Martí l'Humà (jan 19, 1396 – may 31, 1410)

Description:

- Nom
Martí I de Barcelona i d’Aragó, dit Martí l’Humà o Martí l’Eclesiàstic. Fou l’últim rei de la dinastia del Casal de Barcelona.

- Data de naixement i mort
29 de juliol de 1356, Girona – 31 de maig de 1410, Barcelona.

- Data de coronació / accés al poder
1396 — accedí al tron després de la mort inesperada del seu germà Joan I el Caçador.
La seva situació inicial fou complicada perquè es trobava a Sicília, on estava combatent una revolta, i hagué de tornar a la Corona per assumir el tron.

- Què va fer
Va consolidar el domini sobre Sicília, territori que havia heretat pels drets de la seva mare, Elionor de Sicília. El 1409 va aconseguir que el seu fill Martí el Jove fos proclamat rei de Sicília, reforçant els vincles entre l'illa i la Corona.
Va continuar la política de pacificació de Sardenya, on encara hi havia una important revolta contra el domini catalanoaragonès. L'expedició militar iniciada durant el seu regnat acabaria permetent el domini pràcticament complet de l'illa.
Va intentar reforçar l'autoritat reial davant els conflictes entre nobles i les lluites de bàndols, especialment a Aragó i València.
Es va recolzar en les oligarquies urbanes per contrapesar el poder de la noblesa i reduir els conflictes nobiliaris.
Va impulsar la cultura i les humanitats, especialment els llibres i la biblioteca reial. El sobrenom l'Humà està relacionat precisament amb aquesta afició.
Va intentar garantir la continuïtat del Casal de Barcelona mitjançant diversos matrimonis i projectes successoris, però finalment morí sense un hereu legítim supervivent.

- Influència
Martí l'Humà és especialment important perquè fou l'últim rei del Casal de Barcelona. La seva mort el 1410 sense descendència legítima masculina provocà una greu crisi successòria, coneguda com l'Interregne (1410-1412).
El seu regnat també va representar un últim intent de mantenir la força mediterrània de la Corona. La seva política a Sicília i Sardenya contribuí a reforçar la presència catalanoaragonesa a la Mediterrània occidental.
A nivell institucional, la seva mort va tenir una conseqüència molt important: la Diputació del General de Catalunya va adquirir un protagonisme polític extraordinari durant l'Interregne, ja que els diputats van participar activament en la gestió de la crisi i en el procés que conduiria al Compromís de Casp.

- Altra informació rellevant
Era fill de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília, i germà de Joan I el Caçador.
El 1372 es casà amb Maria de Luna, hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb. Van tenir quatre fills, però només Martí el Jove arribà a l'edat adulta.
El seu fill Martí el Jove fou una peça fonamental de la política mediterrània del seu pare i fou proclamat rei de Sicília el 1409.
Martí l'Humà es casà posteriorment amb Margarida de Prades el 1409, després de la mort de Maria de Luna, però el matrimoni no produí descendència.
El 31 de maig de 1410 morí a Barcelona. Poc abans de morir havia indicat que la Corona havia de correspondre a qui tingués millor dret segons la justícia, però no deixà resolta de manera definitiva la successió.
La seva mort inicià l'Interregne, durant el qual diversos pretendents reclamaren la Corona. El conflicte acabaria resolent-se amb el Compromís de Casp (1412), que escollí Ferran d'Antequera, de la dinastia Trastàmara, com a nou rei.
Fou enterrat al monestir de Poblet, panteó dels reis del Casal de Barcelona.

Added to timeline:

Date:

Images: