Establiment a Tessàlia (apr 1, 1309 – mar 1, 1310)

Description:

- Context històric
L'establiment de la Gran Companyia Catalana a Tessàlia tingué lloc entre la primavera de 1309 i la primavera de 1310, després de gairebé dos anys d'estada a Cassandra. En abandonar la península Calcídica, els almogàvers penetraren a Tessàlia, un territori governat per Joan II Àngel Comnè Ducas. Aquest període representà la transició entre la Venjança Catalana contra Bizanci i la intervenció de la Companyia en els afers dels estats francs de Grècia, que culminaria amb la Batalla del Cefís (1311).

- Context social
Després d'anys de guerra, la Companyia continuava formada no només per almogàvers, sinó també per cavallers, mercaders, dones i infants. Necessitaven terres on alimentar-se i mantenir els seus ramats. La seva arribada provocà una gran inquietud entre la població tessàlia, que hagué de suportar saquejos i requisicions, mentre molts habitants es refugiaven als castells situats a les muntanyes.

- Context polític
El governant de Tessàlia, Joan II Àngel Comnè Ducas, era conscient que no podia derrotar militarment els almogàvers. Després d'alguns enfrontaments, preferí negociar amb la Companyia, oferint-li provisions i guies perquè abandonés Tessàlia i es dirigís cap als territoris francs del sud de Grècia. Paral·lelament, la Companyia havia deixat de dependre de Thibaut de Chepoy i es governava mitjançant un quadrumvirat assistit per un consell de dotze membres.

- Causes
Les principals causes de l'establiment a Tessàlia foren:
L'abandonament de la base de Cassandra.
La necessitat de trobar nous recursos i zones d'hivernada.
La recerca d'un territori des d'on continuar les campanyes militars.
El fracàs dels intents de consolidar-se a Macedònia.
La voluntat de trobar un nou contracte militar després de la desaparició del lideratge de Bernat de Rocafort.

- Fets
A la primavera de 1309, la Gran Companyia Catalana abandonà Cassandra i penetrà a Tessàlia, travessant la regió muntanyosa de la Blàquia (habitualment identificada amb la Gran Valàquia). Durant el recorregut ocupà diversos punts estratègics i saquejà poblacions per assegurar el seu manteniment.
Inicialment, els almogàvers mantingueren diversos enfrontaments amb les forces de Joan II Àngel Comnè Ducas, però el príncep tessalià comprengué que expulsar-los era pràcticament impossible. Per aquest motiu optà per negociar amb la Companyia: els proporcionà aliments, diners i guies perquè continuessin el seu camí cap al sud, evitant així una destrucció encara més gran del seu territori.
Durant aquesta etapa, la Companyia deixà enrere la direcció personalista de Bernat de Rocafort i adoptà una organització més col·legiada. A la primavera de 1310, mentre encara era establerta a Tessàlia, rebé l'oferta del duc d'Atenes, Gualter V de Brienne, que la contractà per combatre els seus enemics grecs. La Companyia abandonà aleshores Tessàlia per iniciar la campanya que culminaria amb la Batalla del Cefís.

- Conseqüències
Abandonament definitiu de Cassandra.
Penetració de la Companyia a Tessàlia.
Negociació amb Joan II Àngel Comnè Ducas, que facilità la seva marxa.
Organització de la Companyia com una república militar dirigida per un quadrumvirat.
Contractació de la Companyia per Gualter V de Brienne.
Inici de la campanya que culminaria amb la Batalla del Cefís (1311).

- Personatges rellevants
Joan II Àngel Comnè Ducas: governant de Tessàlia.
Thibaut de Chepoy: representant de Carles de Valois, que abandonà la Companyia durant aquest període.
Bernat de Rocafort: antic cap militar de la Companyia, ja apartat del comandament.
Gualter V de Brienne: duc d'Atenes, que contractà els almogàvers el 1310.
Ramon Muntaner: cronista que relatà aquesta etapa de l'expedició.

- Informació extra
L'estada a Tessàlia fou relativament breu, però decisiva. La Companyia abandonà definitivament l'estratègia de guerra contra Bizanci i començà a intervenir en els conflictes entre els diferents estats grecs i francs de la península Hel·lènica.
Segons les cròniques medievals, Joan II Àngel Comnè Ducas preferí pagar perquè els almogàvers marxessin abans que intentar derrotar-los. Aquesta decisió demostrava el prestigi militar que la Companyia havia adquirit després de les seves victòries a Gal·lípoli i Apros, així com la por que inspirava als governants de la regió.
Des d'una perspectiva històrica catalana, l'establiment a Tessàlia representà l'última etapa de la Companyia com a força mercenària independent abans d'entrar al servei del Ducat d'Atenes. Les experiències adquirides durant aquesta campanya i la reorganització interna dels almogàvers prepararen el camí per a la seva gran victòria a la Batalla del Cefís, que convertiria la Companyia en senyora dels ducats d'Atenes i Neopàtria.

Added to timeline:

Date: