Guerra dels Infants d'Aragó (jan 1, 1429 – may 19, 1445)

Description:

- Context històric
La Guerra dels Infants d'Aragó fou un llarg conflicte polític i militar relacionat amb la lluita pel poder dins del Regne de Castella, protagonitzada pels anomenats Infants d'Aragó —els germans Joan, Enric i Pere, fills de Ferran I d'Antequera— i els seus partidaris contra el rei Joan II de Castella i, sobretot, el seu favorit i privat Álvaro de Luna.
La historiografia tradicional situa la guerra entre 1429 i 1445. L'obra de l'Enciclopèdia Catalana la classifica com un dels grans conflictes entre Castella i Catalunya-Aragó del segle XV.
Tot i el nom, no fou una guerra contínua durant setze anys, sinó una successió de crisis polítiques, guerres, treves, aliances i lluites nobiliàries que culminaren amb la batalla d'Olmedo de 1445.

- Context social
La societat castellana del segle XV estava fortament marcada pel poder de la noblesa, que posseïa grans extensions territorials, rendes i influència política.
Els Infants d'Aragó formaven part d'aquesta alta aristocràcia i disposaven d'un enorme patrimoni a Castella. El conflicte, per tant, no era simplement una disputa familiar entre els Trastàmara, sinó també una lluita entre:
La monarquia castellana, que intentava reforçar el seu poder.
Una part de la gran noblesa, que volia conservar o ampliar els seus privilegis.
Els partidaris dels Infants d'Aragó.
Els partidaris d'Álvaro de Luna i del poder reial.
Aquesta lluita nobiliària provocà una gran inestabilitat política a Castella durant bona part del segle XV.

- Context polític
El problema tenia l'origen en la situació excepcional dels fills de Ferran I d'Antequera, que havia estat escollit rei de la Corona d'Aragó després del Compromís de Casp de 1412.
Els principals Infants d'Aragó foren:
Joan d'Aragó — futur Joan II d'Aragó i rei consort de Navarra.
Enric d'Aragó — duc de Villena i una de les principals figures de la noblesa castellana.
Pere d'Aragó — també membre del grup dels Infants d'Aragó.
Els tres tenien importants interessos territorials i polítics a Castella.
El principal adversari fou Álvaro de Luna, favorit de Joan II de Castella, que intentava reduir la influència dels Infants i reforçar l'autoritat del monarca.

- Causes
Les principals causes foren:
La lluita pel control polític de Castella.
La rivalitat entre els Infants d'Aragó i Álvaro de Luna.
El conflicte entre la monarquia castellana i la gran noblesa.
Els enormes interessos territorials i econòmics dels Infants a Castella.
La voluntat d'Enric i Joan d'Aragó de mantenir la seva influència sobre la cort castellana.
La política de reforçament de l'autoritat monàrquica impulsada per Joan II de Castella i Álvaro de Luna.
La rivalitat entre les dues branques dels Trastàmara, la castellana i la catalanoaragonesa.

- Fets
1. Primera guerra amb Castella (1429–1430)
El conflicte esclatà obertament el 1429. Els Infants d'Aragó havien aconseguit una enorme influència a Castella, però Álvaro de Luna aconseguí apartar-los del poder.
Joan d'Aragó, que havia esdevingut rei consort de Navarra després del seu matrimoni amb Blanca I de Navarra, també participava activament en la política castellana.
La confrontació provocà una guerra entre Castella i la Corona d'Aragó. Finalment, els Infants foren derrotats políticament i militarment, i hagueren d'abandonar bona part de les seves posicions castellanes.
La guerra acabà amb acords de pau que permetien als Infants recuperar part dels seus ingressos i possessions.
2. Retorn dels Infants a la política castellana
Durant els anys següents, Joan d'Aragó tornà progressivament a intervenir en els afers castellans.
El 1436, Alfons el Magnànim li confià la lloctinència general d'Aragó i València, mentre que la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons i germana de Joan, governava el Principat de Catalunya en absència del rei.
Des d'aquesta posició, Joan continuà participant en la política castellana.
El conflicte s'intensificà especialment a partir de 1439, quan diversos nobles castellans s'uniren contra Álvaro de Luna.
3. Lliga nobiliària contra Álvaro de Luna (1439)
El 1439, importants nobles castellans, entre els quals destacaven Enríquez, Manrique i Pimentel, formaren una lliga contra Álvaro de Luna.
Joan de Navarra es convertí en un dels principals dirigents del moviment opositor.
El rei Joan II de Castella, davant el perill d'una guerra civil, demanà la intervenció dels Infants d'Aragó per intentar arribar a un acord.
Es produïren diversos intents de pacte, però la rivalitat entre les faccions no desaparegué.
4. Cop d'estat de Rámaga (1443)
La situació arribà a un punt culminant el 1443.
Els partidaris dels Infants aconseguiren controlar el rei Joan II de Castella mitjançant el cop d'estat de Rámaga. Joan de Navarra i els seus aliats aconseguiren així apartar temporalment Álvaro de Luna i dominar políticament la cort castellana.
Durant un temps, els Infants semblaven haver aconseguit la victòria política.
5. Reacció d'Álvaro de Luna
Álvaro de Luna aconseguí reorganitzar les seves forces i recuperar progressivament la seva influència.
El canvi fou especialment important quan el príncep Enric, fill de Joan II de Castella i futur Enric IV, es distancià dels Infants d'Aragó.
Això deixà Joan de Navarra i Enric d'Aragó en una situació molt més complicada.
6. Batalla d'Olmedo (19 de maig de 1445)
El conflicte culminà amb la batalla d'Olmedo, el 19 de maig de 1445.
Les forces partidàries de Joan II de Castella i Álvaro de Luna s'enfrontaren als partidaris dels Infants d'Aragó.
Els Infants foren derrotats.
Enric d'Aragó resultà greument ferit durant el combat i morí poc després a causa de les ferides.
La derrota significà la pràctica desaparició del poder polític dels Infants d'Aragó a Castella.
Joan de Navarra hagué d'abandonar Castella, i la seva influència sobre la política castellana quedà molt reduïda.

- Conseqüències
Derrota dels Infants d'Aragó a Olmedo el 1445.
Mort de l'infant Enric d'Aragó a conseqüència de les ferides rebudes en la batalla.
Expulsió de Joan de Navarra de la política castellana.
Desaparició de la gran influència política que els Infants havien exercit a Castella.
Álvaro de Luna consolidà temporalment el seu poder al costat de Joan II de Castella.
Reforçament de l'autoritat de la monarquia castellana.
Fi de la principal etapa de les lluites entre els Infants d'Aragó i la monarquia castellana.
Joan de Navarra centrà progressivament els seus interessos en Navarra i la Corona d'Aragó.
El conflicte contribuí a aprofundir la rivalitat entre els diferents membres de la família Trastàmara.
Tanmateix, la derrota dels Infants no significà la desaparició definitiva de la rivalitat entre Castella i la Corona d'Aragó. Aquesta tensió reapareixeria posteriorment en la guerra de 1448-1453 i, sobretot, en la Guerra Civil Catalana (1462-1472).

- Personatges rellevants
Joan d'Aragó (Joan II d'Aragó): infant d'Aragó, rei consort de Navarra i principal dirigent polític dels Infants. Posteriorment seria rei de la Corona d'Aragó.
Enric d'Aragó: infant d'Aragó, duc de Villena i un dels principals dirigents del bàndol dels Infants. Morí després de la batalla d'Olmedo.
Pere d'Aragó: infant d'Aragó i germà de Joan i Enric.
Joan II de Castella: rei de Castella i principal adversari polític dels Infants.
Álvaro de Luna: conestable de Castella i favorit de Joan II; fou el principal dirigent del bàndol contrari als Infants.
Enric de Castella: príncep d'Astúries i futur Enric IV; la seva intervenció a Olmedo fou decisiva contra els Infants.
Alfons el Magnànim: germà gran dels Infants i rei de la Corona d'Aragó; la seva política mediterrània deixà Joan com a principal responsable dels afers peninsulars.
Maria de Castella: esposa d'Alfons el Magnànim i germana dels Infants; actuà com a lloctinent de Catalunya durant les llargues absències del rei.

- Informació extra
El terme «Infants d'Aragó» és una mica enganyós si s'interpreta simplement com un grup de prínceps que actuaven en nom de la Corona d'Aragó. En realitat, eren membres de la dinastia Trastàmara amb enormes interessos personals a Castella. El seu objectiu principal era conservar i ampliar el seu poder nobiliari i polític dins del regne castellà.
La guerra també és important per entendre la trajectòria posterior de Joan II d'Aragó. Després de perdre la seva posició a Castella, continuaria tenint un paper central en la política peninsular: seria rei de Navarra, posteriorment rei de la Corona d'Aragó (1458-1479) i acabaria protagonitzant, ja com a monarca, la Guerra Civil Catalana de 1462-1472.
La batalla d'Olmedo de 1445 és, per tant, el punt culminant d'aquest conflicte: la derrota dels Infants tancà la seva etapa de supremacia política a Castella i permeté a Joan II de Castella i Álvaro de Luna recuperar el control del regne.

Added to timeline:

Date: