Guerra dels Dos Peres (jan 1, 1356 – apr 12, 1375)

Description:

- Context històric
La Guerra dels Dos Peres fou el conflicte que enfrontà la Corona d'Aragó, governada per Pere III el Cerimoniós, i la Corona de Castella, governada inicialment per Pere I de Castella ("el Cruel"). Tot i que el conflicte personal entre ambdós monarques acabà amb la mort de Pere I a la Batalla de Montiel (1369), les hostilitats entre les dues corones continuaren fins a la Pau d'Almazán (1375). Fou un dels conflictes més llargs i destructius de la baixa edat mitjana peninsular i s'emmarcà dins la Guerra dels Cent Anys i la Primera Guerra Civil Castellana.

- Context social
La guerra afectà especialment els territoris fronterers del Regne d'Aragó i del Regne de València, així com diverses zones de Castella. Durant gairebé vint anys, nombroses ciutats foren assetjades, saquejades o ocupades temporalment. La població hagué de suportar destrucció de collites, despoblament, epidèmies derivades de la Pesta Negra, crisi comercial i una forta pressió fiscal destinada a finançar la guerra.

- Context polític
Les relacions entre Castella i la Corona d'Aragó s'havien deteriorat progressivament des de començaments del segle XIV a causa de les disputes sobre el Regne de Múrcia, el control de la Mediterrània occidental i la rivalitat comercial amb Gènova, aliada de Castella. A més, la guerra coincidí amb la crisi successòria castellana: Enric de Trastàmara, germanastre de Pere I, aspirava al tron castellà amb el suport de Pere III i de França, mentre que Pere I rebia el suport d'Anglaterra, Portugal, Granada i Gènova.

- Causes
Les principals causes de la guerra foren:
Les disputes territorials sobre el Regne de Múrcia i diverses places frontereres.
La rivalitat pel domini del Mediterrani occidental.
Les tensions comercials entre Castella i la Corona d'Aragó.
L'aliança castellana amb la República de Gènova.
La intervenció de la Corona d'Aragó en la Guerra Civil Castellana, donant suport a Enric de Trastàmara.
L'Incident de Sanlúcar de Barrameda (1356), quan naus catalanoaragoneses capturaren embarcacions genoveses davant de Pere I, fet que desencadenà oficialment la guerra.

- Fets
La guerra començà el 1356, després de l'incident naval de Sanlúcar de Barrameda. Durant els primers anys, Castella obtingué la iniciativa militar gràcies a la seva superioritat terrestre i naval. Les tropes de Pere I ocuparen diverses places del Regne de València i d'Aragó, mentre la seva flota atacava les costes catalanes. Entre els principals episodis d'aquest període destaquen la Batalla naval de Barcelona (1359), el Setge d'Oriola (1359) i la Batalla d'Araviana (1359), aquesta última una de les primeres grans victòries de les forces favorables a Pere III.
El conflicte estigué interromput diverses vegades per tractats de pau que fracassaren successivament, com la Pau de Terrer (1361) i la Pau de Morvedre (1363). Després del fracàs d'aquest darrer acord, Pere I inicià la seva ofensiva més important: conquerí Terol, assetjà València (1363 i 1364), ocupà Oriola i nombroses fortaleses valencianes. Tot i aquests èxits, no aconseguí prendre la capital valenciana.
Davant la situació crítica, Pere III el Cerimoniós decidí intervenir decisivament en la guerra civil castellana. Donà suport a Enric de Trastàmara i contractà les Companyies Blanques dirigides per Bertrand du Guesclin, que envaïren Castella el 1366. Enric fou proclamat rei, però Pere I, ajudat pel Príncep Negre i les forces angleses, recuperà el tron després de la Batalla de Nájera (1367).
Finalment, Enric de Trastàmara, amb un nou suport francès, derrotà definitivament Pere I a la Batalla de Montiel (1369). Després del combat, Pere I fou mort pel seu germanastre, que es convertí en Enric II de Castella. Encara que desaparegué el principal protagonista del conflicte, la guerra entre Castella i la Corona d'Aragó continuà alguns anys més a causa de les disputes territorials.
Les hostilitats acabaren definitivament amb la Pau d'Almazán, signada el 12 d'abril de 1375, per la qual la Corona d'Aragó renunciava a les seves aspiracions sobre Múrcia a canvi d'una indemnització econòmica i d'una aliança matrimonial entre les dues cases reials.

- Conseqüències
Fi definitiva de la guerra el 1375 amb la Pau d'Almazán.
Mort de Pere I de Castella i instauració de la dinastia Trastàmara.
Devastació de les fronteres d'Aragó, València i Castella.
Destrucció de nombroses ciutats, castells i conreus.
Endeutament de les dues corones.
Confirmació del domini castellà sobre el Regne de Múrcia.
Fracàs de l'objectiu de la Corona d'Aragó d'annexionar Múrcia.
Enfortiment de l'aliança entre Castella i França.
Precedent de la futura arribada dels Trastàmara al tron de la Corona d'Aragó amb el Compromís de Casp (1412).

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó.
Pere I de Castella ("el Cruel" o "el Justicier"): rei de Castella fins al 1369.
Enric II de Trastàmara: germanastre de Pere I i vencedor de la guerra civil castellana.
Bertrand du Guesclin: comandant de les Companyies Blanques franceses.
Eduard de Woodstock ("el Príncep Negre"): comandant anglès que ajudà Pere I.
Carles V de França: principal aliat d'Enric de Trastàmara.
Bernat de Cabrera: conseller i cap militar de Pere III, executat el 1364.
Carles II de Navarra ("el Dolent"): mediador en diversos tractats i aliat variable durant el conflicte.

- Informació extra
La Guerra dels Dos Peres és considerada un dels conflictes més importants de la història medieval de la península Ibèrica perquè va connectar tres grans guerres del segle XIV: la rivalitat entre la Corona d'Aragó i Castella, la Guerra Civil Castellana i la Guerra dels Cent Anys. Això explica la participació de francesos, anglesos, genovesos, portuguesos, navarresos i granadins en diferents moments del conflicte.
Malgrat la seva llarga durada, la guerra acabà sense un vencedor territorial clar. La Corona d'Aragó conservà la integritat dels seus principals territoris però renuncià definitivament a recuperar Múrcia, mentre que Castella no aconseguí conquerir el Regne de València ni debilitar decisivament la Corona d'Aragó. El canvi més transcendental fou polític: la victòria d'Enric II consolidà la dinastia Trastàmara, que acabaria governant tant Castella com, a partir del Compromís de Casp (1412), la mateixa Corona d'Aragó, transformant profundament la història de la península Ibèrica.

Added to timeline:

Date: