"Reconquesta" (jan 1, 732 – feb 1, 1245)

Description:

- Context històric
La Reconquesta és el nom tradicional que rep el llarg procés d'expansió dels regnes cristians de la península Ibèrica sobre els territoris sota domini musulmà. Tradicionalment se situa entre la Batalla de Poitiers (732), que frenà l'expansió islàmica més enllà dels Pirineus, i la conquesta del Regne de València (1245) pel que fa a l'expansió catalana. Tanmateix, des del punt de vista peninsular, el procés continuà fins a la conquesta del Regne de Granada (1492). Cal assenyalar que el terme Reconquesta és una denominació historiogràfica moderna, popularitzada al segle XIX, i alguns historiadors prefereixen parlar d'expansió feudal o conquesta cristiana, especialment en el cas català.

- Context social
La invasió musulmana del 711 transformà profundament la societat peninsular. Al llarg dels segles coexistiren comunitats musulmanes, cristianes i jueves, amb períodes tant de convivència com de conflicte. A mesura que avançaven les conquestes cristianes, els nous territoris eren repoblats amb colons procedents dels regnes del nord, fet que modificà la composició demogràfica, la distribució de la propietat i l'organització del territori. La noblesa, els ordes militars i l'Església obtingueren grans dominis gràcies a aquestes conquestes.

- Context polític
Després de la conquesta musulmana de gairebé tota la península Ibèrica, sorgiren diversos nuclis cristians independents al nord: Astúries, Pamplona, els comtats pirinencs i, posteriorment, Aragó, Castella, Portugal i els comtats catalans. Cada regne desenvolupà una expansió pròpia, sovint coordinada, però també marcada per rivalitats internes. En el cas català, la conquesta avançà primer fins a Tortosa i Lleida, després cap a les Illes Balears i finalment cap al Regne de València.

- Causes
Les principals causes de la Reconquesta foren:
La voluntat dels regnes cristians d'ampliar els seus territoris.
L'afebliment progressiu d'Al-Àndalus, especialment després de la desaparició del Califat de Còrdova.
L'interès econòmic per les terres agrícoles, les ciutats i les rutes comercials.
L'impuls religiós de la lluita contra els estats musulmans, reforçat pel papat.
La necessitat de repartir noves terres entre la noblesa i els ordes militars.
La consolidació dels nous estats cristians peninsulars.

- Fets
La historiografia tradicional situa l'inici simbòlic de la Reconquesta després de la Batalla de Poitiers (732), en què els francs de Carles Martell aturaren l'expansió musulmana cap al nord d'Europa. Paral·lelament, els regnes cristians començaren una lenta expansió des del nord de la península, mentre els francs creaven la Marca Hispànica, origen dels futurs comtats catalans.
Durant els segles XI i XII, l'expansió cristiana s'accelerà gràcies a la fragmentació política d'Al-Àndalus. La Corona d'Aragó, sota Ramon Berenguer IV, conquerí Tortosa (1148), Lleida, Fraga i Mequinensa (1149), completant pràcticament la conquesta del Principat. Posteriorment, Alfons el Cast consolidà aquestes conquestes i definí amb Castella les futures zones d'expansió mitjançant tractats com el de Cazola (1179).
Després de la victòria cristiana a la Batalla de Las Navas de Tolosa (1212), el poder almohade entrà en decadència. Jaume I el Conqueridor dirigí la conquesta de Mallorca (1229-1231), Eivissa (1235) i, entre 1233 i 1245, la del Regne de València, culminada amb la presa de Biar. Aquestes conquestes ampliaren considerablement la Corona d'Aragó i consolidaren la seva expansió mediterrània. Des del punt de vista peninsular, la Reconquesta continuaria encara més de dos segles, fins a la conquesta de Granada el 1492 pels Reis Catòlics.

- Conseqüències
Expansió dels regnes cristians sobre la major part de la península Ibèrica.
Desaparició progressiva dels estats musulmans peninsulars.
Creació del Regne de València i incorporació de les Illes Balears a la Corona d'Aragó.
Repoblació dels territoris conquerits amb colons cristians.
Enfortiment de la noblesa, dels ordes militars i de l'Església.
Consolidació de la Corona d'Aragó com a gran potència mediterrània.
Continuació del procés fins a la conquesta de Granada el 1492.

- Personatges rellevants
Carles Martell: vencedor de la Batalla de Poitiers (732).
Pelai: fundador del Regne d'Astúries segons la tradició.
Ramon Berenguer IV: conqueridor de Tortosa i Lleida.
Alfons el Cast: consolidà la frontera meridional de Catalunya.
Pere II el Catòlic: vencedor a Las Navas de Tolosa (1212).
Jaume I el Conqueridor: conqueridor de Mallorca i del Regne de València.
Ferran III de Castella: conqueridor de Còrdova, Jaén i Sevilla.

- Informació extra
El concepte de Reconquesta és objecte de debat entre els historiadors. Molts especialistes consideren que no existí un únic projecte continu de recuperació de la península, sinó diversos processos d'expansió territorial impulsats per regnes independents amb interessos polítics, econòmics i dinàstics propis. Per aquest motiu, en la historiografia catalana és freqüent utilitzar expressions com conquesta feudal o expansió de la Corona d'Aragó.
En el cas català, la Reconquesta tingué unes característiques pròpies. Els comtats catalans nasqueren dins la Marca Hispànica creada pels francs i avançaren gradualment cap al sud fins a completar la conquesta del Principat al segle XII. Posteriorment, la Corona d'Aragó orientà la seva expansió cap al Mediterrani amb les conquestes de les Illes Balears i del Regne de València, iniciant una política marítima que la convertiria en una de les principals potències mediterrànies medievals.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Reconquesta culmina habitualment amb la Conquesta del País Valencià (1233-1245), que completà l'expansió territorial dels principals territoris de parla catalana sota la Corona d'Aragó. A partir d'aquest moment, l'expansió catalana es dirigí principalment cap a la Mediterrània, amb la conquesta de Menorca (1287), Sicília, Sardenya i els ducats d'Atenes i Neopàtria, més que no pas cap a l'interior de la península.

Added to timeline:

Date: