may 23, 1462 - Setge d'Hostalric (1462)

Description:

- Context històric
El setge d'Hostalric de 1462 s'emmarca en els primers mesos de la Guerra Civil Catalana (1462-1472) i en el conflicte paral·lel de la Primera Guerra dels Remences. Hostalric ocupava una posició estratègica excepcional perquè dominava el camí ral entre Barcelona i Girona i era, a més, un dels principals centres del vescomtat de Cabrera. Per aquesta raó, el control de la vila i del seu castell era important per a les comunicacions i els moviments militars dels dos bàndols.
El conflicte no fou, però, un setge llarg i convencional com el de la Força Vella de Girona. El que les fonts descriuen per al maig de 1462 és sobretot una operació militar de la Generalitat per ocupar Hostalric, davant la negativa inicial dels habitants a obrir les portes a les forces institucionals.

- Context social
Hostalric es trobava en una zona on el conflicte entre senyors i pagesos de remença tenia una especial intensitat. La població local no mostrava inicialment una actitud favorable a la Generalitat, fet que estava relacionat amb la situació social i política de la zona i amb la influència dels Cabrera i dels partidaris de Joan II.
La mateixa història oficial d'Hostalric assenyala que els habitants es resistiren a obrir les portes a les tropes de la Generalitat, que arribaren a tallar vinyes i camps de blat per pressionar la població i forçar-ne la rendició.

- Context polític
Hostalric estava sota la jurisdicció dels Cabrera, una de les grans famílies nobiliàries de la Catalunya baixmedieval. El 1462, el seu senyor era Bernat Joan de Cabrera, que inicialment havia donat suport a les institucions catalanes però posteriorment es passà al bàndol de Joan II.
Joana Enríquez li havia encomanat la missió de dificultar l'avanç de les forces del comte Hug Roger III de Pallars, que es dirigien cap a Girona per atacar les forces reials. Hostalric i altres possessions dels Cabrera, com Montsoriu, havien de servir com a punts de control d'aquesta zona estratègica.
La Generalitat necessitava, per tant, controlar Hostalric per assegurar el pas entre Barcelona i Girona i impedir que les forces reials i remences poguessin utilitzar lliurement la zona.

- Causes
Les principals causes de l'operació contra Hostalric foren:
La seva posició estratègica sobre el camí ral entre Barcelona i Girona.
La necessitat de la Generalitat de controlar les comunicacions amb Girona.
El suport de Bernat Joan de Cabrera a Joan II.
La presència de forces favorables a la monarquia i als remences a la zona.
La necessitat de protegir l'avanç de les forces de la Generalitat cap a Girona.
La negativa inicial dels habitants d'Hostalric a reconèixer l'autoritat militar de la Generalitat.
La connexió entre el conflicte polític de la Guerra Civil Catalana i la Guerra dels Remences.

- Fets
A començament de maig de 1462, Joana Enríquez envià reforços a Hostalric. El 12 de maig, segons la documentació local, foren enviats aproximadament 200 homes per reforçar-ne la defensa. Paral·lelament, Francesc de Verntallat, principal dirigent militar remença, s'hi aproximà amb uns 600 homes i provisions.
La Generalitat, però, necessitava assegurar el pas de les seves tropes cap a Girona. El 13 de maig, els diputats i consellers de Barcelona enviaren un emissari als jurats d'Hostalric per intentar garantir una bona recepció de l'exèrcit que es dirigia cap a Girona. La resposta fou negativa.
El capità de les forces de la Generalitat, Pere de Bell-lloc, arribà a Sant Celoni el 20 de maig. Des d'allà avançà cap a Hostalric amb uns 500 homes. El 22 de maig, les seves tropes arribaren davant les muralles. Els habitants no obriren les portes, tot i que tampoc iniciaren immediatament un combat obert.
Bell-lloc decidí pressionar la població: les seves tropes començaren a tallar les vinyes i els camps de blat situats al voltant de la vila i amenaçaren de continuar fins que els habitants permetessin l'entrada de l'exèrcit. Davant el perill de perdre les collites, els hostalriquencs acabaren obrint les portes i permetent l'entrada de les forces de la Generalitat.
L'ocupació no fou, per tant, el resultat d'un assalt militar de les muralles. La resistència de la vila acabà superada mitjançant pressió econòmica i psicològica sobre la població.
Una vegada ocupada Hostalric, Bernat Joan de Cabrera fou capturat i traslladat a Barcelona.
Les fonts presenten algunes diferències en la manera d'explicar l'entrada de les tropes. La tradició local conserva fins i tot una discussió sobre qui va obrir el portal de la vila, mentre que les fonts institucionals de l'època descriuen l'entrada com una ocupació aconseguida després de la pressió exercida per Bell-lloc.

- Conseqüències
Hostalric quedà sota control de les forces de la Generalitat.
La Generalitat aconseguí controlar un punt estratègic del camí entre Barcelona i Girona.
Bernat Joan de Cabrera fou capturat.
Es debilità la posició dels partidaris de Joan II a la Selva.
Les forces institucionals pogueren continuar les seves operacions cap a Girona.
El conflicte demostrà la importància de les fortificacions d'Hostalric durant la Guerra Civil Catalana.
La població local patí les conseqüències de la guerra, especialment per la destrucció de camps de blat i vinyes.
Hostalric romangué sota control de la Generalitat durant el conflicte.

- Personatges rellevants
Pere de Bell-lloc: capità de les forces de la Generalitat que dirigí l'operació militar contra Hostalric.
Bernat Joan de Cabrera: senyor de la vila i partidari de Joan II; fou capturat després de l'ocupació.
Francesc de Verntallat: principal dirigent militar remença i aliat de Joan II; es trobava a la zona amb una important força armada.
Joana Enríquez: lloctinent de Catalunya i principal dirigent del bàndol reial; envià reforços per defensar Hostalric.
Hug Roger III de Pallars: principal comandant de les forces de la Generalitat a la zona de Girona.
Joan II: rei de la Corona d'Aragó i principal adversari de les institucions catalanes durant la guerra.

- Informació extra
Hostalric tenia una importància militar que anava molt més enllà del seu valor com a vila fortificada. La seva ubicació permetia controlar una de les principals rutes terrestres entre Barcelona i Girona, de manera que qualsevol exèrcit que volgués moure's entre les dues ciutats havia de tenir en compte aquest punt. Aquesta importància estratègica explica que Hostalric aparegui repetidament en les operacions militars de diferents guerres al llarg dels segles.
El cas de 1462 també és interessant perquè mostra la complexitat de la Guerra Civil Catalana: els bàndols polítics no coincidien necessàriament amb les divisions socials. A Hostalric, la qüestió remença, els interessos dels Cabrera, la lluita entre Joan II i la Generalitat i el control de les rutes militars es van superposar. Així, una operació aparentment local formava part d'un conflicte molt més ampli que afectava simultàniament la política, la societat rural i el control territorial del Principat.
A més, la documentació arqueològica de Montsoriu confirma que durant la guerra de 1462-1472 aquesta zona del vescomtat de Cabrera es convertí en un espai militaritzat. El castell de Montsoriu tenia inicialment una guarnició molt reduïda i la Generalitat considerà necessari reforçar-ne la defensa, cosa que il·lustra la importància que tenien els castells de la Selva en el control del territori.

Added to timeline:

Date: