Guerra de la Unió (jan 1, 1347 – dec 9, 1348)

Description:

- Context històric
La Guerra de la Unió fou una guerra civil que tingué lloc entre 1347 i 1348 a la Corona d'Aragó. Enfrontà el rei Pere III el Cerimoniós amb dues aliances de nobles, cavallers i ciutats: la Unió d'Aragó i la Unió de València. El conflicte acabà amb la victòria del monarca, que reforçà considerablement l'autoritat reial i posà fi als antics privilegis polítics de les Unions.

- Context social
A mitjan segle XIV, la població patia una greu crisi econòmica causada per males collites, fam i una forta pressió fiscal destinada a finançar les campanyes mediterrànies de la Corona. El malestar no afectava només la noblesa, sinó també les ciutats i les classes populars, especialment al Regne de València, on la revolta adquirí un caràcter molt més ampli i violent. El conflicte coincidí, a més, amb l'arribada de la Pesta Negra (1348), que agreujà encara més la situació.

- Context polític
L'origen immediat de la guerra fou la decisió de Pere III de nomenar hereva la seva filla Constança, fet que perjudicava els drets successoris del seu germà, l'infant Jaume. La noblesa aragonesa aprofità aquesta decisió per reactivar la Unió d'Aragó, creada el segle XIII per limitar el poder del rei. Després de la mort de l'infant Jaume el 1347, el lideratge passà al seu germanastre, l'infant Ferran d'Aragó, i la revolta s'estengué amb força al Regne de València.

- Causes
Les principals causes de la guerra foren:
La voluntat de Pere III d'enfortir l'autoritat de la monarquia.
El rebuig dels nobles a la designació de Constança com a hereva.
La defensa dels privilegis de la Unió d'Aragó i de la Unió de València.
El malestar social provocat pels impostos i les males collites.
Les tensions entre el poder reial i les institucions forals dels regnes d'Aragó i València.

- Fets
La revolta començà el 1347. Al Regne de València, els unionistes derrotaren inicialment les forces reialistes a les batalles de la Pobla Llarga i de Bétera, obligant Pere III a refugiar-se a València. Durant diversos mesos, el rei restà pràcticament presoner dels rebels i hagué d'acceptar moltes de les seves exigències, entre elles el reconeixement de la Unió de València i el nomenament de l'infant Ferran com a procurador general i successor.
Aprofitant l'esclat de la Pesta Negra, el rei aconseguí abandonar València i reorganitzar les seves forces. A l'Aragó rebé el suport de nobles fidels, com Lope de Luna, i de ciutats com Terol, Daroca, Calataiud i Tarassona, que formaren una fraternitat per combatre els unionistes.
El 21 de juliol de 1348, les tropes reials derrotaren definitivament la Unió d'Aragó a la Batalla d'Épila. Uns mesos més tard, el 9 de desembre de 1348, el rei vencé també la Unió de València a la Batalla de Mislata i entrà a la ciutat l'endemà. La repressió fou molt dura: nombrosos dirigents unionistes foren executats o confiscats els seus béns, i els privilegis de les Unions foren abolits.

- Conseqüències
Victòria definitiva de Pere III el Cerimoniós.
Dissolució de la Unió d'Aragó i de la Unió de València.
Abolició dels Privilegis de la Unió.
Reforçament de l'autoritat de la monarquia.
Execució i confiscació dels béns de nombrosos dirigents rebels.
Consolidació d'un model polític més favorable al poder reial, tot mantenint els furs i institucions pròpies dels regnes.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó i vencedor del conflicte.
Infant Jaume d'Aragó: germà del rei i primer líder de la Unió.
Infant Ferran d'Aragó: germanastre de Pere III i principal dirigent unionista després de 1347.
Lope de Luna: noble fidel al rei i comandant de les forces reialistes a Épila.
Gonçalbo de Roda: dirigent popular de la revolta valenciana, executat després de la victòria reial.

- Informació extra
Segons la tradició, després de la victòria a Épila, Pere III estripà o cremà solemnement els Privilegis de la Unió, simbolitzant el final del poder polític dels unionistes. Malgrat aquesta demostració de força, el rei no eliminà els furs dels regnes, sinó únicament els privilegis extraordinaris que limitaven l'autoritat de la Corona.
La guerra coincidí amb l'arribada de la Pesta Negra, que provocà una fortíssima mortalitat i condicionà tant el desenvolupament militar com la repressió posterior. La mort de la reina Elionor de Portugal, esposa de Pere III, a causa de la pesta durant el conflicte, simbolitza l'impacte de l'epidèmia sobre la societat de l'època.
Des d'una perspectiva històrica, la Guerra de la Unió marcà un punt d'inflexió en l'evolució política de la Corona d'Aragó. La victòria de Pere III el Cerimoniós consolidà la monarquia davant la noblesa rebel i preparà la Corona per afrontar els grans conflictes de la segona meitat del segle XIV, com la Guerra dels Dos Peres.

Added to timeline:

Date: