Alfons el Magnànim (apr 2, 1416 – jun 27, 1458)

Description:

- Nom
Alfons IV de Barcelona, V d’Aragó, III de València, I de Mallorca i I de Nàpols, conegut com Alfons el Magnànim.
Va ser rei de la Corona d’Aragó entre 1416 i 1458 i rei de Nàpols des de 1442. Fou un dels monarques més importants de la Mediterrània del segle XV.

- Data de naixement i mort
1396, Medina del Campo – 27 de juny de 1458, Nàpols.

- Data de coronació / accés al poder
1416.
Va succeir el seu pare, Ferran I d’Antequera, després de la seva mort el 1416. Fou coronat a Saragossa el 1416.
Amb només uns vint anys, heretà una Corona que acabava de passar pel canvi dinàstic del Casal de Barcelona als Trastàmara.

- Què va fer
Va consolidar el domini mediterrani de la Corona d’Aragó. El seu gran objectiu polític i militar fou reforçar la presència de la Corona a la Mediterrània i especialment a Itàlia.
Va intervenir en els conflictes polítics d'Itàlia, on competí principalment amb els Anjou pel control del Regne de Nàpols.
Després d'una llarga guerra, entre 1435 i 1442, va aconseguir conquerir Nàpols. El 2 de juny de 1442 va culminar la conquesta i el 26 de febrer de 1443 hi va fer una entrada triomfal.
Des de Nàpols va convertir-se en un actor de primer ordre de la política italiana i mediterrània, relacionant-se amb les principals potències europees.
Va intentar continuar l'expansió cap a la Mediterrània oriental i els Balcans, especialment després de la caiguda de Constantinoble el 1453, però els seus projectes de croada fracassaren.
Va mantenir la lluita contra Gènova, tradicional rival de la Corona d'Aragó pel control del comerç mediterrani.
En política econòmica, va impulsar un programa proteccionista per afavorir la producció i el comerç catalans, especialment la indústria tèxtil i la construcció naval.
El 1448 va promulgar una constitució que permetia als pagesos de remença reunir-se legalment per recaptar diners i nomenar síndics amb l'objectiu d'alliberar-se dels mals usos.
A Barcelona, davant el conflicte entre la Biga i la Busca, acabà decantant-se pel partit de la Busca, que representava els sectors populars i menestrals.
Va ser un gran mecenes de les arts i les lletres, especialment durant la seva etapa napolitana. El seu entorn cortesà afavorí la introducció de les influències del primer Renaixement a la Corona d'Aragó.

- Influència
Alfons el Magnànim va portar l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó al seu punt culminant.
La conquesta de Nàpols va transformar profundament el paper de la Corona: Alfons es convertí en un autèntic príncep italià i Nàpols esdevingué el centre polític de la seva monarquia. Després de 1443, el rei ja no tornaria als seus territoris patrimonials de la Corona d'Aragó i governaria principalment des d'Itàlia.
El seu regnat també fou fonamental culturalment. La seva cort napolitana es convertí en un important centre humanístic i artístic, i el seu mecenatge contribuí a introduir noves influències italianes i flamenques en la cultura catalana.
Tanmateix, aquesta política mediterrània també va tenir un cost molt elevat per als seus territoris peninsulars. La seva absència continuada deixà bona part del govern de Catalunya en mans de la reina Maria de Castella i dels seus lloctinents. Paral·lelament, Catalunya començava a experimentar importants tensions socials i econòmiques.

- Altra informació rellevant
Era fill de Ferran I d'Antequera i Elionor d'Alburquerque i germà de Joan II d'Aragó, que el succeiria el 1458.
El 1415 es casà amb la seva cosina Maria de Castella, que actuaria com a lloctinent dels seus territoris peninsulars durant les llargues absències del rei.
Va tenir diversos fills il·legítims. El més important fou Ferran I de Nàpols, a qui deixà el Regne de Nàpols en morir.
A diferència del seu pare, va tenir una relació més conciliadora amb alguns sectors catalans i va reparar part de les mesures adoptades contra membres de la Casa d'Urgell.
El seu regnat coincideix amb el Segle d'Or valencià, període de gran esplendor cultural de la literatura catalana, amb figures com Ausiàs March, Joanot Martorell i Jaume Roig.
Va afavorir les arts i la cultura fins al punt que la seva cort napolitana es convertí en un dels principals focus de difusió del primer Renaixement a la Mediterrània occidental.
El 1446 concedí el privilegi per establir un Estudi General a Girona, precedent de la futura universitat gironina.
Després de la caiguda de Constantinoble (1453), va intentar impulsar una nova política contra l'expansió otomana, però els projectes de croada no prosperaren.
Va morir a Nàpols el 1458, després de 42 anys de regnat.
A la seva mort es produí una separació dels seus dominis: Joan II va heretar la Corona d'Aragó, mentre que el seu fill natural Ferran I va heretar el Regne de Nàpols. Aquesta divisió va posar fi a la unió personal dels dos espais polítics.
És recordat com un dels monarques més brillants de la seva època, però també com un rei que va dedicar una part enorme dels seus esforços a la política italiana mentre els seus territoris patrimonials afrontaven problemes socials, econòmics i polítics.

Added to timeline:

Date:

Images: