Cisma d'Occident (sep 19, 1378 – nov 11, 1417)

Description:

- Context històric
El Cisma d'Occident fou una profunda crisi de l'Església Catòlica que s'estengué entre 1378 i 1417, durant la qual coexistiren simultàniament dos i, durant uns anys, tres papes que reclamaven ser els legítims successors de sant Pere. Els papes residien respectivament a Roma, Avinyó i, després del Concili de Pisa (1409), també a Pisa. Aquesta divisió provocà que els regnes europeus haguessin d'escollir a quin pontífex obeir, convertint el conflicte religiós en una qüestió també política i diplomàtica.

- Context social
La societat europea encara patia les conseqüències de la Pesta Negra, les males collites, les guerres i la crisi econòmica del segle XIV. La divisió de l'Església provocà una gran confusió entre els fidels, ja que diferents bisbes, ordes religiosos i universitats seguien papes diferents. Aquesta situació deteriorà el prestigi del papat i alimentà moviments reformistes i crítiques contra la jerarquia eclesiàstica.

- Context polític
El conflicte començà després de la mort del papa Gregori XI, que havia retornat la seu pontifícia de Avinyó a Roma el 1377. El conclave elegí Urbà VI, però part dels cardenals afirmaren que l'elecció s'havia fet sota la pressió del poble romà i escolliren un altre papa, Climent VII, que establí la seva cort a Avinyó. Europa quedà dividida entre les dues obediències segons els interessos polítics de cada monarquia.

- Causes
Les principals causes del Cisma foren:
El retorn del papat d'Avinyó a Roma.
Les tensions entre els cardenals francesos i italians.
L'elecció controvertida d'Urbà VI.
L'elecció posterior de Climent VII per un grup de cardenals dissidents.
La intervenció de les monarquies europees en els afers eclesiàstics.
La manca d'un mecanisme jurídic clar per resoldre una disputa entre diversos papes.

- Fets
El 8 d'abril de 1378 fou elegit Urbà VI com a papa a Roma. Poc després, tretze cardenals declararen nul·la l'elecció perquè afirmaven haver actuat sota coacció i elegiren Robert de Ginebra, que adoptà el nom de Climent VII i establí la seva cort a Avinyó. Així començà oficialment el Cisma d'Occident.
Durant més de trenta anys, la cristiandat occidental restà dividida. França, Escòcia, Castella i inicialment la Corona d'Aragó donaren suport al papa d'Avinyó, mentre que Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i altres estats reconegueren el papa de Roma.
El 1409, el Concili de Pisa intentà solucionar el conflicte deposant els dos papes existents i elegint Alexandre V. Tanmateix, ni el papa romà ni el d'Avinyó acceptaren la decisió, de manera que la cristiandat passà a tenir tres papes simultanis.
La solució definitiva arribà amb el Concili de Constança (1414–1418), impulsat principalment per l'emperador Segimon de Luxemburg. El concili aconseguí la renúncia de Gregori XII, la deposició de Joan XXIII (de Pisa) i de Benet XIII (Papa Luna), encara que aquest últim no acceptà mai formalment la seva destitució. El 1417 fou elegit Martí V, reconegut per tota la cristiandat, posant fi al cisma.

- Conseqüències
Fi del Cisma d'Occident el 1417.
Restauració de la unitat de l'Església Catòlica.
Fort debilitament del prestigi del papat.
Impuls del conciliarisme, doctrina que defensava la superioritat dels concilis sobre el papa.
Aparició de nous moviments reformistes, com els de John Wycliffe i Jan Hus, antecedents llunyans de la Reforma protestant.
Major intervenció dels estats europeus en els afers eclesiàstics.

- Personatges rellevants
Gregori XI: darrer papa del període d'Avinyó.
Urbà VI: primer papa de l'obediència romana.
Climent VII: primer papa de l'obediència d'Avinyó.
Benet XIII (Pero Martínez de Luna, "Papa Luna"): darrer papa de l'obediència d'Avinyó.
Alexandre V: papa elegit pel Concili de Pisa.
Joan XXIII (antipapa de Pisa): successor d'Alexandre V.
Martí V: papa elegit el 1417 que restaurà la unitat de l'Església.
Segimon de Luxemburg: emperador que impulsà el Concili de Constança.

- Informació extra
Des de la perspectiva catalana, el Cisma d'Occident tingué una importància extraordinària perquè la Corona d'Aragó es convertí en un dels principals suports de l'obediència d'Avinyó. El cardenal aragonès Pero Martínez de Luna, membre d'una família noble vinculada a la Corona, fou elegit papa amb el nom de Benet XIII el 1394. La seva elecció situà els territoris de la Corona d'Aragó en el centre de la política eclesiàstica europea.
Quan França retirà el seu suport a Benet XIII, aquest trobà el seu principal refugi als territoris de la Corona d'Aragó. El 1411 traslladà definitivament la seva cort al castell de Peníscola, que es convertí en la darrera seu del papat d'Avinyó. Des d'allí continuà proclamant-se l'únic papa legítim fins a la seva mort el 1423, fins i tot després que el Concili de Constança hagués elegit Martí V.
El cisma també influí decisivament en la política interna de la Corona d'Aragó. Després de la mort de Martí l'Humà (1410), el suport que Benet XIII donà a Ferran d'Antequera contribuí a reforçar la seva candidatura durant el Compromís de Casp (1412). Tot i que Ferran I acabà retirant l'obediència a Benet XIII el 1416 per facilitar la resolució del cisma, el Papa Luna mantingué la seva resistència a Peníscola fins al final. Aquesta vinculació entre la Corona d'Aragó i el papat d'Avinyó converteix el Cisma d'Occident en un episodi especialment rellevant de la història política i diplomàtica catalana de la baixa edat mitjana.

Added to timeline:

Date: