aug 27, 1353 - Batalla naval de Port del Comte

Description:

- Context històric
La Batalla naval de Port del Comte tingué lloc el 27 d’agost de 1353 davant de l’Alguer, a Sardenya, en el context de la Revolta de Sardenya i de la Guerra veneciano-genovesa (1350-1355). La Corona d’Aragó, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, intentava consolidar la conquesta de Sardenya iniciada durant el regnat de Jaume II, mentre el Jutjat d’Arborea i la República de Gènova s’oposaven al domini catalanoaragonès. Alhora, la Corona havia establert una aliança amb Venècia contra Gènova, de manera que el conflicte sard formava part d’una rivalitat mediterrània molt més àmplia.

- Context social
La guerra afectà especialment les poblacions sardes i les comunitats comercials vinculades a les rutes marítimes de la Mediterrània occidental. L’Alguer tenia una gran importància estratègica i comercial, ja que permetia controlar una part de la costa nord-occidental de Sardenya. La guerra provocà mobilitzacions de soldats, cavallers, ballesters i mariners dels territoris de la Corona d’Aragó, així com la intervenció de contingents venecians i genovesos. La població de l’Alguer també es trobava en una situació de tensió davant del conflicte entre els partidaris del domini català i els sectors contraris a aquest domini.

- Context polític
Pere III el Cerimoniós pretenia recuperar el control efectiu de Sardenya després de l’expansió de la revolta dirigida per Marià IV d’Arborea i del suport que els rebels rebien de Gènova. Per reforçar la seva posició, la Corona d’Aragó havia establert una aliança amb Venècia, rival tradicional de Gènova. Bernat II de Cabrera rebé el comandament d’una gran armada destinada a intervenir a Sardenya, mentre l’almirall venecià Nicolò Pisani dirigia una esquadra que havia d’unir-se als catalans.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
La Revolta de Sardenya contra el domini de la Corona d’Aragó.
La voluntat de la Corona de recuperar i consolidar el control de l’Alguer.
El suport de Gènova als interessos contraris a la Corona d’Aragó a Sardenya.
La rivalitat comercial i naval entre Gènova i la Corona d’Aragó.
L’aliança militar entre la Corona d’Aragó i Venècia contra Gènova.
La necessitat d’impedir que una flota genovesa auxiliés els rebels sards.
La importància estratègica de l’Alguer per al control de la costa nord-occidental de Sardenya.
La voluntat de Pere III de reforçar la posició catalanoaragonesa a l’illa.

- Fets
Bernat II de Cabrera rebé el comandament d’un important estol destinat a Sardenya. La flota reuní aproximadament 45-46 galeres a Menorca i salpà de Maó el 18 d’agost de 1353. El 25 d’agost arribà a les proximitats de l’Alguer, on Cabrera començà les operacions per sotmetre la ciutat, que s’havia revoltat contra el domini de la Corona.
Poc després de l’arribada dels catalans, aparegué una esquadra veneciana d’unes 20 galeres comandada per Nicolò Pisani. Les dues flotes aliades es concentraren davant de l’Alguer, mentre una gran armada genovesa s’aproximava per impedir que els catalans i els venecians poguessin actuar conjuntament.
La flota genovesa estava formada per aproximadament 60 galeres i era comandada per Antonio Grimaldi. Els genovesos pretenien aprofitar la situació per atacar separadament les forces catalanes i venecianes abans que poguessin coordinar-se. Tanmateix, els dos estols aliats aconseguiren unir-se davant de l’Alguer.
El 27 d’agost de 1353 tingué lloc la batalla naval al Port del Comte, davant de l’Alguer. Bernat II de Cabrera i Nicolò Pisani disposaren conjuntament les seves forces i atacaren l’estol genovès. Les fonts assenyalen que les condicions de vent, especialment el xaloc, afavoriren l’armada aliada i contribuïren al desenvolupament favorable del combat.
La batalla acabà amb una derrota molt greu de la flota genovesa. Diverses fonts atribueixen als genovesos la pèrdua de 33 galeres i milers de presoners, tot i que les xifres exactes varien segons les fonts. La victòria permeté a Bernat II de Cabrera continuar les operacions contra l’Alguer i aconseguir la submissió de la ciutat.
Després de la victòria naval, Cabrera deixà una guarnició a l’Alguer sota el comandament de Gispert de Castellet i continuà la seva campanya a Sardenya. La conquesta, però, no significà la fi immediata de la resistència sarda, que continuaria durant els anys següents.

- Conseqüències
Derrota contundent de la flota genovesa davant de l’Alguer.
Pèrdua de nombroses galeres i homes per part de Gènova.
Victòria de la flota combinada catalanoaragonesa i veneciana.
Recuperació del control de l’Alguer per part de la Corona d’Aragó.
Reforçament de les posicions militars de la Corona a Sardenya.
Debilitament temporal del suport genovès a la revolta sarda.
Augment del prestigi naval de Bernat II de Cabrera.
Reforçament de l’aliança entre la Corona d’Aragó i Venècia.
Continuació de la guerra contra el Jutjat d’Arborea.
Preparació de noves campanyes militars catalanes a Sardenya, que culminarien amb la campanya de 1354.

- Personatges rellevants
Bernat II de Cabrera: vescomte de Cabrera i principal comandant de l’armada de la Corona d’Aragó; dirigí les forces catalanes durant la batalla.
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d’Aragó i responsable de la política militar destinada a recuperar el control de Sardenya.
Nicolò Pisani: almirall venecià que comandà les galeres de Venècia i combaté al costat de Bernat de Cabrera.
Antonio Grimaldi: almirall genovès i comandant de la flota que fou derrotada al Port del Comte.
Marià IV d’Arborea: jutge d’Arborea i principal dirigent de la resistència sarda contra la Corona d’Aragó.
Gispert de Castellet: capità a qui Bernat de Cabrera confià la guarnició de l’Alguer després de la victòria.

- Informació extra
La Batalla naval de Port del Comte fou molt més que una simple victòria naval. La derrota de Gènova permeté a la Corona d’Aragó actuar amb molta més llibertat a la costa sarda i recuperar l’Alguer, que constituïa un dels principals punts estratègics del nord-oest de l’illa. La documentació de la Generalitat també descriu la victòria de Cabrera com una derrota aclaparadora de l’estol genovès i relaciona directament el combat amb la recuperació de l’obediència de l’Alguer.
La batalla també és significativa perquè mostra la dimensió internacional de la política mediterrània de Pere III. Els catalans no actuaren sols: les galeres venecianes de Nicolò Pisani participaren directament en el combat. Aquesta cooperació era conseqüència de l’aliança entre la Corona d’Aragó i Venècia contra Gènova, una rivalitat que s’estenia des de Sardenya fins a la Mediterrània oriental.
La victòria, però, no solucionà definitivament el problema sard. L’Alguer tornaria a rebel·lar-se després de la marxa de Cabrera i la guerra contra Marià IV d’Arborea continuà. Pere III hagué d’organitzar una nova gran expedició el 1354, en la qual Bernat de Cabrera tornà a tenir un paper fonamental.
Des d’una perspectiva de la història de Catalunya, la Batalla naval de Port del Comte representa un dels grans triomfs de la marina catalanoaragonesa del segle XIV i un moment fonamental en la consolidació de la presència catalana a Sardenya. La victòria de Bernat II de Cabrera sobre la poderosa flota genovesa demostrà la capacitat de la Corona d’Aragó per projectar la seva força militar a la Mediterrània i reforçà temporalment el domini català sobre l’Alguer i altres territoris sards.

Added to timeline:

Date: