may 3, 1462 - Entrevista de Salvatierra

Description:

- Context històric
L'Entrevista de Salvatierra fou la reunió celebrada el 3 de maig de 1462 a Salvatierra (Àlaba) entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França, en el context immediat de l'esclat de la Guerra Civil Catalana (1462-1472). Joan II es trobava en una situació militar molt delicada: les institucions del Principat s'havien alçat contra ell, els remences s'havien revoltat i les forces de la Diputació es preparaven per intervenir militarment. Per això, el rei necessitava urgentment suport exterior.
Lluís XI, que acabava d'arribar al tron francès, veié en la crisi catalana una oportunitat per obtenir importants avantatges polítics, econòmics i territorials. La reunió de Salvatierra establí les bases de l'acord que pocs dies després quedaria concretat i endurit en el Tractat de Baiona (9 de maig de 1462).

- Context social
Catalunya vivia una situació d'una gran conflictivitat social. El febrer de 1462, els pagesos de remença s'havien aixecat a les terres gironines contra els senyors feudals, en defensa de l'abolició dels mals usos. La Diputació i el Consell del Principat, dominats en gran part pels sectors nobiliaris i oligàrquics, decidiren mobilitzar un exèrcit contra els remences.
Joan II, en canvi, havia mantingut una política més favorable a les reivindicacions remences. Això li permeté obtenir el suport d'una part important de la pagesia i convertir el conflicte social en un element més de la guerra política contra les institucions catalanes.
Al mateix temps, la reina Joana Enríquez havia abandonat Barcelona amb el seu fill Ferran i s'havia refugiat a Girona, on les forces institucionals catalanes acabarien assetjant-los. La situació de Girona fou precisament un dels motius que feien especialment urgent per a Joan II aconseguir l'ajuda francesa.

- Context polític
La situació política s'havia deteriorat després de la mort de Carles de Viana, el 23 de setembre de 1461. La Capitulació de Vilafranca havia imposat importants limitacions a l'autoritat de Joan II dins del Principat, però el rei i els seus partidaris no acceptaven plenament aquest ordre polític.
Quan el conflicte tornà a esclatar el 1462, la Diputació del General i el Consell del Principat es posicionaren contra Joan II. La guerra adquirí ràpidament una dimensió internacional: els catalans buscaren suport a Enric IV de Castella, mentre Joan II cercava l'ajuda de França.
En aquest context, Joan II i Lluís XI es reuniren a Salvatierra per negociar una aliança. L'acord inicial seria desenvolupat només sis dies després a Baiona.

- Causes
Les principals causes de l'Entrevista de Salvatierra foren:
La necessitat de Joan II d'obtenir ajuda militar estrangera.
L'esclat de la Guerra Civil Catalana.
L'oposició de la Diputació del General i del Consell del Principat al monarca.
El setge institucional de Girona, on es trobaven Joana Enríquez i el jove Ferran.
La revolta dels remences i la inestabilitat social del Principat.
L'interès de Lluís XI per obtenir compensacions econòmiques i territorials.
La voluntat francesa d'augmentar la seva influència sobre els territoris pirinencs.
La necessitat de Joan II de neutralitzar l'aliança entre els seus adversaris catalans i Enric IV de Castella.

- Fets
El 3 de maig de 1462, Joan II i Lluís XI es reuniren a Salvatierra, al País Basc. En aquesta entrevista acordaren les bases d'una cooperació militar contra els adversaris de Joan II.
Lluís XI es comprometé a proporcionar a Joan II un important contingent militar per intervenir a Catalunya. Les condicions inicials preveien un pagament de 200.000 escuts, garantit mitjançant les rendes dels comtats de Rosselló i Cerdanya.
L'acord tenia també una dimensió relacionada amb la situació de Navarra. Joan II necessitava assegurar la seva posició davant els seus adversaris navarresos i castellans, mentre que Lluís XI tenia interessos propis en la política navarresa. Per tant, l'entrevista no fou exclusivament un pacte militar sobre Catalunya, sinó una negociació més àmplia entre les dues monarquies.
Tanmateix, les condicions acordades a Salvatierra foren modificades només sis dies després. El 9 de maig de 1462 es conclogué el Tractat de Baiona, que establí unes condicions molt més oneroses per a Joan II.
En lloc de limitar-se a comprometre les rendes dels comtats, el nou tractat establí que, mentre Joan II no satisfés el deute, Lluís XI obtindria els drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments del Rosselló i la Cerdanya, així com el control dels castells de Perpinyà i Cotlliure.
L'aliança tingué conseqüències immediates. Les forces franceses entraren a Catalunya durant l'estiu de 1462 i contribuïren decisivament a aixecar el setge de Girona, on es trobaven Joana Enríquez i Ferran. L'arribada de l'exèrcit francès alterà profundament l'equilibri militar de la guerra.

- Conseqüències
Joan II aconseguí l'ajuda militar francesa que necessitava.
França intervingué directament en la Guerra Civil Catalana.
L'exèrcit francès contribuí a salvar Joana Enríquez i Ferran del setge de Girona.
L'acord de Salvatierra fou transformat en el Tractat de Baiona.
El Rosselló i la Cerdanya quedaren hipotecats com a garantia del deute.
Lluís XI obtingué una important capacitat d'intervenció sobre els comtats nord-catalans.
L'aliança amb França modificà l'equilibri internacional de la guerra.
El conflicte català quedà encara més internacionalitzat.
L'empenyorament del Rosselló i la Cerdanya fou percebut pels adversaris de Joan II com una greu cessió dels interessos territorials catalans.
La posterior ocupació francesa dels comtats es convertí en una de les conseqüències territorials més importants de la guerra.

- Personatges rellevants
Joan II d'Aragó: rei que buscà l'aliança francesa per poder derrotar els seus adversaris al Principat.
Lluís XI de França: monarca francès que aprofità la situació per obtenir importants concessions de Joan II.
Joana Enríquez: reina i lloctinent de Catalunya, assetjada a Girona amb el seu fill.
Ferran d'Aragó: futur Ferran el Catòlic, aleshores príncep de Girona i encara menor d'edat.
Enric IV de Castella: potencial aliat de les institucions catalanes i rival de Joan II en el context navarrès.
Gaston IV de Foix: gendre de Joan II i comandant de les forces que intervingueren posteriorment a favor seu.

- Informació extra
Des d'una perspectiva històrica catalana, l'Entrevista de Salvatierra és important perquè mostra fins a quin punt la Guerra Civil Catalana havia deixat de ser un conflicte estrictament intern. Joan II, incapaç de resoldre la crisi només amb les seves pròpies forces, buscà el suport d'una potència estrangera, i el preu d'aquest suport acabaria afectant directament territoris catalans. L'acord inicial de Salvatierra ja vinculava les rendes del Rosselló i la Cerdanya al pagament del deute, però el posterior Tractat de Baiona convertí aquesta garantia en una cessió temporal dels drets sobirans i de la jurisdicció dels comtats.
Això és especialment rellevant perquè no fou una conquesta francesa inicial: els comtats foren posats com a garantia per Joan II a canvi de l'ajuda militar francesa. La situació evolucionà posteriorment cap a una ocupació efectiva francesa, iniciada el 1463, i els territoris no serien definitivament restituïts a la Corona fins al Tractat de Barcelona de 1493.
Per tant, Salvatierra i Baiona formen pràcticament un únic episodi diplomàtic: Salvatierra (3 de maig) establí l'acord polític i militar entre Joan II i Lluís XI, mentre que Baiona (9 de maig) el concretà jurídicament i n'enduri les condicions. És aquest segon acord el que convertí l'ajuda francesa en una càrrega territorial de gran transcendència per a la història del Principat.

Added to timeline:

Date: