Conquesta del Regne de València (may 1, 1233 – feb 1, 1245)

Description:

- Context històric
La Conquesta del País Valencià fou el procés militar dirigit per Jaume I el Conqueridor entre 1233 i 1245, mitjançant el qual la Corona d'Aragó incorporà els territoris musulmans de les taifes de Balansiya (València), Alzira, Xàtiva i Dénia. La conquesta culminà amb la creació del Regne de València, una nova entitat política integrada dins la Corona d'Aragó però dotada de lleis i institucions pròpies.

- Context social
A començaments del segle XIII, el territori valencià estava habitat majoritàriament per població andalusina musulmana, amb importants comunitats jueves i mossàrabs. La fragmentació política després de la desaparició del poder almohade havia afeblit les taifes. Al mateix temps, la noblesa catalana i aragonesa, els ordes militars i les ciutats mercantils veien en la conquesta una oportunitat per obtenir terres, riqueses i ampliar les rutes comercials mediterrànies.

- Context polític
Després de la conquesta de Mallorca (1229), Jaume I orientà la seva expansió cap al sud. La reunió d'Alcanyís de 1233 establí un pla sistemàtic per conquerir el territori valencià. El rei volia evitar que Castella ocupés aquestes terres i, alhora, crear un nou regne sota la seva autoritat directa, limitant el poder de la noblesa aragonesa. Durant la campanya també fou necessari coordinar les fronteres amb Castella, fet que culminà amb el Tractat d'Almirra (1244).

- Causes
Les principals causes de la conquesta foren:
L'afebliment de les taifes musulmanes després de la crisi almohade.
La voluntat de Jaume I d'ampliar els dominis de la Corona d'Aragó.
L'interès econòmic pels territoris agrícoles i els ports valencians.
La necessitat d'evitar l'expansió castellana cap al litoral mediterrani.
L'esperit de croada impulsat pel papat i pels ordes militars.
L'interès de la noblesa catalana i aragonesa per obtenir noves terres.

- Fets
La conquesta començà oficialment el 1233. A la reunió d'Alcanyís, Jaume I, Balasc d'Alagó i els principals nobles acordaren una campanya dividida en tres fases. La primera consistí en l'ocupació del nord valencià, amb la presa de Borriana, Peníscola, Castelló, Borriol, Cervera, Xivert, Polpís i nombroses fortaleses de l'actual comarca de Castelló. Aquestes victòries asseguraren el control del territori fins a la serra d'Espadà.
La segona fase culminà amb la conquesta de la ciutat de València. Després de la victòria cristiana a la Batalla del Puig (1237), Jaume I inicià el setge de València el 23 d'abril de 1238. El rei musulmà Zayyān ibn Mardanix intentà negociar i esperà ajut procedent del nord d'Àfrica, però aquest fracassà. La ciutat capitulà el 22 de setembre de 1238, i el 9 d'octubre Jaume I hi féu la seva entrada solemne, data que encara avui és la diada nacional del País Valencià.
La tercera fase s'estengué entre 1240 i 1245. Les tropes de Jaume I conqueriren Cullera, Bairén, Alzira, Xàtiva, Dénia, Biar i la resta de fortaleses situades fins a la frontera acordada amb Castella. El Tractat d'Almirra (1244) fixà definitivament el límit entre les conquestes de la Corona d'Aragó i les de Castella. Amb la presa de Biar el 1245, es considerà completada la conquesta del Regne de València. Paral·lelament, Jaume I inicià el Llibre del Repartiment, distribuint terres entre nobles, ordes militars i colons procedents principalment de Catalunya i Aragó.

- Conseqüències
Desaparició del domini musulmà sobre la major part del territori valencià.
Creació del Regne de València dins la Corona d'Aragó.
Promulgació dels Furs de València com a sistema jurídic propi.
Repoblació del territori amb colons procedents principalment de Catalunya i Aragó.
Expansió de la Corona d'Aragó fins al riu Segura.
Consolidació de la presència catalana al Mediterrani occidental.
Establiment de la frontera amb Castella mitjançant el Tractat d'Almirra (1244).

- Personatges rellevants
Jaume I el Conqueridor: rei de la Corona d'Aragó i dirigent de la conquesta.
Zayyān ibn Mardanix: darrer sobirà musulmà de València.
Balasc d'Alagó: noble aragonès que inicià la conquesta de Morella.
Hug de Forcalquier: mestre de l'Orde de l'Hospital, participant en la planificació de la campanya.
Alfons (futur Alfons X de Castella): negocià el Tractat d'Almirra amb Jaume I.

- Informació extra
L'any 1225, un jove Jaume I de només 17 anys va liderar el setge de Peníscola per iniciar la conquesta de València. L'intent va fracassar ràpidament perquè la noblesa aragonesa el va abandonar per falta d'interès i recursos. Després d'aquest fracàs, el rei va haver de frenar els seus plans durant set anys per sufocar revoltes internes als seus regnes i, posteriorment, va prioritzar la conquesta de Mallorca (1229). Aquest èxit a les Balears li va donar els diners, el prestigi i el suport militar definitiu dels nobles per a poder reprendre, ara sí amb èxit, la invasió valenciana l'any 1232.
Una de les decisions més transcendents de Jaume I fou convertir els territoris conquerits en un nou regne, en lloc d'incorporar-los directament a Catalunya o a Aragó. El Regne de València disposà de Furs, Corts i institucions pròpies, mantenint una personalitat jurídica diferenciada dins la Corona d'Aragó.
La repoblació no fou uniforme. Les zones costaneres i moltes ciutats reberen un fort contingent de colons catalans, mentre que a l'interior hi predominaren els aragonesos. Una part important de la població musulmana pogué romandre inicialment al territori sota capitulacions, encara que en dècades posteriors esclataren diverses revoltes mudèjars.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Conquesta del País Valencià representa una de les principals fites de l'expansió territorial de la Corona d'Aragó. No només amplià considerablement els dominis de Jaume I, sinó que consolidà la presència catalana al Mediterrani, impulsà el comerç marítim i establí les bases del Regne de València, que es convertiria en un dels principals territoris de la Corona durant tota l'edat mitjana.

Added to timeline:

Date: