Aragó i l’Imperi Bizantí.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
La Guerra veneciano-genovesa iniciada el 1350.
La rivalitat comercial entre Venècia i Gènova per la supremacia a la Mediterrània oriental.
La voluntat genovesa de debilitar les possessions venecianes a Eubea.
La importància estratègica d’Oreoi com a fortalesa i port del nord d’Eubea.
La participació de Venècia en una coalició contra Gènova.
La necessitat de Gènova d’atacar els aliats de Venècia abans que poguessin coordinar les seves forces.
La voluntat dels catalans dels ducats d’Atenes i Neopàtria de mantenir l’equilibri de poder favorable als seus interessos.
La rivalitat més àmplia entre la Corona d’Aragó i Gènova pel control de les rutes i els mercats mediterranis.

- Fets
A l’estiu de 1351, una gran flota genovesa d’aproximadament seixanta-dues naus, comandada per l’almirall Paganino Doria, entrà a la Mediterrània oriental. Abans d’arribar a Oreoi, els genovesos atacaren i saquejaren Calcis, la principal ciutat d’Eubea, demostrant la seva capacitat d’atacar directament els territoris venecians.
El principal objectiu de Doria passà a ser Oreoi, una fortalesa veneciana situada al nord de l’illa. Niccolò Pisani, comandant de la flota veneciana, s’havia refugiat a Oreoi després de les operacions contra els genovesos. Doria inicià el setge de la fortalesa el 15 d’agost de 1351.
Davant el perill que Oreoi caigués en mans genoveses, els catalans dels ducats d’Atenes i Neopàtria enviaren reforços en auxili dels venecians. El contingent estava format per uns 300 cavallers i un nombre considerable de soldats d’infanteria, que contribuïren a reforçar la defensa de la fortalesa.
El setge es prolongà durant aproximadament dos mesos. Els genovesos, malgrat disposar d’una flota molt important, no aconseguiren prendre Oreoi. La resistència dels defensors i l’arribada de reforços venecians i catalans dificultaren l’ofensiva de Paganino Doria.
Finalment, el 20 d’octubre de 1351, Paganino Doria hagué d’aixecar el setge i retirar-se d’Eubea. Oreoi continuà sota control venecià i la intervenció dels catalans dels ducats d’Atenes contribuí al fracàs de l’operació genovesa.
La retirada genovesa no significà, però, el final de la guerra. Les hostilitats continuaren i l’enfrontament es traslladà posteriorment cap a l’espai de Constantinoble i el Bòsfor. El 13 de febrer de 1352, una flota combinada venecianoaragonesa s’enfrontaria a la flota genovesa de Paganino Doria en la Batalla del Bòsfor.

- Conseqüències
Fracàs de l’intent genovès de conquerir Oreoi.
Manteniment del control venecià sobre la fortalesa.
Retirada de la flota de Paganino Doria d’Eubea.
Èxit de la cooperació militar entre Venècia i els catalans dels ducats d’Atenes i Neopàtria.
Reforçament temporal de l’aliança entre Venècia i la Corona d’Aragó contra Gènova.
Augment de la implicació de la Corona d’Aragó en els conflictes de la Mediterrània oriental.
Continuació de la Guerra veneciano-genovesa.
Preparació del posterior enfrontament entre les flotes veneciana, aragonesa i genovesa al Bòsfor el 1352.
Manteniment temporal de la influència catalanoaragonesa en els assumptes polítics i militars de la Mediterrània oriental.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d’Aragó i impulsor de la política d’aliança amb Venècia contra Gènova.
Paganino Doria: almirall genovès i comandant de la gran flota que assetjà Oreoi.
Niccolò Pisani: almirall venecià que es refugià a Oreoi i dirigí la resistència contra els genovesos.
Joan VI Cantacuzè: emperador bizantí que acabà incorporant-se a la coalició contra Gènova.
Els dirigents catalans dels ducats d’Atenes i Neopàtria: responsables de l’enviament dels reforços catalans que contribuïren a la defensa d’Oreoi.

- Informació extra
Oreoi es trobava al nord d’Eubea, una illa coneguda durant l’edat mitjana com a Negrepont. La ciutat i la fortalesa formaven part de les possessions venecianes de l’illa i tenien una situació estratègica per controlar les comunicacions entre el mar Egeu i els estrets que conduïen cap a Constantinoble.
El setge és especialment significatiu per la participació dels catalans dels ducats d’Atenes i Neopàtria. A mitjan segle XIV, aquests territoris constituïen una projecció política de la Corona d’Aragó a Grècia i permetien als catalans intervenir en els grans conflictes de la Mediterrània oriental. L’enviament d’uns 300 cavallers i nombrosos soldats d’infanteria a Oreoi és una mostra concreta d’aquesta capacitat militar.
El Setge d’Oreoi també s’ha d’entendre com un precedent immediat de la Batalla del Bòsfor de 1352. La cooperació entre Venècia i la Corona d’Aragó es consolidà durant aquests anys, fins al punt que una flota venecianoaragonesa acabà combatent directament contra Paganino Doria davant Constantinoble.
És important no confondre el Setge d’Oreoi amb una conquesta catalana d’Eubea. Oreoi era una possessió veneciana i els catalans hi intervingueren com a aliats i auxiliars dels defensors, no com a conqueridors. La intervenció catalana tingué, per tant, un caràcter essencialment militar i diplomàtic dins de la lluita contra Gènova.
Des d’una perspectiva de la història de Catalunya, el Setge d’Oreoi simbolitza la projecció internacional de la potència marítima catalanoaragonesa durant el segle XIV. La participació dels catalans de Grècia en la defensa d’una fortalesa veneciana mostra que la Corona d’Aragó no limitava la seva política mediterrània als seus territoris occidentals, sinó que era capaç d’intervenir militarment a l’Egeu i de formar aliances amb altres grans potències marítimes per contenir Gènova.

Added to timeline:

Date: