jun 5, 1462 - Setge de la Força Vella

Description:

- Context històric
El Setge de la Força Vella de Girona fou un dels primers episodis militars de la Guerra Civil Catalana (1462-1472). Es desenvolupà entre el 5/6 de juny i el 23 de juliol de 1462, quan les forces de la Diputació del General, comandades pel comte Hug Roger III de Pallars, assetjaren la fortalesa de la Força Vella, on s'havien refugiat Joana Enríquez, esposa de Joan II, i el seu fill Ferran, el futur Ferran el Catòlic.
La Força Vella era el recinte fortificat situat a la part alta de Girona, construït sobre les antigues muralles romanes. El seu perímetre era d'uns 800 metres i estava dominat per la torre Gironella. Malgrat que la fortificació medieval havia perdut part del seu valor defensiu, continuava sent una posició militar molt important per controlar Girona.

- Context social
Girona es trobava en una situació especialment complicada perquè la ciutat estava dividida entre partidaris de la Generalitat i partidaris de Joan II. La major part dels ciutadans i dels jurats semblaven decantar-se per la Diputació del General, però la presència de la reina i del príncep Ferran, juntament amb el bisbe Joan de Margarit i altres partidaris reialistes, condicionava enormement la situació.
La guerra coincidí també amb la Primera Guerra dels Remences. Bona part del territori gironí estava sota la influència de les forces remences de Francesc de Verntallat, aliades amb Joan II. Això proporcionava al bàndol reial una important base de suport militar i territorial a les comarques gironines.

- Context polític
Després de la ruptura entre Joan II i les institucions catalanes, la Generalitat havia mobilitzat un exèrcit per combatre els partidaris del monarca. El 23 de maig de 1462 havia sortit de Barcelona el gruix de les forces de la Diputació, comandades per Hug Roger III de Pallars, inicialment amb l'objectiu de combatre els remences i recuperar el control del territori gironí.
Davant l'avanç de l'exèrcit institucional, Joana Enríquez es refugià amb el seu fill Ferran a la Força Vella. La ciutat baixa de Girona quedà en mans de les forces de la Generalitat, mentre que la Força constituïa un recinte defensiu separat on es concentraren els principals partidaris de Joan II.
La situació era especialment delicada per a Joan II perquè a l'exterior de Girona encara no disposava de forces suficients per trencar el setge. Per això, l'aliança que havia establert amb Lluís XI de França mitjançant l'Entrevista de Salvatierra i el posterior Tractat de Baiona adquirí una importància decisiva.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
L'esclat de la Guerra Civil Catalana.
La ruptura política entre Joan II i les institucions del Principat.
L'avanç de l'exèrcit de la Diputació del General cap a Girona.
La presència de Joana Enríquez i Ferran dins la Força Vella.
La necessitat de la Generalitat de capturar o neutralitzar la família reial.
La importància estratègica de Girona en el control del nord-est de Catalunya.
El conflicte paral·lel entre remences i senyors feudals.
La necessitat de Joan II de mantenir un punt de suport a Girona fins a l'arribada de l'exèrcit francès.

- Fets
L'exèrcit de la Diputació arribà a Girona a començaments de juny de 1462. La ciutat obrí les portes a les forces de Hug Roger, però Joana Enríquez, Ferran i els seus partidaris es refugiaren a la Força Vella. El setge començà els dies 5-6 de juny.
Les forces de la Generalitat ocuparen la part baixa de la ciutat i establiren les seves posicions al voltant del recinte fortificat. Els assetjats disposaven d'una guarnició relativament reduïda, però la fortificació permetia resistir mentre esperaven l'arribada dels reforços de Joan II.
La situació dels assetjats es va anar fent progressivament més difícil. La Força Vella estava pràcticament deshabitada abans de la guerra i la seva població permanent era reduïda: hi vivien aproximadament 30 famílies cristianes i 20 jueves, a més del bisbe i membres del clergat.
El moment culminant del setge arribà el 17 de juny, festivitat del Corpus Christi. Les forces de Hug Roger intentaren assaltar directament la Força Vella, però els defensors aconseguiren rebutjar l'atac. A partir d'aquest fracàs, els assetjants intentaren altres mètodes per forçar la capitulació, mentre els defensors esperaven l'arribada dels reforços francesos.
Mentrestant, Joan II havia aconseguit activar l'ajuda de Lluís XI de França, en compliment dels acords de Baiona. Un exèrcit francès dirigit per Gaston IV de Foix, gendre de Joan II, avançà cap a Girona durant el juliol.
Quan l'exèrcit francès s'aproximà a Girona, la situació de les forces de la Generalitat esdevingué insostenible. L'exèrcit de Hug Roger s'havia reduït considerablement i no estava en condicions d'enfrontar-se a les forces franceses en camp obert. Finalment, el 23 de juliol de 1462, les forces de Gaston de Foix arribaren a Girona i aixecaren el setge.
La Força Vella no fou conquerida. Joana Enríquez i Ferran foren alliberats i les forces de Gaston de Foix entraren a Girona sense necessitat d'un gran combat, ja que l'exèrcit de la Generalitat s'havia retirat cap a Hostalric davant la superioritat de les forces franceses.

- Conseqüències
El setge de la Força Vella fracassà.
Joana Enríquez i Ferran foren alliberats.
Les forces de la Generalitat perderen el control de Girona.
L'exèrcit de Hug Roger III de Pallars es retirà cap a Hostalric.
Gaston IV de Foix i les forces franceses aconseguiren establir-se a Girona.
La intervenció francesa demostrà la importància del Tractat de Baiona en el desenvolupament de la guerra.
Joan II recuperà una important posició estratègica al nord-est del Principat.
La derrota obligà les forces de la Generalitat a reorganitzar la seva defensa al voltant d'Hostalric.
El conflicte adquirí definitivament una important dimensió internacional, amb la intervenció directa de França.
Girona continuà sent un dels principals escenaris militars de la Guerra Civil Catalana.

- Personatges rellevants
Joana Enríquez: reina, esposa de Joan II i lloctinent de Catalunya; es refugià a la Força Vella amb el seu fill.
Ferran d'Aragó: fill de Joan II i Joana Enríquez i futur Ferran II; tenia aproximadament deu anys durant el setge.
Hug Roger III de Pallars: comte de Pallars i comandant de l'exèrcit de la Diputació del General que assetjà Girona.
Gaston IV de Foix: gendre de Joan II i comandant de l'exèrcit francès que acudí en auxili dels assetjats.
Joan II d'Aragó: monarca a qui pertanyien els drets reials i principal dirigent del bàndol reialista.
Lluís XI de França: aliat de Joan II, que proporcionà l'exèrcit que aixecà el setge.
Joan de Margarit: bisbe de Girona i un dels principals partidaris reialistes refugiats a la Força Vella.

- Informació extra
La Força Vella no era simplement un castell aïllat, sinó un recinte fortificat que ocupava la part més elevada de Girona i que coincidia essencialment amb l'antic nucli romà de la ciutat. La seva estructura triangular, les muralles romanes i la torre Gironella li proporcionaven una posició defensiva privilegiada.
El setge també és interessant perquè no acabà amb una batalla decisiva dins Girona. L'arribada de l'exèrcit francès fou suficient per obligar les forces de Hug Roger a abandonar les seves posicions. Per tant, la intervenció exterior resultà determinant sense necessitat que Gaston de Foix hagués de conquerir la ciutat per la força.
La retirada de Hug Roger cap a Hostalric tingué també conseqüències immediates: les forces de la Generalitat es reorganitzaren en aquesta zona per intentar impedir l'avanç francès cap a Barcelona. Paral·lelament, les forces franceses començaren a consolidar la seva presència a Girona i a la resta de l'àrea nord-oriental del Principat.
Finalment, el setge tingué una gran importància simbòlica perquè Ferran, que aleshores era encara un infant, es trobà directament enmig d'un dels primers episodis militars de la guerra. La seva defensa juntament amb la seva mare convertí la Força Vella en un dels principals focus de la confrontació entre els partidaris de Joan II i les institucions catalanes durant els primers mesos de la guerra.

Added to timeline:

Date: