dec 22, 1354 - Batalla de Quart

Description:

- Context històric
La Batalla de Quart tingué lloc l’any 1354 a Sardenya, en el marc de la Guerra Sardo-catalana i de la gran revolta de Marià IV d’Arborea contra el domini de la Corona d’Aragó. Després de la victòria naval catalanoaragonesa de Port del Comte el 1353, Bernat II de Cabrera continuà les operacions militars per consolidar la posició de la Corona a l’illa. La revolta arborenca, però, havia recuperat força després de la marxa de Cabrera i els partidaris de Marià IV arribaren a amenaçar directament Càller.

- Context social
La guerra provocà una forta divisió entre les comunitats sardes favorables al Jutjat d’Arborea i els sectors vinculats al domini de la Corona d’Aragó. Moltes poblacions s’havien revoltat contra els senyors feudals catalanoaragonesos, mentre Càller i altres places fortificades es mantenien com a principals centres de resistència de la Corona. La mobilització afectà tant les forces sardes d’Arborea com els contingents catalans, aragonesos, valencians i mallorquins que participaven en les campanyes de Sardenya.

- Context polític
Pere III el Cerimoniós intentava consolidar el Regne de Sardenya, però Marià IV d’Arborea pretenia expulsar els catalanoaragonesos de l’illa i reunificar els territoris sards sota el seu domini. Bernat II de Cabrera, un dels principals homes de confiança de Pere III i comandant de les forces reials a Sardenya, fou encarregat de sufocar la revolta. La victòria de Quart formà part d’una campanya destinada a recuperar les comunicacions amb Càller i reduir la pressió militar d’Arborea.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
La revolta de Marià IV d’Arborea contra la Corona d’Aragó.
La voluntat d’Arborea d’expulsar les forces catalanoaragoneses de Sardenya.
La recuperació de Quart per les forces arborenques.
L’amenaça que les forces de Marià IV representaven per a Càller.
La necessitat de la Corona d’assegurar les seves principals fortaleses sardes.
La voluntat de Bernat II de Cabrera de recuperar la iniciativa militar després de la rebel·lió de l’Alguer.
La rivalitat entre la Corona d’Aragó i Gènova, que donava suport als adversaris catalanoaragonesos a Sardenya.

- Fets
Després de la victòria de Port del Comte i de la presa de l’Alguer, Bernat II de Cabrera hagué d’afrontar una nova situació de rebel·lió. La guarnició catalanoaragonesa deixada a l’Alguer fou atacada pels habitants de la ciutat després de la marxa de Cabrera, i el capità Gispert de Castellet hagué de fugir i refugiar-se a Sàsser. Cabrera tornà a intervenir militarment davant l’extensió de la revolta.
Les forces de Marià IV d’Arborea havien ocupat Quart, localitat situada a poca distància de Càller, i reuniren allí una important força militar. Segons Jeroni Zurita, l’exèrcit arborenc estava format per uns 700 o 800 cavallers i un nombre considerable de soldats d’infanteria. El comandament de les tropes sardes corresponia a un capità italià anomenat misser Azo.
Bernat de Cabrera avançà amb les seves forces des de Càller i es dirigí cap a Quart. Les tropes catalanoaragoneses atacaren l’exèrcit arborenc i aconseguiren trencar les seves línies. La batalla es convertí en una persecució de les forces sardes derrotades, que es dispersaren i es refugiaren principalment a Quart i Zabolla.
Les fonts cronístiques tradicionals atribueixen a la batalla unes pèrdues molt elevades entre els arborencs, arribant a parlar d’uns 1.500 morts. Aquesta xifra probablement és exagerada, però mostra la importància que les fonts donaren a la victòria de Cabrera. Entre els combatents catalanoaragonesos destacà Ot II de Montcada, que ja havia participat en les campanyes anteriors de Sardenya i es distingí especialment en la batalla.
Després de la victòria, Cabrera intentà reforçar les posicions catalanoaragoneses de l’illa. Envià també reforços cap a Sàsser davant el temor d’un contraatac genovès i arborenc. Tanmateix, la situació continuava sent molt difícil i la resistència de Marià IV no fou destruïda definitivament.
La victòria de Quart facilità les operacions posteriors de la Corona d’Aragó, però Pere III hagué d’organitzar una nova gran expedició personal a Sardenya el mateix 1354. El rei sortí del port de Roses el 15 de juny i inicià el llarg setge de l’Alguer, que acabaria amb la seva conquesta definitiva el 22 de desembre de 1354.

- Conseqüències
Derrota militar de les forces de Marià IV d’Arborea a Quart.
Reforçament temporal de la posició militar de la Corona d’Aragó a Sardenya.
Reducció de la pressió arborenca sobre Càller.
Reforçament del prestigi militar de Bernat II de Cabrera.
Recuperació de la iniciativa militar catalanoaragonesa a l’illa.
Facilitat per a les posteriors operacions contra l’Alguer.
Continuació de la resistència d’Arborea malgrat la derrota.
Intervenció directa de Pere III el Cerimoniós en la campanya de Sardenya de 1354.
Conquesta definitiva de l’Alguer per la Corona d’Aragó el 22 de desembre de 1354.
Continuació de la Guerra Sardo-catalana durant les dècades posteriors.

- Personatges rellevants
Bernat II de Cabrera: principal comandant de les forces de la Corona d’Aragó a Sardenya i vencedor de la batalla de Quart.
Marià IV d’Arborea: jutge d’Arborea i principal dirigent de la revolta contra el domini catalanoaragonès.
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d’Aragó i responsable de la política militar destinada a recuperar Sardenya.
Misser Azo: capità italià que comandà les forces sardes d’Arborea durant la batalla.
Ot II de Montcada: noble català que participà en la batalla de Quart i es distingí en els combats; moriria posteriorment durant el setge de l’Alguer.
Francesc de Perellós: noble i conseller reial que participà amb Bernat de Cabrera en la campanya de Sardenya i posteriorment intervingué en les negociacions de pau amb Marià IV.

- Informació extra
La Batalla de Quart és especialment important perquè constitueix un dels principals èxits terrestres de Bernat II de Cabrera durant la campanya sarda de 1353-1354. La seva victòria, juntament amb la victòria naval de Port del Comte de 1353, permeté a la Corona recuperar progressivament la iniciativa davant les forces d’Arborea.
Cal diferenciar la Batalla de Quart de la Batalla naval de Port del Comte. La primera fou un combat terrestre contra les forces de Marià IV d’Arborea, mentre que Port del Comte fou una gran batalla naval contra la flota genovesa. Ambdues victòries estigueren estretament relacionades amb la campanya de Bernat de Cabrera a Sardenya.
La batalla no posà fi a la guerra. Malgrat la derrota, Marià IV mantingué una important capacitat de resistència i la Corona hagué de continuar destinant enormes recursos militars a l’illa. El mateix 1354 Pere III emprengué una gran expedició que culminà amb el llarg setge i la conquesta de l’Alguer.
Des d’una perspectiva de la història de Catalunya, la Batalla de Quart representa un exemple destacat de la capacitat militar de la noblesa i de les forces catalanoaragoneses per intervenir en un conflicte lluny del Principat. La victòria de Bernat de Cabrera, juntament amb Port del Comte i la posterior conquesta de l’Alguer, contribuí a reforçar la presència catalana a Sardenya i a mantenir la projecció mediterrània de la Corona d’Aragó durant el segle XIV.

Added to timeline:

Date: