Manuel de Montsuar (aug 1, 1461 – jan 1, 1464)

Description:

- Nom
Manuel de Montsuar i Mateu, canonge i degà de Lleida, jurista i eclesiàstic català. Fou el 28è president de la Diputació del General de Catalunya (Generalitat).

- Data de naixement i mort
1410, Lleida – 1491.
Va néixer a Lleida, en el si d'una família de la petita noblesa i del patriciat urbà lleidatà. Era fill d'Antoni de Montsuar, senyor de Torregrossa, i de Constança Mateua.

- Data de presidència
1461 – 1464
Va ser elegit diputat eclesiàstic i president de la Generalitat el 22 de juliol de 1461 i va prendre possessió a Barcelona l'1 d'agost.
Va succeir Antoni-Pere Ferrer i fou succeït per Francesc Colom el 1464.

- Què va fer
Va assumir la presidència en un dels moments més crítics de la història de la Generalitat medieval, immediatament abans de la Guerra Civil Catalana (1462-1472).
El seu mandat començà en plena crisi entre Joan II i el seu fill, Carles de Viana.
Quan Carles de Viana fou empresonat per Joan II a Lleida el 2 de desembre de 1460, les institucions catalanes van reaccionar exigint-ne l'alliberament i la defensa de les constitucions i privilegis del Principat.
Inicialment, Montsuar mantingué una actitud prudent, però posteriorment es convertí en un ferm partidari de Carles de Viana i, sobretot, contrari a Joan II.
Després de la Concòrdia de Vilafranca (1461), defensà dins del Consell del Principat el manteniment de les seves disposicions, que limitaven enormement el poder de Joan II a Catalunya.
La mort sobtada de Carles de Viana el 23 de setembre de 1461 no va posar fi al conflicte. Montsuar continuà dirigint el sector institucional contrari al rei.
Quan esclatà la Guerra Civil Catalana el 1462, tingué una actuació política destacada en la direcció de la resistència contra Joan II.
Durant la guerra, la Generalitat arribà a assumir funcions polítiques i militars extraordinàries i a buscar un nou monarca que substituís Joan II.
Paral·lelament, Montsuar continuà preocupant-se pels afers de la seva ciutat i del bisbat de Lleida.

- Com va ser el seu govern
El govern de Manuel de Montsuar va estar marcat essencialment per l'enfrontament entre el pactisme català i el poder de Joan II.
La seva presidència no fou un període de normalitat institucional: la Generalitat es convertí en un dels principals centres de direcció de la resistència contra el monarca.
Montsuar defensava que el rei havia de respectar les lleis, constitucions, privilegis i pactes del Principat. Per això, després de la Concòrdia de Vilafranca, es mostrà contrari a qualsevol intent de Joan II de recuperar el poder efectiu a Catalunya.
La seva actuació contribuí a convertir la Generalitat en un veritable òrgan de govern del Principat durant la guerra, amb capacitat per prendre decisions polítiques, diplomàtiques i militars.

- Influència
Manuel de Montsuar és una figura fonamental per entendre la Guerra Civil Catalana i el desenvolupament del pactisme català.
Representà un sector de les institucions catalanes que considerava que la monarquia no podia governar unilateralment, sinó que havia de respectar les constitucions i les decisions de les Corts.
La seva presidència també és important perquè la Generalitat, durant aquests anys, arribà a exercir un poder excepcional. El conflicte amb Joan II va portar les institucions catalanes a actuar pràcticament com un poder polític sobirà dins del Principat, fins al punt de deposar el rei i buscar candidats alternatius al tron.

- Altra informació rellevant
Va estudiar a la Universitat de Lleida, primer gramàtica i lògica i posteriorment dret.
Posteriorment completà els seus estudis jurídics a la Universitat de Bolonya, on es doctorà en lleis i decrets.
Va passar una temporada a la Cúria romana, fet que li permeté establir contactes amb importants figures eclesiàstiques.
El 1450 fou nomenat degà del capítol de Lleida, càrrec que consolidà la seva influència dins de l'Església catalana.
També fou prebost i vicari general de Lleida.
Va representar el capítol de Lleida en diverses Corts, entre elles les de Barcelona de 1454 i les de Lleida de 1460.
Abans d'arribar a la presidència havia tingut una relació institucional amb Joan II, ja que el rei s'allotjà al palau episcopal de Lleida durant les Corts de 1460.
Curiosament, Carles de Viana havia demanat que Montsuar no fos elegit president, perquè el considerava contrari als seus interessos. Malgrat això, els electors el van escollir el 22 de juliol de 1461. Posteriorment es convertiria en un dels principals dirigents del bàndol vianista/antijoanista.
Com a degà de Lleida, impulsà importants obres a la Seu, entre elles l'ampliació de la biblioteca i de l'escriptori capitular.
També va impulsar projectes per construir un nou cor i un pòrtic monumental a la Seu de Lleida.
Després de deixar la presidència el 1464, continuà tenint una important activitat intel·lectual i institucional. Fou canceller de l'Estudi de Lleida entre 1484 i 1491.
Va morir el 1491.
En resum: Manuel de Montsuar fou un dels principals dirigents institucionals catalans de la primera fase de la Guerra Civil Catalana. Com a president de la Generalitat entre 1461 i 1464, va passar d'una actitud inicialment prudent a convertir-se en un dels principals dirigents antijoanistes, defensant la Concòrdia de Vilafranca i les constitucions catalanes davant l'autoritarisme de Joan II.

Added to timeline:

Date: