Guerra catalano-genovesa (jan 1, 1330 – sep 19, 1336)

Description:

- Context històric
La Guerra catalano-genovesa fou un conflicte naval i comercial que enfrontà la Corona d'Aragó i la República de Gènova entre 1330 i 1336. La guerra fou conseqüència directa de la conquesta de Sardenya (1323-1326), que alterà l'equilibri de poder a la Mediterrània occidental. La possessió catalana de Sardenya amenaçava els interessos comercials i polítics genovesos, convertint l'antiga rivalitat mercantil en una guerra oberta.

- Context social
El conflicte afectà especialment les comunitats mercantils de Catalunya, Mallorca, València, Gènova i Sardenya. Els atacs corsaris, el bloqueig de les rutes marítimes i la captura de vaixells perjudicaren greument el comerç mediterrani. Les ciutats marítimes hagueren de contribuir amb galeres, tripulacions i recursos econòmics per sostenir l'esforç bèl·lic.

- Context polític
Després de la conquesta de Sardenya, Alfons IV el Benigne es proposà consolidar el domini català sobre l'illa. Tanmateix, la República de Gènova, aliada amb les famílies sardes dels Doria i els Malaspina, intentà impedir aquesta consolidació. El Consell de Cent de Barcelona i les Corts catalanes impulsaren la creació d'una gran armada per defensar els interessos de la Corona i garantir la seguretat de les comunicacions marítimes amb Sardenya i Sicília.

- Causes
Les principals causes de la guerra foren:
La conquesta catalana de Sardenya entre 1323 i 1326.
La rivalitat comercial entre Barcelona i Gènova.
La voluntat genovesa de recuperar la seva influència a Sardenya.
El suport de Gènova a les revoltes dels Doria i altres nobles sards.
El control de les principals rutes comercials de la Mediterrània occidental.
La competència pel domini marítim entre les dues potències.

- Fets
L'any 1330, la guerra començà amb operacions navals al voltant de Sardenya, on la flota genovesa intentà bloquejar les comunicacions de la Corona d'Aragó. En resposta, Alfons IV el Benigne ordenà l'organització d'una gran armada formada principalment per galeres aportades per Barcelona, Mallorca i València. El comandament fou confiat inicialment a Guillem de Cervelló i de Banyeres, assistit pels vicealmiralls Galceran Marquet i Bernat Sespujades.
Durant 1331, la flota catalanoaragonesa atacà les costes de Mònaco i Menton, aliades de Gènova, i posteriorment navegà fins a Savona i als voltants de la mateixa Gènova, demostrant la capacitat ofensiva de la marina catalana. Paral·lelament, els genovesos intensificaren els atacs contra el trànsit comercial català i intentaren recuperar el control marítim de Sardenya.
Entre 1332 i 1334 es produïren nombrosos combats navals de petita escala. Bernat Sespujades derrotà un atac de tretze galeres genoveses davant Càller, mentre ambdós bàndols capturaven vaixells mercants enemics. El 1333, coincidint amb Lo mal any primer, la guerra dificultà encara més l'arribada de blat a Catalunya, ja que diverses naus barcelonines carregades de cereal foren capturades pels genovesos. Per reforçar la defensa, Alfons IV ordenà armar fins a seixanta galeres, sota el comandament de Galceran Marquet.
La mediació dels papes Joan XXII i posteriorment Benet XII afavorí l'obertura de negociacions. Després d'una treva provisional, el 19 de setembre de 1336, ja sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, la Corona d'Aragó i la República de Gènova signaren la pau. Tot i que cap dels dos contendents obtingué una victòria decisiva, la Corona mantingué el control de Sardenya i recuperà definitivament la ciutat rebel de Sàsser.

- Conseqüències
Manteniment del domini de la Corona d'Aragó sobre Sardenya.
Recuperació definitiva de Sàsser.
Confirmació de l'equilibri naval entre Catalunya-Aragó i Gènova.
Greus pèrdues econòmiques per al comerç mediterrani.
Continuació de la rivalitat catalanogenovesa durant les dècades següents.
Precedent de la nova guerra catalano-genovesa iniciada el 1351.

- Personatges rellevants
Alfons IV el Benigne: rei de la Corona d'Aragó durant la major part del conflicte.
Pere III el Cerimoniós: successor d'Alfons IV i signant de la pau de 1336.
Guillem de Cervelló i de Banyeres: primer almirall de l'armada catalanoaragonesa.
Galceran Marquet: vicealmirall i posterior almirall de la flota catalana.
Bernat Sespujades: vicealmirall que defensà amb èxit Càller.
Antonio Grimaldi: almirall genovès.
Ottobono Marini: capità de la flota genovesa.
Lanotto (Ianotto) Cigala: comandant genovès responsable de diversos atacs contra la navegació catalana.

- Informació extra
La guerra fou principalment un conflicte naval i comercial, amb pocs grans enfrontaments decisoris. Les captures de mercants, els bloquejos i les expedicions de saqueig tingueren més importància estratègica que les grans batalles. L'objectiu principal de tots dos bàndols era controlar les rutes marítimes entre la península Ibèrica, Sardenya, Sicília i la Ligúria.
Malgrat que la pau de 1336 mantingué l'statu quo, la rivalitat entre la Corona d'Aragó i Gènova no desaparegué. Les disputes pel control de Sardenya i del comerç mediterrani continuaren durant tot el segle XIV i desembocaren en una nova guerra oberta entre 1351 i 1360, en la qual la Corona s'alià amb Venècia contra Gènova.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Guerra catalano-genovesa (1330–1336) demostrà que la defensa de Sardenya era essencial per mantenir l'hegemonia marítima de la Corona d'Aragó. Tot i no obtenir una victòria definitiva sobre Gènova, Catalunya consolidà la seva presència a l'illa i preservà les bases del seu sistema comercial mediterrani, que continuaria essent un dels pilars de la seva expansió durant el regnat de Pere III el Cerimoniós.

Added to timeline:

Date: