Diputació del General del Principat de Catalunya (dec 19, 1359 – sep 15, 1714)

Description:

- Context històric
La Diputació del General del Principat de Catalunya, coneguda posteriorment com la Generalitat de Catalunya, fou la institució permanent de govern creada durant les Corts de Cervera de 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós. Inicialment tenia la funció de gestionar la recaptació dels subsidis aprovats per les Corts per finançar la Guerra dels Dos Peres, però amb el temps es transformà en la principal institució representativa del Principat. Va existir fins a la seva abolició després de la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714, culminada jurídicament pels Decrets de Nova Planta (1716).

- Context social
Als segles XIV i XV, Catalunya era una societat estamental formada pels braços eclesiàstic, militar i reial. Les guerres, la Pesta Negra i les crisis econòmiques obligaren la monarquia a demanar subsidis amb freqüència. Aquesta situació afavorí la consolidació d'un organisme permanent que administrés els impostos aprovats per les Corts i defensés els interessos del conjunt del Principat davant la Corona.

- Context polític
La Diputació del General naixia dins del sistema pactista propi de la Corona d'Aragó. Segons aquest model, el rei no podia imposar nous impostos generals ni aprovar constitucions sense el consentiment de les Corts Catalanes. La Diputació actuava com l'òrgan executiu i permanent dels acords adoptats a les Corts i, progressivament, adquirí funcions polítiques, fiscals i de defensa de les Constitucions de Catalunya.

- Causes de la seva creació
Les principals causes foren:
La necessitat de finançar la Guerra dels Dos Peres (1356–1375).
La dificultat de recaptar els subsidis un cop les Corts ja s'havien dissolt.
La consolidació del sistema pactista català.
La voluntat dels estaments de controlar directament l'administració dels impostos.
La necessitat d'una hisenda pública permanent.

- Fets
La institució fou creada durant les Corts de Cervera de 1359, on es nomenaren diputats encarregats de gestionar el donatiu concedit al rei. El primer president fou Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona.
A les Corts de Montsó (1362–1363) la Diputació es consolidà definitivament. Es crearen els impostos permanents coneguts com a generalitats, especialment els drets d'entrades i eixides i el dret de la bolla, i s'establí que la institució estaria formada per tres diputats (un per cada braç) i tres oïdors de comptes, amb residència habitual a Barcelona. Aquest moment és considerat la consolidació institucional de la Generalitat medieval.
Durant els segles XV, XVI i XVII la Diputació amplià progressivament les seves funcions. A més de gestionar la hisenda pública, defensava les Constitucions de Catalunya, administrava els impostos propis, organitzava determinats aspectes de la defensa del Principat i actuava com a representant institucional dels estaments davant la monarquia. Durant conflictes com la Guerra Civil Catalana (1462–1472), la Guerra dels Segadors (1640–1652) i la Guerra de Successió Espanyola (1705–1714), assumí també un destacat paper polític.
Després de la derrota catalana en la Guerra de Successió, la capitulació de Barcelona l'11 de setembre de 1714 comportà la desaparició de les institucions pròpies del Principat. Els Decrets de Nova Planta, promulgats per Felip V el 1716, aboliren definitivament la Diputació del General i integraren Catalunya dins del model administratiu centralitzat de la monarquia borbònica.

- Conseqüències
Creació d'una hisenda pública pròpia del Principat.
Consolidació de la Generalitat de Catalunya com a institució permanent.
Desenvolupament del sistema polític pactista català.
Defensa de les Constitucions de Catalunya durant gairebé quatre segles.
Increment del pes polític dels estaments davant la monarquia.
Abolició de la institució després de la Guerra de Successió i dels Decrets de Nova Planta (1716).

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: impulsà la creació de la institució.
Berenguer de Cruïlles: primer president de la Diputació del General (1359).
Pau Claris: president de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors (1640–1641).
Rafael Casanova: conseller en cap de Barcelona i figura destacada de la resistència de 1714, en estreta col·laboració amb la Diputació.
Felip V: abolí la Diputació mitjançant els Decrets de Nova Planta.

- Informació extra
El nom "Generalitat" deriva del terme medieval General, que designava la comunitat política del Principat, és a dir, el conjunt dels seus habitants representats pels tres braços reunits en Corts. La Diputació del General era, per tant, la diputació permanent d'aquesta comunitat. Amb el temps, el nom Generalitat acabà identificant tota la institució.
La Diputació del General és considerada una de les institucions parlamentàries permanents més antigues d'Europa. Encara que les seves competències variaren al llarg dels segles, mantingué una continuïtat institucional entre 1359 i 1714. Quan la Generalitat fou restaurada durant la Segona República (1931), adoptà expressament el nom i es reivindicà com a continuadora històrica de la Diputació medieval.

Added to timeline:

Date: