jan 1, 1441 - Setge de Nàpols

Description:

- Context històric
El setge de Nàpols (1437-1442) formà part de la fase final de la llarga guerra d'Alfons el Magnànim per la conquesta del Regne de Nàpols. El conflicte enfrontà principalment Alfons IV de Catalunya-Aragó amb Renat d'Anjou, que havia estat reconegut com a rei de Nàpols després de la mort de la reina Joana II.
La lluita no consistí en un únic setge ininterromput durant cinc anys, sinó en diverses campanyes i setges successius contra Nàpols i altres places del regne, fins a la conquesta definitiva de la ciutat el 2 de juny de 1442.

- Context social
El Regne de Nàpols estava profundament dividit entre partidaris dels angevins, encapçalats per Renat d'Anjou, i els partidaris d'Alfons.
La guerra afectà especialment les ciutats i els territoris del sud d'Itàlia, que canviaven de mans a mesura que avançaven les forces catalanoaragoneses. La població hagué de suportar setges, combats, requisicions i interrupcions del comerç.
Al mateix temps, una part important de les elits mercantils de la Corona d'Aragó tenia interessos econòmics en l'expansió mediterrània d'Alfons.

- Context polític
Després de la Batalla de Ponça (1435), Alfons havia estat capturat pels genovesos. El posterior Tractat de Milà amb Filippo Maria Visconti permeté el seu alliberament i el reconeixement dels seus interessos al sud d'Itàlia.
A partir de 1436, Alfons reprengué la guerra contra els partidaris de Renat d'Anjou. Catalunya envià una nova esquadra en suport de la campanya, mentre Alfons establia les seves bases a Itàlia.
El conflicte tenia també una important dimensió internacional: Alfons comptava amb el suport de Milà, mentre que el papat, Venècia i Florència s'oposaven a la seva expansió. Gènova també era un dels seus principals adversaris.

- Causes
Les principals causes foren:
La disputa pel Regne de Nàpols entre Alfons i els Anjou.
La mort de Joana II de Nàpols i el problema successori.
El reconeixement de Renat d'Anjou com a successor.
Les pretensions dinàstiques d'Alfons sobre Nàpols.
L'interès estratègic i comercial de la Corona d'Aragó pel sud d'Itàlia.
La rivalitat entre la Corona d'Aragó i Gènova.
L'oposició del papat a l'expansió d'Alfons.
La voluntat d'Alfons de consolidar una gran potència mediterrània.

- Fets
1. Reanudació de la campanya (1436)
Després de l'alliberament d'Alfons, les forces catalanoaragoneses reprengueren l'ofensiva.
L'estiu de 1436, una nova esquadra procedent de Catalunya arribà a Itàlia. Les forces d'Alfons conqueriren Gaeta i Terracina i posaren sota setge Nàpols i Aversa. Tanmateix, les dues ciutats resistiren.
2. Fracàs de l'ofensiva de 1437
La situació es complicà el 1437.
Les forces papals intervingueren a favor dels angevins i el conestable d'Alfons, Orsini, fou derrotat a Montefusco.
Aquesta derrota dificultà l'ofensiva contra Nàpols i permeté als angevins mantenir el control de la ciutat.
3. Renat d'Anjou recupera la llibertat (1438)
El 1438, Renat d'Anjou aconseguí recuperar la llibertat després d'haver estat presoner del duc de Borgonya.
La seva arribada a Nàpols reforçà enormement la resistència angevina.
Alfons reprengué el setge de la ciutat, però la situació es tornà especialment difícil.
Durant aquest nou setge, l'infant Pere d'Aragó, germà d'Alfons, morí l'octubre de 1438.
4. Pèrdua del Castell Nou (1439)
Un dels principals punts de suport dels catalanoaragonesos dins de Nàpols era el Castell Nou.
Després d'una llarga resistència, el castell hagué de rendir-se durant l'estiu de 1439.
Això significà un greu retrocés per a Alfons, que perdé la seva principal posició fortificada dins de la ciutat.
Tanmateix, Alfons aconseguí compensar parcialment aquesta derrota amb noves conquestes territorials.
5. Conquestes de Salern i Aversa
Poc després de la pèrdua del Castell Nou, Alfons passà a l'ofensiva.
Les seves forces ocuparen:
Salern
Aversa
Aquestes conquestes permetien estrènyer progressivament el control sobre els territoris que envoltaven Nàpols.
6. Conquesta de Benevent (1441)
El gener de 1441, Alfons conquerí Benevent.
Aquesta victòria reforçà la seva posició al sud d'Itàlia i deixà Nàpols cada vegada més aïllada.
7. Ofensiva final (1441–1442)
A finals de 1441, Alfons inicià una nova ofensiva contra Nàpols.
Mentre les seves forces assetjaven la ciutat, també ocuparen Cosenza i Bisignano. D'aquesta manera, el territori controlat pels angevins es reduïa progressivament.
El setge final fou molt més efectiu que els anteriors.
8. Conquesta de Nàpols (2 de juny de 1442)
Finalment, el 2 de juny de 1442, després de diversos anys de lluita, Alfons el Magnànim conquerí Nàpols.
Renat d'Anjou hagué de fugir de la ciutat.
La conquesta de Nàpols significà la derrota definitiva de la causa angevina en aquesta fase de la guerra.
El Castell Nou, però, encara resistí fins al novembre de 1442.
A començaments de 1443, pràcticament tot el Regne de Nàpols estava sotmès a Alfons.
9. Entrada triomfal d'Alfons
El 26 de febrer de 1443, Alfons entrà triomfalment a Nàpols.
La cerimònia fou concebuda com un autèntic triomf a la manera dels emperadors romans i quedà posteriorment commemorada en l'arc triomfal del Castell Nou.

- Conseqüències
Conquesta de Nàpols el 2 de juny de 1442.
Derrota definitiva de Renat d'Anjou i dels seus partidaris a Nàpols.
Caiguda progressiva de les darreres places angevines.
Rendició del Castell Nou el novembre de 1442.
Sotmetiment pràcticament total del Regne de Nàpols a començaments de 1443.
Consolidació de la Corona d'Aragó com a gran potència mediterrània.
Nàpols es convertí en el principal centre polític de la vida d'Alfons el Magnànim.
Alfons establí la seva cort a Nàpols i ja no retornà definitivament als seus territoris peninsulars.
El Regne de Nàpols quedà vinculat a Alfons fins a la seva mort el 1458.
Alfons nomenà posteriorment el seu fill Ferran com a hereu del Regne de Nàpols.
Nàpols es convertí en un important centre de l'humanisme i del Renaixement.

- Personatges rellevants
Alfons el Magnànim: rei de la Corona d'Aragó i principal dirigent de la conquesta.
Renat d'Anjou: rei angeví de Nàpols i principal adversari d'Alfons.
Joana II de Nàpols: reina que havia reconegut Alfons com a hereu i posteriorment havia canviat diverses vegades d'aliança.
Filippo Maria Visconti: duc de Milà i aliat d'Alfons després de la Batalla de Ponça.
Pere d'Aragó: germà d'Alfons, que morí durant el setge de Nàpols el 1438.
Orsini: conestable al servei d'Alfons, derrotat a Montefusco el 1437.
Eiximèn Peres Roís de Corella: militar i conseller valencià que participà en diverses campanyes d'Alfons, inclosa la conquesta de Nàpols.
Guillem Sagrera: arquitecte mallorquí que treballà posteriorment en la reconstrucció del Castell Nou i en el projecte de l'arc triomfal.

- Informació extra
El setge de Nàpols és un dels episodis fonamentals de l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó durant el segle XV. La seva importància rau no només en la conquesta territorial, sinó en el fet que Nàpols es convertí en el centre de poder d'Alfons el Magnànim.
La conquesta també tingué conseqüències culturals extraordinàries. La cort d'Alfons atragué humanistes, artistes i escriptors, i Nàpols es convertí en un dels principals focus culturals de la Itàlia del Quattrocento.
A més, la conquesta no fou simplement una operació militar catalana o aragonesa: hi participaren forces procedents de diversos territoris de la Corona, especialment Catalunya, València, Aragó, Sicília i Sardenya, i nombrosos nobles i militars de diferents procedències.
En resum: el Setge de Nàpols (1437-1442) fou una llarga sèrie d'operacions militars dins de la guerra entre Alfons el Magnànim i els angevins. Després de diversos fracassos, pèrdues i contraatacs, Alfons aconseguí la victòria definitiva el 2 de juny de 1442, fet que consolidà la presència de la Corona d'Aragó a Itàlia i transformà Nàpols en el centre del seu poder.

Added to timeline:

Date: