jul 21, 1462 - Batalla de Rubinat

Description:

- Context històric
La batalla de Rubinat fou un dels primers grans enfrontaments de la Guerra Civil Catalana (1462-1472). Es produí a l'entorn de Rubinat, actualment dins el municipi de Ribera d'Ondara, a la Segarra, en el moment en què Joan II intentava consolidar la seva posició militar al centre de Catalunya i avançava des de Balaguer cap a les terres de ponent.
L'enfrontament tingué lloc després que Joan II hagués ocupat Balaguer i mentre les seves forces pressionaven sobre Lleida i Tàrrega. Al mateix temps, la Generalitat havia mobilitzat un exèrcit per impedir l'avanç reial i mantenir les seves posicions a la Catalunya interior.

- Context social
A diferència del front gironí, on la qüestió remença tenia un paper central, la zona de Rubinat, la Segarra i l'Urgell no era un territori caracteritzat per una presència important del moviment remença. El conflicte hi tenia sobretot una dimensió política i militar, relacionada amb el control de les principals viles i fortaleses de la Catalunya interior.
Les forces mobilitzades per la Generalitat incloïen contingents procedents de Barcelona, la Segarra i l'Urgell, mentre que l'exèrcit reial agrupava tropes fidels a Joan II i forces procedents d'altres territoris de la Corona.

- Context polític
Joan II havia entrat militarment al Principat el juny de 1462, ocupant Balaguer, en contra de les limitacions establertes per la Capitulació de Vilafranca. La seva actuació fou utilitzada pel Consell del Principat com un dels arguments per declarar-lo «enemic de la cosa pública» i iniciar una confrontació oberta amb la monarquia.
Mentre al nord-est les forces de la Generalitat assetjaven la reina Joana Enríquez i el príncep Ferran a la Força Vella de Girona, al front occidental Joan II intentava dominar les terres de Lleida. Per això, el control de Rubinat i de la zona de Cervera era important per als dos bàndols.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
L'avanç de Joan II per les terres de ponent.
La necessitat de la Generalitat d'impedir que l'exèrcit reial controlés Cervera, Tàrrega i Lleida.
La importància estratègica del castell de Rubinat.
La concentració de forces reialistes a la zona.
L'intent de la Generalitat de reforçar les seves posicions al front occidental.
La necessitat de Joan II de consolidar les conquestes obtingudes després de la presa de Balaguer.
La situació de guerra oberta entre la monarquia i les institucions del Principat.

- Fets
Els primers combats es produïren al voltant del castell de Rubinat, on s'havia refugiat un contingent reialista després d'una incursió per la zona de Cervera. El castell constituïa una posició defensiva adequada mentre s'esperaven reforços.
Segons les fonts, Joan II, informat de la situació, envià reforços des de Balaguer. Les tropes reialistes estaven dirigides principalment per Alfons d'Aragó i d'Escobar, arquebisbe de Saragossa i fill natural del rei, i reuniren diversos centenars de cavallers i infants.
El 21 de juliol, les forces reialistes arribaren a l'àrea de Rubinat. Durant els dies següents es produïren moviments i combats al voltant de la fortalesa. Les fonts no són completament coincidents sobre la seqüència exacta dels combats: algunes situen la batalla principal el 21-22 de juliol, mentre que altres fixen el combat decisiu el 23 de juliol.
L'exèrcit de la Generalitat estava format per la Bandera de Barcelona, forces procedents de la Segarra i l'Urgell i contingents dirigits pel castlà de Cervera, Jofre de Castro. Algunes fonts calculen que disposava de més de 1.000 homes de cavalleria i uns 800 infants, mentre que les forces reialistes haurien superat els 2.000 combatents. Les xifres, però, són discutides.
El combat acabà amb una victòria de Joan II. Les forces de la Generalitat foren derrotades i nombrosos soldats fugiren o foren capturats. Entre els presoners hi havia diversos membres destacats de la noblesa que havien pres partit contra el rei.
Entre els principals presoners hi havia Hug de Cardona-Anglesola, Guillem de Cardona, Arnau Roger d'Erill i Jofre de Castro-Pinós. També fou capturat Joan Agulló, síndic de Lleida.
La derrota deixà expedita la ruta cap a Tàrrega, que passà a mans de Joan II. La posició de la Generalitat a la Catalunya interior quedà considerablement debilitada.

- Conseqüències
Victòria de Joan II sobre les forces de la Generalitat.
Debilitament de la posició militar de les institucions del Principat a la Catalunya interior.
Tàrrega passà posteriorment sota control reial.
Joan II consolidà les seves posicions entre Balaguer, Cervera i Tàrrega.
Diversos dirigents del bàndol institucional foren capturats.
Hug i Guillem de Cardona, Arnau Roger d'Erill, Jofre de Castro-Pinós i Joan Agulló acabarien executats per ordre de Joan II el 1463.
La derrota contribuí a inclinar la situació militar inicialment favorable a la Generalitat cap al bàndol reialista.
Joan II pogué continuar la seva ofensiva cap a l'interior del Principat.
La victòria facilitava la futura convergència de l'exèrcit reial amb les forces franceses de Gaston IV de Foix.

- Personatges rellevants
Joan II: rei de la Corona d'Aragó i dirigent del bàndol reialista.
Alfons d'Aragó i d'Escobar: arquebisbe de Saragossa i comandant de les forces reialistes que actuaren a la zona.
Jofre de Castro-Pinós: castlà de Cervera i comandant de forces vinculades a la Generalitat.
Hug de Cardona-Anglesola: senyor de Bellpuig, partidari de les institucions catalanes; fou capturat a Rubinat i posteriorment executat.
Guillem de Cardona: germà d'Hug i també presoner després de la batalla.
Arnau Roger d'Erill: noble que participà en el bàndol contrari a Joan II i fou capturat.
Joan Agulló: síndic de Lleida, capturat després de la derrota.
Hug Roger III de Pallars: principal comandant de les forces de la Generalitat durant la primera fase de la guerra, encara que el seu exèrcit operava principalment al front gironí.

- Informació extra
La data exacta de la batalla és objecte d'una certa discrepància documental. L'Enciclopèdia Catalana indica els dies 21 i 22 de juliol de 1462, mentre que altres fonts, inclosa la informació específica de Ribera d'Ondara, situen el combat principal el 23 de juliol. Per aquest motiu, és habitual trobar la batalla datada com 21-23 de juliol de 1462.
També hi ha discrepàncies importants sobre les baixes. Algunes tradicions locals parlen de més de 700 morts, mentre que documentació posterior sembla donar xifres molt inferiors. Una font que estudia els documents de l'època assenyala que una carta del govern català parla d'aproximadament 80 morts entre els dos bàndols i uns 120 cavalls morts, fet que mostra que les xifres de les cròniques poden ser molt exagerades.
Rubinat fou important també perquè la victòria no quedà aïllada: Joan II aprofità immediatament l'èxit per avançar cap a Tàrrega, mentre la Generalitat hagué de reforçar les seves posicions a Santa Coloma de Queralt i Cervera. La derrota fou, per tant, un dels primers grans revessos militars de les institucions després de l'inici de la guerra.

Added to timeline:

Date: