Consell del Principat (dec 8, 1460 – oct 24, 1472)

Description:

- Context històric
El Consell del Principat, també conegut inicialment com a Consell representant lo Principat de Catalunya, fou un organisme polític creat a Barcelona el 8 de desembre de 1460, arran de la detenció de Carles de Viana per Joan II. La seva creació fou possible gràcies a la delegació de poders que les Corts de Lleida havien fet el 5 de desembre de 1460 a favor de la Diputació del General. El seu objectiu inicial era coordinar la resposta del Principat davant l'actuació del monarca, però ràpidament es convertí en un dels principals òrgans polítics de la Catalunya en crisi.
Durant la Guerra Civil Catalana (1462–1472), el Consell actuà conjuntament amb la Diputació del General i el Consell de Cent de Barcelona, i arribà a tenir un paper central en el govern del bàndol contrari a Joan II. D'aquesta manera, allò que havia nascut com un organisme extraordinari per resoldre la crisi provocada per l'empresonament de Carles de Viana es convertí en un instrument polític de primer ordre.

- Context social
El Consell aparegué en una Catalunya profundament dividida. A Barcelona, la Biga i la Busca competien pel control del govern municipal; al camp, els pagesos de remença mantenien el conflicte amb els senyors pels mals usos; i, en l'àmbit polític, els sectors privilegiats del Principat mantenien una pugna cada vegada més intensa amb Joan II.
El Consell, però, no representava de manera igual tots els sectors de la societat catalana. Els seus membres procedien principalment dels estaments privilegiats i del patriciat urbà, especialment de l'aristocràcia i de les elits de Barcelona. Això explica que, tot i defensar les institucions i les constitucions del Principat davant Joan II, no coincidís necessàriament amb les reivindicacions socials dels remences o dels sectors populars.

- Context polític
La creació del Consell s'ha d'entendre dins del procés de creixement del poder polític de la Diputació del General. Des de les Corts de Barcelona de 1413, la Diputació havia adquirit funcions destinades a garantir el compliment de les lleis i a controlar que el rei i els seus oficials respectessin els drets del Principat. L'absència freqüent dels monarques de la Corona d'Aragó i el govern mitjançant lloctinents havien contribuït encara més a aquest protagonisme institucional.
La detenció de Carles de Viana el desembre de 1460 fou el detonant. Les Corts consideraren que l'actuació de Joan II exigia una resposta institucional i delegaren poders en la Diputació, que creà el Consell del Principat. Inicialment tenia 27 membres, nou per cadascun dels tres braços: militar, eclesiàstic i reial o ciutadà. El 25 de febrer de 1461 fou ampliat amb 27 membres més.

- Causes
Les principals causes de la creació del Consell foren:
La detenció de Carles de Viana per Joan II.
La percepció que el monarca havia vulnerat les lleis i constitucions de Catalunya.
La necessitat de coordinar l'actuació de les institucions del Principat.
El creixement del conflicte entre Joan II i la Diputació del General.
La defensa del sistema pactista català.
La preocupació de les elits catalanes davant l'increment de l'autoritat reial.
La necessitat d'articular una resposta política comuna davant la crisi.

- Fets
El 8 de desembre de 1460 es constituí a Barcelona el Consell representant lo Principat de Catalunya. Els seus primers 27 membres foren escollits en representació dels tres braços i actuaren com a organisme adjunt a la Diputació del General.
El Consell participà en les gestions per aconseguir l'alliberament de Carles de Viana. La pressió institucional i política acabà obligant Joan II a alliberar-lo el 25 de febrer de 1461. Carles fou rebut triomfalment a Barcelona el març del mateix any i es convertí en el principal símbol de l'oposició catalana al monarca.
La crisi culminà amb la Concòrdia de Vilafranca del Penedès, signada el 21 de juny de 1461. L'acord limitava enormement l'autoritat de Joan II a Catalunya: el rei no podia entrar al Principat sense autorització i la Generalitat adquiria un paper fonamental en el control del govern reial.
La mort de Carles de Viana el 23 de setembre de 1461 no acabà amb el conflicte. Al contrari, la seva desaparició eliminà la possibilitat d'una solució basada en la seva figura i deixà oberta la confrontació entre Joan II i les institucions catalanes.
Quan Joan II entrà militarment al Principat i començà la presa de Balaguer el juny de 1462, les institucions consideraren que havia trencat la Concòrdia de Vilafranca. El Consell del Principat adoptà una posició cada vegada més bel·ligerant i contribuí decisivament a la declaració de Joan II com a enemic de la terra i a la seva despossessió de la Corona catalana.
Durant la guerra, el Consell actuà conjuntament amb la Diputació i el Consell de Cent. Aquest conjunt institucional dirigí políticament el bàndol català contrari a Joan II i participà en la recerca de nous sobirans. Catalunya oferí successivament la Corona a Enric IV de Castella, Pere de Portugal i Renat d'Anjou.
Durant els períodes en què no hi hagué un rei efectiu, la Diputació del General, assessorada pel Consell del Principat i el Consell de Cent, arribà a assumir de facto funcions de govern. Segons l'Enciclopèdia Catalana, la Diputació exercí aquesta governació durant 26 mesos i 20 dies en els interregnes corresponents als diferents sobirans.
El conflicte acabà amb la Capitulació de Pedralbes, signada el 24 d'octubre de 1472. L'acord restablí Joan II i anul·là la Concòrdia de Vilafranca, però també preveié l'alliberament dels presoners, la restitució dels béns confiscats i el respecte de les Constitucions i privilegis de Catalunya. El Consell del Principat deixà d'existir poc després, cap a l'octubre de 1472.

- Conseqüències
Es convertí en un dels principals òrgans polítics de la Catalunya en guerra.
Reforçà extraordinàriament el protagonisme polític de la Diputació del General.
Contribuí a coordinar la resistència institucional contra Joan II.
Participà en la defensa del pactisme i de les Constitucions catalanes.
Intervingué en el procés de despossessió de Joan II i en la recerca de nous sobirans.
Col·laborà amb el Consell de Cent i la Diputació en el govern del bàndol rebel.
La seva existència demostrà fins a quin punt les institucions catalanes podien assumir funcions de govern en absència d'un monarca acceptat.
Amb la Capitulació de Pedralbes (1472), el Consell desaparegué i Joan II recuperà el control del Principat.

- Personatges rellevants
Joan II d'Aragó: monarca contra el qual actuà el Consell.
Carles de Viana: la seva detenció provocà directament la creació del Consell.
Joan de Beaumont: un dels principals partidaris de Carles i del bàndol contrari a Joan II.
Els diputats de la Diputació del General: institucions que impulsaren i coordinaren el Consell.
Els membres dels tres braços: representants de la noblesa, el clergat i les ciutats que integraren l'organisme.
Els dirigents del Consell de Cent: aliats fonamentals del Consell i de la Diputació durant la guerra.
Enric IV de Castella, Pere de Portugal i Renat d'Anjou: candidats a la Corona catalana proposats durant els interregnes de la guerra.

- Informació extra
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Consell del Principat és especialment significatiu perquè representa un dels moments de màxima capacitat política de les institucions pròpies del Principat durant l'edat mitjana. No era un simple òrgan consultiu creat per tractar l'empresonament de Carles de Viana: durant la Guerra Civil Catalana es convertí, juntament amb la Diputació del General i el Consell de Cent, en un dels centres efectius de poder del bàndol català. La seva existència reflecteix la concepció pactista segons la qual el rei no podia exercir legítimament el poder al marge de les lleis i constitucions del país. Alhora, cal matisar que aquesta defensa institucional estava fortament condicionada pels interessos de les elits que dominaven la Generalitat i Barcelona; per tant, defensa de les llibertats polítiques del Principat i defensa dels interessos oligàrquics coexistiren durant el conflicte. El fracàs militar de 1472 provocà la desaparició del Consell, però Joan II hagué de reconèixer a Pedralbes les institucions i constitucions catalanes, de manera que la derrota no significà la supressió del sistema institucional propi de Catalunya.

Added to timeline:

Date: