La Peste Negra (mar 1, 1348 – jan 1, 1397)

Description:

- Context històric
La Pesta Negra fou la pandèmia més devastadora de l'edat mitjana. Originada probablement a l'Àsia Central, arribà a Europa el 1347 a través de les rutes comercials del mar Negre i la Mediterrània. Als territoris de la Corona d'Aragó l'epidèmia esclatà el 1348, coincidint amb el regnat de Pere III el Cerimoniós i amb la Guerra de la Unió. Tot i que la gran onada es produí entre 1347 i 1353, la pesta reaparegué periòdicament fins a finals del segle XIV; per això sovint s'estudia el període 1348–1397 com una etapa de recurrents epidèmies de pesta.

- Context social
Abans de l'arribada de la pesta, Europa travessava una greu crisi demogràfica provocada per males collites, fams i la denominada Petita Edat de Gel. A Catalunya, el Mal Any Primer (1333) havia afeblit la població. Aquestes condicions afavoriren una mortalitat extraordinària quan la malaltia s'estengué pels ports mediterranis i per les principals vies comercials.

- Context polític
La pandèmia afectà tots els estats europeus sense distinció. A la Corona d'Aragó, arribà mentre Pere III el Cerimoniós combatia la Guerra de la Unió. L'epidèmia alterà el desenvolupament del conflicte: el rei pogué abandonar la ciutat de València aprofitant el caos provocat per la pesta, mentre que la seva esposa, Elionor de Portugal, morí víctima de la malaltia. La crisi sanitària també reduí la capacitat militar i econòmica dels regnes europeus.

- Causes
Les principals causes de la ràpida propagació foren:
L'arribada del bacteri Yersinia pestis des d'Àsia a través de les rutes comercials.
La transmissió mitjançant les puces de les rates i, en alguns casos, entre persones per via respiratòria (pesta pneumònica).
Les males condicions higièniques de les ciutats medievals.
Les fams i la desnutrició que debilitaven la població.
L'intens comerç marítim de la Mediterrània.
El desconeixement mèdic sobre l'origen i el tractament de la malaltia.

- Fets
La pesta arribà a Europa el 1347 a través dels ports de la Mediterrània. Als territoris catalans penetrà durant el 1348, probablement per mar, a través dels ports de Cotlliure, Sant Feliu de Guíxols, Barcelona i Tarragona, i també per terra des del Llenguadoc. En pocs mesos s'estengué per tot el Principat, el Regne de València, Mallorca i la resta de la Corona d'Aragó.
Els símptomes més habituals eren febre molt alta, calfreds, hemorràgies internes i l'aparició de bubons (inflamacions dels ganglis) a les aixelles, al coll o a l'engonal. En molts casos la mort arribava en pocs dies. Les autoritats desconeixien les causes de la malaltia i aplicaren mesures poc efectives, com processons religioses, pregàries col·lectives o sagnies, que sovint contribuïren a incrementar els contagis.
La primera gran onada s'allargà fins al 1353, però la pesta reaparegué repetidament durant la segona meitat del segle XIV, amb brots documentats el 1362–1363, 1371, 1381, 1396–1397 i en altres moments. Aquestes recurrències impediren la recuperació demogràfica durant diverses generacions.

- Conseqüències
Mort d'entre un 25% i un 50% de la població europea, segons les regions.
Als territoris catalans, una mortalitat aproximada d'entre el 20% (segons alguns estudis) i prop de dos terços en les zones més afectades, segons diverses fonts medievals.
Es calcula que Catalunya va perdre entre el 30% i el 40% de la seva població en poc més d'un any.
Abandonament de nombrosos masos rònecs i terres de conreu.
Forta manca de mà d'obra agrícola i artesanal.
Crisi econòmica i disminució del comerç.
Increment del valor del treball dels supervivents.
Successius rebrots fins a finals del segle XIV i començaments del XV.
Debilitament de la Corona d'Aragó i de moltes altres potències europees.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó durant la pandèmia.
Elionor de Portugal: reina de la Corona d'Aragó, morta de pesta el 1348.
Benet Olibes: notari mallorquí que descrigué els efectes devastadors de l'epidèmia a Mallorca.
Josep Iglésies: demògraf contemporani que estudià l'impacte de la pesta als territoris catalans.

- Informació extra
La Pesta Negra marcà un abans i un després en la història europea. La pèrdua massiva de població provocà transformacions econòmiques, socials i polítiques profundes. A Catalunya, molts historiadors consideren que l'epidèmia inicià un llarg període de crisi demogràfica i econòmica que condicionà l'evolució de la Corona d'Aragó durant els segles XIV i XV.
Un dels efectes més visibles als territoris catalans fou l'aparició dels masos rònecs, explotacions agrícoles abandonades perquè tots els seus habitants havien mort o no hi havia prou mà d'obra per continuar-les treballant. Aquest fenomen alterà profundament el paisatge rural i afavorí canvis en les relacions entre senyors i pagesos.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Pesta Negra representà una de les crisis més greus de tota l'edat mitjana. La coincidència amb la Guerra de la Unió, la mort de la reina Elionor de Portugal i les recurrents onades epidèmiques fins al 1397 contribuïren a debilitar la societat i l'economia de la Corona d'Aragó, condicionant bona part de la seva història posterior.

Added to timeline:

Date: