dec 2, 1460 - Detenció de Carles de Viana

Description:

- Context històric
La detenció de Carles de Viana fou un dels episodis decisius de la crisi política catalana del segle XV i un dels principals desencadenants de la ruptura entre Joan II i les institucions del Principat. El 2 de desembre de 1460, Joan II ordenà empresonar el seu fill Carles de Viana a Lleida, on s'estaven celebrant les Corts Catalanes. El príncep fou acusat de mantenir contactes secrets amb Enric IV de Castella i de conspirar contra el seu pare.
La importància de l'episodi rau en el fet que la qüestió navarresa —la disputa entre Joan i Carles pels drets successoris de Navarra— es transformà en una crisi constitucional catalana. Carles havia adquirit un enorme prestigi entre sectors de la societat catalana i la seva detenció es produí precisament davant unes Corts que consideraven que el príncep havia de ser reconegut com a primogènit.

- Context social
Catalunya arribava a finals de 1460 profundament dividida per diversos conflictes. A Barcelona continuava la pugna entre la Biga i la Busca, mentre al món rural persistia el conflicte entre els pagesos de remença i els senyors feudals.
En aquest context, Carles de Viana començava a ser percebut per una part important de la societat catalana com una possible alternativa a la política de Joan II. La seva figura transcendia, per tant, el conflicte dinàstic navarrès i començava a representar per a molts sectors la defensa de l'ordre polític i jurídic tradicional del Principat davant les actuacions del monarca.

- Context polític
Després de la mort d'Alfons el Magnànim el 1458, Joan de Navarra es convertí en Joan II d'Aragó. La seva relació amb les institucions catalanes, ja conflictiva durant la seva lloctinència, empitjorà progressivament.
Carles de Viana, per la seva banda, continuava reclamant els seus drets sobre Navarra. Després d'haver estat desheretat pel seu pare el 1455, havia mantingut contactes amb diferents potències per reforçar la seva posició. El 1460, Joan II tingué coneixement dels contactes del seu fill amb Enric IV de Castella, especialment del projecte d'un possible matrimoni entre Carles i la infanta Isabel de Castella, la futura Isabel la Catòlica.
Joan II interpretà aquestes maniobres com una amenaça política i dinàstica. En aquest clima de desconfiança, decidí actuar contra el seu propi fill.

- Causes
Les principals causes de la detenció foren:
El conflicte successori entre Joan II i Carles de Viana.
La disputa pels drets de Carles sobre la Corona de Navarra.
Els contactes polítics de Carles amb Enric IV de Castella.
El temor de Joan II que Carles establís una aliança amb Castella.
La possibilitat d'un matrimoni de Carles amb Isabel de Castella.
Les acusacions de conspiració contra Joan II.
La profunda desconfiança existent entre pare i fill.
El deteriorament de les relacions entre Joan II i les institucions catalanes.

- Fets
Joan II havia convocat les Corts Catalanes a Lleida el setembre de 1460. Oficialment, un dels assumptes que s'hi havien de tractar era la situació successòria i política del Principat, però la detenció de Carles alterà completament el desenvolupament de les Corts. Els representants reunits a Lleida esperaven fins i tot que el príncep fos reconegut formalment com a primogènit, però Joan II tenia altres objectius polítics.
El 2 de desembre de 1460, Joan II ordenà la detenció de Carles de Viana. El príncep fou empresonat a Lleida, i també fou detingut el seu principal conseller, Joan de Beaumont, gran prior de Navarra i dirigent del bàndol beaumontès.
La decisió provocà immediatament una enorme commoció entre els representants catalans. Les Corts consideraren que l'actuació del rei vulnerava les garanties jurídiques i les Constitucions de Catalunya. Abans de dissoldre's, els braços acordaren donar poders a la Diputació del General perquè realitzés totes les gestions necessàries per obtenir l'alliberament del príncep.
El conflicte adquirí ràpidament una dimensió institucional. El 5 de desembre, les Corts delegaren poders en la Diputació, i el 8 de desembre es constituí a Barcelona el Consell representant lo Principat de Catalunya, format inicialment per 27 membres, nou per cadascun dels tres braços. Aquest organisme assumiria progressivament la direcció política de la resistència contra Joan II.
La Diputació, el Consell de Barcelona i altres institucions catalanes enviaren diverses ambaixades al rei exigint l'alliberament de Carles. Joan II es negà inicialment a cedir.
La situació es radicalitzà durant els primers mesos de 1461. Davant la negativa reial, la Diputació i les institucions del Principat començaren a preparar una resposta militar. El 8 de febrer de 1461, Joan II abandonà precipitadament Lleida amb Carles, que posteriorment fou traslladat a Fraga, Alcanyís i finalment Morella.
La pressió catalana, combinada amb la delicada situació de Joan II a Navarra i Castella, acabà obligant el monarca a cedir. El 25 de febrer de 1461 Carles de Viana fou alliberat.
El 12 de març de 1461, Carles entrà solemnement a Barcelona. La seva recepció fou extraordinàriament multitudinària: les institucions, les autoritats municipals, els sectors privilegiats i una gran part de la població el reberen com una figura que ja simbolitzava la defensa de Catalunya davant Joan II.

- Conseqüències
La detenció provocà una crisi política general al Principat.
Les institucions catalanes es mobilitzaren contra Joan II.
Es creà el Consell representant lo Principat de Catalunya.
La Diputació del General adquirí un protagonisme polític extraordinari.
La relació entre Joan II i les institucions catalanes quedà profundament deteriorada.
Carles de Viana es convertí en símbol de l'oposició catalana a Joan II.
Joan II es veié obligat a alliberar el seu fill el 25 de febrer de 1461.
L'entrada de Carles a Barcelona reforçà enormement la seva popularitat.
La crisi conduí a la Capitulació de Vilafranca de 1461, que limità severament l'autoritat del monarca a Catalunya.
La detenció és considerada un dels antecedents immediats de la Guerra Civil Catalana (1462–1472).

- Personatges rellevants
Carles de Viana: príncep de Viana i fill de Joan II; la seva detenció desencadenà la crisi política catalana.
Joan II d'Aragó: pare de Carles i rei de la Corona d'Aragó; ordenà la seva detenció.
Joana Enríquez: esposa de Joan II i madrastra de Carles; tingué un paper important en l'entorn polític que conduí a la detenció.
Joan de Beaumont: principal conseller de Carles i dirigent beaumontès, també empresonat.
Enric IV de Castella: rei castellà amb qui Carles mantenia contactes polítics.
Manuel de Montsuar: degà de Lleida i figura destacada de les institucions lleidatanes durant la crisi.
Els diputats de la Generalitat: assumiren la defensa institucional de Carles i organitzaren les gestions per aconseguir-ne l'alliberament.
Consell representant lo Principat de Catalunya: organisme creat arran de la detenció per dirigir políticament la resposta catalana.

- Informació extra
Des d'una perspectiva històrica catalana, la detenció de Carles de Viana és molt més que un episodi de la guerra successòria navarresa. El fet decisiu fou que Joan II empresonà el seu fill a Lleida, durant unes Corts Catalanes i en un moment en què els representants del Principat esperaven intervenir en la qüestió successòria. Per això, les institucions catalanes interpretaren l'actuació del rei com una vulneració de l'ordre constitucional català, i no simplement com una disputa familiar o dinàstica.
La reacció fou extraordinàriament important: la Diputació del General, amb el suport dels braços i de Barcelona, assumí funcions polítiques excepcionals i es creà el Consell del Principat, que acabaria dirigint la política catalana durant la posterior guerra contra Joan II. La Generalitat mateixa considera el 1460 un any clau en l'evolució del seu poder polític.
Per això, la detenció pot considerar-se el gran detonant de la crisi catalana de 1460–1461. L'alliberament de Carles i la seva entrada triomfal a Barcelona no solucionaren el conflicte: al contrari, el príncep havia esdevingut el símbol d'una oposició molt més àmplia a Joan II. La seva posterior mort, el setembre de 1461, agreujaria encara més aquesta ruptura i deixaria el Principat a les portes de la Guerra Civil Catalana de 1462–1472.

Added to timeline:

Date: