sep 13, 1462 - Setge de Barcelona (1462)

Description:

- Context històric
El setge de Barcelona de 1462 fou un dels primers grans episodis militars de la Guerra Civil Catalana (1462-1472). Després de l'esclat de la guerra entre Joan II i les institucions del Principat, el monarca aconseguí avançar ràpidament pel territori català. Després de la seva entrada al Principat i de les victòries de Rubinat i Tàrrega, Joan II es dirigí cap a Barcelona, principal centre polític del bàndol contrari.
Barcelona era especialment important perquè el Consell de Cent i la Diputació del General constituïen els principals centres de poder del bàndol que s'havia revoltat contra el rei. La ciutat, a més, disposava d'un sistema defensiu considerable i d'una important capacitat de mobilització militar i econòmica.

- Context social
La Barcelona de 1462 estava profundament dividida per les tensions polítiques i socials acumulades durant les dècades anteriors. La rivalitat entre la Biga, formada principalment per l'oligarquia mercantil i ciutadans honrats, i la Busca, vinculada a menestrals i sectors populars, havia marcat la vida política de la ciutat.
Durant els primers mesos de la guerra, aquesta divisió tingué conseqüències importants. Diversos membres de la Busca foren acusats de conspirar a favor de Joana Enríquez i de Joan II. El conseller segon Francesc Pallarès, juntament amb Pere Destorrent i Bernat Torró, fou executat el 1462. Aquestes execucions reforçaren el control de la Biga sobre les institucions barcelonines i contribuïren a consolidar el suport de la ciutat a la Generalitat.
Aquesta situació explica que el setge no fos simplement un enfrontament entre un exèrcit reial i una ciutat, sinó que també estigués condicionat per les divisions internes de la societat barcelonina.

- Context polític
El conflicte polític havia arribat al punt de ruptura després de l'empresonament de Carles de Viana, la seva posterior rehabilitació i la Capitulació de Vilafranca de 1461, que limitava considerablement les facultats de Joan II dins del Principat. El rei, en tornar a entrar a Catalunya el 1462 sense autorització de la Generalitat, trencà un dels principals compromisos de Vilafranca.
La Generalitat declarà Joan II «enemic de la cosa pública» i assumí la direcció política de la resistència. Barcelona, governada pel Consell de Cent, es convertí en el principal bastió institucional contra el rei.
Mentrestant, Joan II havia aconseguit l'ajuda de Lluís XI de França mitjançant els acords de Salvatierra i Baiona. Les tropes franceses, dirigides per Gaston IV de Foix, havien intervingut a Girona i havien obligat l'exèrcit de la Generalitat a abandonar el setge de la Força Vella. Joan II i els seus aliats pogueren així avançar cap al centre del Principat.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
La voluntat de Joan II de recuperar Barcelona, principal centre polític del bàndol institucional.
La necessitat de sotmetre el Consell de Cent i la Diputació del General.
La importància econòmica, demogràfica i militar de Barcelona.
Les victòries prèvies de Joan II al centre de Catalunya.
La intervenció de les tropes franceses a favor del rei.
La ruptura de la Capitulació de Vilafranca i l'esclat de la guerra civil.
La divisió política interna de Barcelona entre Biga i Busca.
La necessitat del bàndol reialista de posar fi ràpidament a la resistència institucional.

- Fets
Després de les seves operacions militars a l'interior del Principat, Joan II avançà cap a Barcelona. Les seves forces, reforçades pels contingents francesos de Gaston IV de Foix, arribaren a les proximitats de la ciutat durant la tardor de 1462.
L'exèrcit reialista començà el setge de Barcelona amb l'objectiu de forçar la ciutat a capitular. Joan II comptava amb una situació militar favorable després de les seves victòries i amb el suport dels francesos, mentre que Barcelona disposava de les seves muralles, de les forces mobilitzades pel Consell de Cent i de l'exèrcit de la Generalitat.
La situació, però, canvià amb l'arribada per mar de les forces del comte Hug Roger III de Pallars, que havia aconseguit reorganitzar l'exèrcit de la Generalitat després de la retirada de Girona. Segons les fonts, l'exèrcit del comte de Pallars arribà a Barcelona l'octubre de 1462, fet que obligà Joan II a abandonar el setge.
La intervenció de Hug Roger fou, per tant, decisiva: Joan II no disposava de prou forces per mantenir el bloqueig de la ciutat davant l'arribada de l'exèrcit institucional. El primer intent de prendre Barcelona acabà fracassant.
El setge fou, en conseqüència, breu en comparació amb el posterior setge de 1471-1472. Aquest primer atac contra la ciutat no permeté a Joan II conquerir el principal centre polític del Principat.

- Conseqüències
Joan II no aconseguí conquerir Barcelona.
El Consell de Cent i la Generalitat conservaren el control de la ciutat.
L'arribada de Hug Roger III de Pallars impedí que el setge es consolidés.
El bàndol institucional mantingué Barcelona com el seu principal centre polític i militar.
Joan II hagué de continuar la guerra sense haver aconseguit sotmetre la capital.
La guerra es prolongà durant deu anys.
Barcelona es convertí en el principal bastió de resistència contra Joan II fins a la fase final del conflicte.
La incapacitat del rei per prendre Barcelona el 1462 contrastà amb la situació de 1471-1472, quan finalment la ciutat seria sotmesa després d'un llarg setge.

- Personatges rellevants
Joan II d'Aragó: rei de la Corona d'Aragó i comandant del bàndol reialista.
Hug Roger III de Pallars: comte de Pallars i principal comandant militar de les forces de la Generalitat; la seva arribada a Barcelona contribuí a aixecar el setge.
Gaston IV de Foix: gendre de Joan II i comandant de les forces franceses que donaven suport al monarca.
Lluís XI de França: aliat de Joan II, que proporcionà suport militar al bàndol reialista.
Manuel de Montsuar: diputat eclesiàstic i una de les principals figures polítiques de la Generalitat durant els primers anys de la guerra.
Joan II de Barcelona: el Consell de Cent i les autoritats municipals dirigiren la defensa política i militar de la ciutat.

- Informació extra
El setge de Barcelona de 1462 és fàcil de confondre amb el gran setge de Barcelona de 1471-1472, però es tracta de dos episodis diferents. El primer fou una operació reialista de curta durada que acabà amb l'arribada de les forces de Hug Roger III de Pallars; el segon començà a finals de 1471 i s'allargà fins a l'octubre de 1472, acabant amb la capitulació de la ciutat i el final de la Guerra Civil Catalana.
Un altre aspecte interessant és que el fracàs de 1462 demostrà que Barcelona era molt difícil de sotmetre mentre la Generalitat conservés capacitat militar i control sobre altres zones del Principat. La ciutat disposava d'una important estructura defensiva i, sobretot, d'una gran capacitat econòmica i institucional per sostenir la guerra.
La ciutat també estava profundament afectada per les lluites polítiques que precediren la guerra. Les tensions entre Busca i Biga no desaparegueren amb l'inici de les hostilitats, sinó que contribuïren a determinar les lleialtats polítiques i les mesures repressives adoptades dins de Barcelona.
Finalment, el fracàs del setge de 1462 no significà que Joan II renunciés a Barcelona. La ciutat continuà sent el seu principal objectiu militar durant tota la guerra i, després de recuperar bona part del Principat el 1471, les forces reialistes iniciaren un nou setge a finals d'aquell any. Aquest segon setge acabaria amb la capitulació de Barcelona el 8/16 d'octubre de 1472, segons les diferents cronologies documentals, i amb la fi de la guerra.

Added to timeline:

Date: