Ferran d'Antequera (jun 28, 1412 – apr 2, 1416)

Description:

- Nom
Ferran I d’Aragó, conegut com Ferran d’Antequera. També fou Ferran I de Catalunya-Aragó i Ferran I de Sicília. Va ser el primer rei de la dinastia Trastàmara a la Corona d’Aragó.

- Data de naixement i mort
novembre de 1380, Medina del Campo (Castella) – 2 d’abril de 1416, Igualada (Catalunya).

- Data de coronació / accés al poder
1412.
Després de la mort de Martí l’Humà el 1410, s'obrí l'Interregne (1410-1412). Ferran presentà la seva candidatura al tron i acabà imposant-se als altres pretendents.
El Compromís de Casp va designar Ferran com a rei el 1412, després d'obtenir 6 dels 9 vots dels compromissaris: els tres aragonesos, dos valencians i un català.

- Què va fer
Abans de ser rei de la Corona d'Aragó, fou regent de Castella durant la minoria del seu nebot Joan II de Castella.
Va reprendre la guerra contra el Regne de Granada i conquerí Antequera el 1410, fet que li donà el sobrenom d'«Antequera».
Va intervenir activament en la crisi successòria de la Corona d'Aragó després de la mort de Martí l'Humà.
Va aconseguir ser proclamat rei en el Compromís de Casp, iniciant la dinastia Trastàmara a la Corona d'Aragó.
Va haver de fer front a la rebel·lió de Jaume II d'Urgell, principal rival de la seva candidatura.
El 1413 va assetjar Balaguer, on s'havia refugiat Jaume d'Urgell. Després de la seva rendició, el comte fou empresonat i els seus territoris foren incorporats a la Corona.
Va convocar Corts a Barcelona el 1413, on els braços aconseguiren importants concessions i es consolidà institucionalment la Generalitat de Catalunya.
Va intervenir en el Cisma d'Occident, inicialment mantenint el suport al papa Benet XIII, tot i que posteriorment s'allunyà de la seva causa.
Va intentar reforçar la seva posició a la Mediterrània i va iniciar contactes i projectes relacionats amb l'expansió cap a Nàpols.

- Influència
La seva importància històrica és enorme perquè el seu accés al tron va suposar el canvi dinàstic del Casal de Barcelona als Trastàmara.
La seva arribada no significà simplement un canvi de rei: per primera vegada des de la formació de la Corona d'Aragó, el monarca pertanyia a una dinastia d'origen castellà.
Tanmateix, cal evitar interpretar aquest canvi com una ruptura immediata amb les institucions catalanes. Les Corts de Barcelona de 1413 van obligar Ferran a acceptar importants limitacions i concessions, i van reforçar considerablement la Generalitat. Aquesta situació consolidà el model pactista català.
El seu regnat també va establir les bases polítiques perquè els seus fills, els infants d'Aragó, tinguessin posteriorment un paper molt important tant a la Corona d'Aragó com a Castella.

- Altra informació rellevant
Era fill de Joan I de Castella i d'Elionor d'Aragó, per la qual cosa tenia drets dinàstics sobre la Corona d'Aragó. Era nét de Pere el Cerimoniós.
Es va casar el 1395 amb Elionor d'Alburquerque, coneguda com la Ricahembra, amb qui tingué una nombrosa descendència.
Entre els seus fills hi havia Alfons el Magnànim, futur rei de la Corona d'Aragó, i Joan II d'Aragó, futur rei i protagonista de la guerra civil catalana.
El seu fill Enric d'Aragó, conegut com l'infant Enric, també tingué un paper important en la política castellana.
El sobrenom «d'Antequera» prové de la seva conquesta d'aquesta plaça musulmana el 1410.
La seva elecció a Casp continua sent un dels episodis més debatuts de la història de la Corona d'Aragó. Els nou compromissaris no actuaren en un context políticament neutral: Ferran comptava amb importants suports a Aragó i València i amb el suport del papa Benet XIII.
Va morir el 1416 a Igualada, després d'un regnat molt breu de només quatre anys, i fou succeït pel seu fill Alfons el Magnànim.

Added to timeline:

Date:

Images: