Conquesta del Regne de Nàpols (jan 1, 1435 – jun 2, 1442)

Description:

- Context històric
La conquesta del Regne de Nàpols fou el procés pel qual Alfons el Magnànim, rei de la Corona d'Aragó, aconseguí incorporar el Regne de Nàpols al seu patrimoni després de més de dues dècades d'intervencions militars i diplomàtiques.
El procés començà amb la intervenció d'Alfons en la crisi successòria de la reina Joana II de Nàpols i culminà amb la conquesta de Nàpols el 1442. No fou, per tant, una campanya militar contínua, sinó una llarga successió de guerres, aliances, canvis de bàndol i expedicions.
La conquesta convertí Nàpols en el principal centre polític d'Alfons el Magnànim, que traslladà allí la seva cort i hi residí fins a la seva mort el 1458.

- Context social
El Regne de Nàpols es trobava profundament dividit per les lluites dinàstiques entre diferents faccions de la noblesa.
La població havia patit dècades de guerres entre les diferents branques de la dinastia angevina, mentre que la noblesa napolitana estava dividida entre partidaris dels diversos pretendents al tron.
Les ciutats, especialment Nàpols, tenien una gran importància comercial i demogràfica. El control del regne permetia dominar una de les zones més riques i poblades de la Mediterrània occidental.

- Context polític
El conflicte s'originà durant el regnat de Joana II de Nàpols, que no tenia descendència legítima i havia de decidir qui seria el seu successor.
Inicialment, Joana nomenà hereu Lluís III d'Anjou, però el 1420 demanà ajuda a Alfons el Magnànim contra els seus enemics. Alfons envià una flota i aconseguí entrar a Nàpols el 1421. Joana, impressionada inicialment pel seu poder, l'adoptà com a fill i hereu.
Tanmateix, les relacions entre tots dos es deterioraren. Joana acabà revocant l'adopció i tornà a reconèixer Lluís d'Anjou com a hereu.
Després de la mort de Lluís el 1434, Joana nomenà successor el seu germà Renat d'Anjou, que es convertí en el principal rival d'Alfons.

- Causes
Les principals causes de la intervenció d'Alfons foren:
La crisi successòria del Regne de Nàpols.
La petició d'ajuda de Joana II contra Lluís d'Anjou.
El nomenament inicial d'Alfons com a hereu del regne.
La rivalitat entre la Corona d'Aragó i la dinastia angevina.
La importància estratègica i econòmica de Nàpols.
La voluntat d'Alfons de reforçar la presència de la Corona d'Aragó a la Mediterrània.
La rivalitat amb Gènova, que donava suport als adversaris d'Alfons.
L'interès per controlar un dels principals centres polítics i comercials d'Itàlia.

- Fets
1. Primera intervenció d'Alfons (1420–1424)
El 1420, Joana II demanà ajuda a Alfons contra Lluís III d'Anjou.
Alfons envià una flota comandada per Ramon de Perellós, que aconseguí desbloquejar Nàpols. Posteriorment, Alfons entrà personalment a la ciutat el 1421 i fou adoptat per Joana com a fill i hereu.
Però la situació canvià ràpidament. Joana, influïda pel seu favorit Giovanni Caracciolo, començà a témer que Alfons volgués apoderar-se directament del regne.
El conflicte esclatà i Alfons atacà els seus adversaris. Joana fugí i acabà revocant l'adopció d'Alfons.
El 1423, Alfons saquejà Marsella, ciutat vinculada als angevins, i el 1424 retornà temporalment als seus territoris peninsulars. El seu germà Pere d'Aragó, que havia quedat com a lloctinent a Nàpols, acabà rendint la ciutat.
2. Segona intervenció (1432–1435)
La situació canvià novament quan Joana II, ja gran i malalta, tornà a buscar el suport d'Alfons.
El 1432, Alfons fou novament reconegut com a successor, però el papa Eugeni IV es mostrà contrari a la seva candidatura. Alfons acabà fent una treva amb Joana i es dirigí cap a Sicília.
Joana tornà a adoptar Lluís d'Anjou el 1433. Però Lluís morí el novembre de 1434.
Poc abans de morir, Joana reconegué com a successor el germà de Lluís, Renat d'Anjou.
3. Batalla de Ponça (1435)
Alfons decidí reprendre la seva ofensiva.
El 1435, mentre intentava atacar Nàpols, la seva flota s'enfrontà a una esquadra genovesa a la batalla de Ponça.
La derrota fou molt greu: Alfons fou capturat pels genovesos juntament amb diversos dels seus principals nobles.
Tanmateix, aquesta derrota acabà tenint un efecte inesperat. Alfons fou traslladat a Milà, on entrà en contacte amb Filippo Maria Visconti, duc de Milà.
Visconti acabà alliberant-lo i establí una aliança amb ell, cosa que permeté a Alfons reprendre la seva política italiana
4. Guerra contra Renat d'Anjou (1436–1442)
Després de recuperar la llibertat, Alfons tornà a concentrar els seus esforços en la conquesta de Nàpols.
El seu principal adversari era ara Renat d'Anjou, que havia estat reconegut com a rei de Nàpols.
La guerra s'allargà durant diversos anys. Alfons comptava amb el suport d'importants sectors de la noblesa napolitana, mentre que Renat disposava del suport d'altres nobles i de l'aliança amb potències contràries a la Corona d'Aragó.
La situació internacional també era complicada perquè Gènova continuava intentant impedir l'expansió aragonesa a Itàlia.
5. Setge i conquesta de Nàpols (1442)
El moment decisiu arribà el 1442.
Alfons aconseguí assetjar Nàpols i derrotar progressivament les forces de Renat.
La ciutat acabà caient en mans d'Alfons després d'una operació militar que inclogué l'entrada de les seves forces a través de les estructures subterrànies de la ciutat.
El 1442, Alfons el Magnànim aconseguí finalment la conquesta de Nàpols i es convertí en rei efectiu del regne.
La seva entrada triomfal a la ciutat fou immortalitzada en la documentació de l'època. El Llibre de les Solemnitats de Barcelona, per exemple, conserva informació sobre l'entrada d'Alfons a Nàpols el 1442.

- Conseqüències
Conquesta definitiva de Nàpols el 1442 per Alfons el Magnànim.
Incorporació del Regne de Nàpols als dominis d'Alfons.
Derrota i expulsió de Renat d'Anjou.
Consolidació de la presència de la Corona d'Aragó a Itàlia.
Nàpols es convertí en el principal centre polític i cultural d'Alfons.
Alfons establí la seva cort permanent a Nàpols i ja no tornà als seus territoris peninsulars.
Nàpols es convertí en un important centre de l'humanisme i del Renaixement sota el patrocini d'Alfons.
El rei impulsà importants obres arquitectòniques, especialment al Castel Nuovo.
Alfons nomenà el seu fill natural Ferran com a hereu del Regne de Nàpols; Ferran es convertiria en Ferran I de Nàpols el 1458.
La conquesta reforçà la projecció mediterrània de la Corona d'Aragó.
La presència aragonesa a Nàpols proporcionà una base per a noves intervencions polítiques i militars a la Mediterrània i a la península Itàlica.

- Personatges rellevants
Alfons el Magnànim: rei de la Corona d'Aragó i principal protagonista de la conquesta.
Joana II de Nàpols: reina que inicialment adoptà Alfons com a hereu i posteriorment canvià d'aliança.
Lluís III d'Anjou: primer gran rival d'Alfons en la successió napolitana.
Renat d'Anjou: germà de Lluís i principal rival d'Alfons durant la fase final de la guerra.
Pere d'Aragó: germà d'Alfons i lloctinent seu durant la primera intervenció napolitana.
Ramon de Perellós: comandant de la primera expedició naval enviada per Alfons.
Giovanni Caracciolo: favorit de Joana II, que contribuí al deteriorament de les relacions entre la reina i Alfons.
Filippo Maria Visconti: duc de Milà; després de la captura d'Alfons a Ponça, contribuí a la seva alliberació i es convertí en aliat seu.
Ferran d'Aragó: fill natural d'Alfons, reconegut com a hereu de Nàpols i futur Ferran I de Nàpols.

- Informació extra
La conquesta de Nàpols fou molt més que una simple adquisició territorial. Canvià el centre de gravetat polític del regnat d'Alfons el Magnànim: després de 1442, el rei establí la seva cort a Nàpols i convertí la ciutat en el centre de la seva política.
Alfons es convertí també en un important mecenes del Renaixement. La seva cort napolitana atragué humanistes, artistes i intel·lectuals, i el rei impulsà la transformació del Castel Nuovo, incloent-hi el conegut arc triomfal d'entrada. L'escultor català Pere Joan i l'arquitecte mallorquí Guillem Sagrera treballaren posteriorment per a ell a Nàpols.
Un aspecte important és que Nàpols no fou simplement administrat com un territori més de la Corona d'Aragó. Alfons mantingué una separació dinàstica entre el Regne de Nàpols i els altres regnes de la Corona, i el deixà al seu fill Ferran. Per això, quan Alfons morí el 1458, Ferran I heretà Nàpols, mentre que els altres territoris de la Corona d'Aragó passaren al seu germà Joan II.

Added to timeline:

Date: