feb 2, 1428 - Terratrèmol de la Candelera de 1428

Description:

- Context històric
El 2 de febrer de 1428, dia de la Candelera, Catalunya patí un dels terratrèmols més destructius de tota la seva història documentada. El sisme formava part de la crisi sísmica de 1427-1428, una sèrie de terratrèmols que havia afectat especialment la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya i altres zones del nord-est de Catalunya durant els mesos i anys anteriors.
L'epicentre del gran sisme de 1428 se situa actualment a la zona del Ripollès, entre Camprodon i Puigcerdà, tot i que estudis antics l'havien situat a Olot. L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya estima una magnitud aproximada de 6,1, mentre que la intensitat màxima assolí aproximadament IX-X en l'escala MSK.

- Context social
El terratrèmol afectà una societat que ja es trobava en una situació de crisi demogràfica i econòmica, després de dècades marcades per les epidèmies, les males collites, les fams i els conflictes socials. La destrucció d'habitatges, esglésies, castells i infraestructures provocà una situació especialment greu a les zones més properes a l'epicentre.
El sisme fou percebut en una extensíssima àrea, que arribà fins a Barcelona i altres territoris de Catalunya i del sud de França. Les conseqüències foren especialment tràgiques perquè moltes persones es trobaven reunides a les esglésies amb motiu de la festivitat de la Candelera.

- Context polític
Catalunya formava part de la Corona d'Aragó, governada per Alfons IV el Magnànim des de 1416. El territori es trobava en una etapa de transició després de la crisi successòria de 1410-1412 i del conflicte entre les institucions catalanes i la monarquia que caracteritzaria progressivament el regnat d'Alfons.
L'administració del desastre obligà les autoritats locals i eclesiàstiques a intervenir en la reconstrucció de nombrosos edificis i en l'assistència a les poblacions afectades.

- Causes
El terratrèmol fou provocat per l'alliberament sobtat d'energia tectònica associada a les falles de la zona del Pirineu oriental. La crisi sísmica de 1427-1428 estigué relacionada amb l'activitat de sistemes de falles com les d'Amer-Brugent i la Vall d'en Bas.
Les causes immediates foren:
Acumulació d'esforços tectònics a l'escorça terrestre.
Activitat de les falles del nord-est de Catalunya.
La crisi sísmica iniciada el 1427, amb diversos terratrèmols de gran intensitat.
El gran sisme del 2 de febrer de 1428, que culminà aquesta sèrie destructiva.

- Fets
El 2 de febrer de 1428, a primera hora del matí, es produïren diversos moviments sísmics. El més fort es produí aproximadament entre les vuit i les nou del matí i fou descrit pels contemporanis com un terratrèmol extraordinàriament fort i de llarga durada.
Puigcerdà i la Cerdanya
Puigcerdà fou una de les poblacions més afectades. Una part important dels edificis quedà destruïda i l'ensorrament d'una església provocà entre 100 i 300 morts, segons les estimacions històriques.
Camprodon
A Camprodon, el terratrèmol provocà una destrucció molt important dels edificis religiosos i civils. S'hi calculen aproximadament 200 víctimes mortals.
Ripoll
A Ripoll, la volta de l'església del monestir de Santa Maria es va ensorrar. Els danys obligaren a reconstruir parts importants del conjunt monàstic.
Queralbs i Núria
A Queralbs, la destrucció fou especialment greu i moriren gairebé tots els habitants, segons les fonts recollides per la historiografia. El santuari de Núria també quedà parcialment destruït.
Barcelona
El terratrèmol es va sentir amb força a Barcelona, a més de 100 km de la zona epicentral.
El cas més conegut fou el de Santa Maria del Mar. Una part de la gran rosassa de la façana principal s'ensorrà sobre els fidels que celebraven la Candelera. Hi moriren més de vint persones, amb estimacions documentals d'entre 21 i 30 morts. També quedà afectada la volta d'una capella.
Altres territoris afectats
Els efectes també es van deixar sentir a:
Olot i la Garrotxa
Castelló d'Empúries
Banyoles
Vallfogona
Cabrera
Canigó
Rosselló
Diverses poblacions d'Osona i el Ripollès
A Castelló d'Empúries, sis persones moriren dins de l'església de Santa Maria. Diversos monestirs i santuaris quedaren inutilitzats o greument afectats.

- Conseqüències
Més de 1.000 morts segons algunes estimacions de l'ICGC i altres fonts; les estimacions històriques varien segons els estudis.
Destrucció d'una gran quantitat d'habitatges i edificis religiosos.
Destrucció especialment greu a Puigcerdà, Camprodon, Queralbs, Ripoll i la Garrotxa.
Danys importants a Barcelona.
Destrucció parcial de la rosassa de Santa Maria del Mar.
Destrucció o afectació de diversos monestirs i santuaris.
Necessitat de reconstrucció de nombrosos edificis durant les dècades següents.
Impacte demogràfic i econòmic sobre les comarques afectades.
Increment de la pobresa i de les dificultats socials en territoris que ja patien la crisi baixmedieval.

- Personatges rellevants
A diferència d'una batalla o d'un conflicte polític, el terratrèmol no tingué protagonistes militars concrets. Els principals actors en la resposta al desastre foren:
Alfons IV el Magnànim: rei de la Corona d'Aragó durant el desastre.
Les autoritats municipals de les poblacions afectades: responsables de gestionar les conseqüències immediates.
Les autoritats eclesiàstiques: especialment importants en la reconstrucció de les esglésies i monestirs destruïts.
Els mestres d'obra i arquitectes que participaren posteriorment en la reconstrucció dels edificis.

- Informació extra
El terratrèmol de 1428 no fou un fenomen aïllat, sinó el punt culminant d'una important crisi sísmica iniciada el 1427. El 15 de març de 1427 un fort sisme afectà Amer, i el 15 de maig un altre provocà una destrucció considerable a Olot i a altres localitats de la Garrotxa.
El sisme del 2 de febrer de 1428 és especialment important per a la història de la sismologia catalana perquè permeté reconstruir, a partir de documents medievals, un mapa d'intensitats. La màxima intensitat, aproximadament IX-X MSK, es localitzà a la zona entre Puigcerdà i Camprodon.
Un altre aspecte destacable és que la reconstrucció de Santa Maria del Mar fou molt lenta: la reconstrucció de la gran rosassa no s'encarregà fins al 1459, més de trenta anys després del terratrèmol.
Finalment, el 2 de febrer de 1429, exactament un any després, un altre terratrèmol fort tornà a afectar Puigcerdà, demostrant que la crisi sísmica de la zona encara no havia desaparegut completament.
En resum: el Terratrèmol de la Candelera de 1428 fou probablement el terratrèmol més destructiu de la història documentada de Catalunya, amb epicentre al Pirineu oriental, una intensitat màxima de IX-X i efectes que arribaren fins a Barcelona i França. Forma part d'una de les crisis sísmiques més importants conegudes als Països Catalans.

Added to timeline:

Date: