aug 5, 1435 - Batalla de Ponça

Description:

- Context històric
La Batalla de Ponça fou un important combat naval lliurat el 5 d'agost de 1435 davant de l'illa de Ponça, al mar Tirré, entre la flota de la Corona d'Aragó, dirigida per Alfons el Magnànim, i una flota de la República de Gènova, aliada amb Renat d'Anjou, rival d'Alfons en la lluita pel Regne de Nàpols.
La batalla acabà amb una greu derrota catalanoaragonesa i amb la captura del mateix Alfons el Magnànim, del seu germà Joan d'Aragó, rei consort de Navarra, i de l'infant Enric d'Aragó, a més d'un gran nombre de nobles.
Malgrat el desastre militar, la captura d'Alfons acabaria produint un gir diplomàtic inesperadament favorable als seus interessos a Itàlia.

- Context social
La flota d'Alfons estava formada per forces procedents de diversos territoris de la seva monarquia mediterrània, especialment Catalunya i Sicília, i també hi havia nobles i cavallers aragonesos, catalans, valencians, sicilians, napolitans i castellans.
L'expedició reunia una part important de la noblesa catalanoaragonesa, fet que explica que la derrota tingués un impacte polític considerable. La captura simultània del rei i de diversos membres de la família reial deixava temporalment la Corona sense alguns dels seus principals dirigents militars.
A Catalunya, la notícia provocà una gran consternació. La reina Maria de Castella, esposa d'Alfons, inicià immediatament gestions per aconseguir l'alliberament dels captius.

- Context polític
Alfons el Magnànim portava anys intentant aconseguir el Regne de Nàpols.
Després de la mort de Joana II de Nàpols el 2 de febrer de 1435, la successió havia recaigut en Renat d'Anjou, que era el principal rival d'Alfons. Alfons decidí aprofitar la situació per reprendre militarment la seva reivindicació del tron napolità.
El principal obstacle era la combinació d'interessos de Renat d'Anjou, el papat i Gènova, que consideraven perillosa l'expansió de la Corona d'Aragó a la península Itàlica.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
La lluita d'Alfons el Magnànim pel tron de Nàpols.
La mort de Joana II de Nàpols i la successió de Renat d'Anjou.
L'aliança entre Gènova i els angevins.
El setge aragonès de Gaeta, important plaça estratègica del Regne de Nàpols.
La voluntat genovesa d'impedir l'expansió de la Corona d'Aragó a Itàlia.
La necessitat d'Alfons de destruir o allunyar la flota genovesa que acudí en auxili de Gaeta.

- Fets
1. El setge de Gaeta
Alfons concentrà una important flota i inicià el setge de Gaeta el 1435. La ciutat resistí i demanà ajuda als seus aliats.
Gènova decidí intervenir i envià una poderosa esquadra per trencar el setge. La flota genovesa estava comandada per Biagio Assereto.
2. L'encontre davant Ponça
El 5 d'agost de 1435, les dues flotes es trobaven davant de l'illa de Ponça.
La flota catalanoaragonesa estava comandada pel mateix Alfons i comptava amb la presència dels seus germans Joan i Enric. També hi navegava aproximadament un centenar de nobles.
Alfons confiava en la superioritat de les seves forces. Tanmateix, els genovesos demostraren una gran experiència en el combat naval.
3. La derrota de la flota d'Alfons
Els combats foren especialment intensos i es produïren nombrosos abordatges.
El punt decisiu fou l'atac contra la nau capitana d'Alfons. Les naus genoveses aconseguiren abordar-la i obligaren el rei a rendir-se.
La resta de la flota catalanoaragonesa fou derrotada. Només aconseguiren escapar dues galeres, comandades per l'infant Pere d'Aragó, que es dirigiren cap a Gaeta.
4. Captura d'Alfons el Magnànim
Els genovesos capturaren:
Alfons el Magnànim, rei de la Corona d'Aragó.
Joan d'Aragó, rei consort de Navarra.
Enric d'Aragó, infant d'Aragó i mestre de Santiago.
Un gran nombre de nobles i cavallers.
Els captius foren traslladats primer a Gènova i posteriorment a Milà, ja que la República de Gènova es trobava sota la sobirania del duc de Milà, Filippo Maria Visconti.

- Conseqüències
La derrota fou inicialment un desastre militar i polític per a la Corona d'Aragó:
Derrota de la flota catalanoaragonesa.
Captura d'Alfons el Magnànim.
Captura de Joan d'Aragó i Enric d'Aragó.
Captura d'un gran nombre de nobles.
Fracàs temporal de l'ofensiva contra Nàpols.
Gran preocupació a la Corona d'Aragó per la situació del monarca.
Però la conseqüència més important fou inesperada.
L'aliança amb Milà
El duc de Milà, Filippo Maria Visconti, en lloc de mantenir Alfons com un enemic, acabà establint una aliança amb ell.
Alfons aconseguí convèncer Visconti que li convenia més donar suport a la Corona d'Aragó que continuar aliat amb Gènova. El Tractat de Milà de 1435 permeté establir una nova aliança entre els dos governants.
Com a resultat, Alfons fou alliberat i pogué continuar la seva campanya italiana.
Així, una derrota naval que semblava que podia posar fi a les seves aspiracions napolitanes acabà facilitant la seva futura conquesta de Nàpols el 1442.

- Personatges rellevants
Alfons el Magnànim: rei de la Corona d'Aragó i principal comandant de la flota; fou capturat durant la batalla.
Joan d'Aragó: germà d'Alfons, rei consort de Navarra i futur Joan II d'Aragó; fou capturat.
Enric d'Aragó: infant d'Aragó i mestre de Santiago; també fou capturat.
Pere d'Aragó: germà d'Alfons; aconseguí escapar amb dues galeres i continuar la lluita a Nàpols.
Biagio Assereto: comandant de la flota genovesa que derrotà els catalanoaragonesos.
Filippo Maria Visconti: duc de Milà; inicialment receptor dels captius, acabà convertint-se en aliat d'Alfons.
Renat d'Anjou: principal rival d'Alfons en la lluita pel Regne de Nàpols.
Maria de Castella: esposa d'Alfons i reina lloctinent; impulsà les gestions per alliberar el rei i els altres captius.

- Informació extra
La Batalla de Ponça és un dels millors exemples de com una derrota militar podia transformar-se en una victòria diplomàtica durant la política italiana d'Alfons el Magnànim.
El canvi d'actitud de Visconti fou fonamental. Després de l'alliberament d'Alfons, el rei continuà la seva empresa italiana i, finalment, aconseguí conquerir Nàpols el 1442.
La batalla també tingué una important repercussió cultural. El poeta castellà Íñigo López de Mendoza, marquès de Santillana, dedicà als esdeveniments el poema Comedieta de Ponça, que presenta literàriament la captura del rei i dels seus germans i el patiment de les seves famílies.
En resum: la Batalla de Ponça (5 d'agost de 1435) fou una gran derrota naval de la Corona d'Aragó davant Gènova, que comportà la captura d'Alfons el Magnànim i diversos membres de la seva família. Paradoxalment, el captiveri a Milà permeté a Alfons establir una aliança amb Filippo Maria Visconti, fet que contribuí decisivament a la posterior conquesta de Nàpols el 1442.

Added to timeline:

Date: