Felip de Malla (jul 31, 1425 – jul 14, 1428)

Description:

- Nom
Felip de Malla
Teòleg, orador, escriptor, diplomàtic i eclesiàstic català. Fou el 17è president de la Generalitat de Catalunya.

- Data de naixement i mort
c. 1380, Barcelona – 12 de juliol de 1431, Barcelona.
La data de naixement no és exacta; l'Enciclopèdia el situa aproximadament el 1380, mentre que altres fonts l'aproximen al 1370.

- Data de presidència
1425 – 1428
Va ser elegit diputat eclesiàstic i president de la Diputació del General de Catalunya per al trienni 1425-1428. Va prendre possessió el 31 de juliol de 1425, succeint Dalmau de Cartellà i precedint Domènec Ram.

- Què va fer
Va dirigir la Generalitat durant el regnat d'Alfons el Magnànim, en una etapa en què el rei començava a concentrar cada vegada més la seva atenció en els assumptes italians.
Va exercir una intensa activitat diplomàtica i política en representació del Principat.
Durant el seu mandat va defensar els interessos de Catalunya davant les actuacions de la monarquia i, especialment, davant els intents de concedir Cervera com a feu a Pere de Trastàmara, germà del rei Alfons.
La Cort de Tortosa de 1428-1430 li encarregà redactar la resposta oficial a Joan II de Castella, en el context dels conflictes entre les diferents branques de la dinastia Trastàmara.
Va actuar com a negociador en els projectes de pau entre Castella i la Corona d'Aragó.
Va intervenir en la reorganització de l'Església catalana després del Cisma d'Occident, especialment en el concili provincial de Tortosa de 1429.
Durant la seva presidència Catalunya també va haver d'afrontar les conseqüències de les epidèmies de pesta i del terratrèmol de la Candelera de 1428.

- Influència
Felip de Malla va ser un dels principals intel·lectuals i polítics catalans de la primera meitat del segle XV.
La seva importància no prové només de la presidència de la Generalitat, sinó sobretot de la seva capacitat com a orador, diplomàtic i negociador. Va representar els interessos del Principat davant la Corona i altres potències polítiques.
També és important perquè el seu mandat coincideix amb l'inici d'un allunyament progressiu entre Alfons el Magnànim i els territoris peninsulars de la Corona. El rei dedicava cada vegada més recursos i atenció a la política italiana, mentre que a Catalunya augmentaven les preocupacions per la situació econòmica i per les actuacions de membres de la família reial.

- Altra informació rellevant
Pertanyia a una família de l'oligarquia barcelonina. El seu pare, Andreu de Malla, havia estat conseller de Barcelona.
Va rebre una educació excepcional: estudià a Barcelona, Lleida i París, on obtingué els graus de batxiller i mestre en teologia i també hi exercí com a professor.
Fou canonge degà d'Osca, almoiner d'Elna i, des de 1424, ardiaca major de Barcelona.
Durant l'Interregne (1410-1412) va donar suport a la candidatura de Ferran d'Antequera, en bona part en sintonia amb els interessos de Benet XIII i de sectors de l'oligarquia barcelonina.
Va participar en la liquidació del Cisma d'Occident. Fou enviat com a diplomàtic a Anglaterra, Avinyó, Castella i altres llocs per negociar la solució del conflicte.
Al Concili de Constança (1414-1418) va participar en el procés que acabà amb el Cisma. Algunes fonts li atribueixen diversos vots en l'elecció del papa Martí V.
Va ser un gran orador i escriptor. La seva obra més coneguda és Lo pecador remut, escrita amb un estil retòric, solemne i carregat de referències bíbliques i clàssiques.
Posseïa una important biblioteca personal i residia a l'edifici que actualment coneixem com la Casa de l'Ardiaca, a Barcelona.
Va morir el 12 de juliol de 1431, poc després d'haver deixat el càrrec de president de la Generalitat.
En resum: Felip de Malla fou molt més que un president de la Generalitat: va ser un dels principals intel·lectuals, diplomàtics i homes d'Estat catalans del primer segle XV, especialment actiu durant el canvi dinàstic dels Trastàmara i el regnat d'Alfons el Magnànim.

Added to timeline:

Date: