Primera Guerra Remença (feb 5, 1462 – oct 24, 1472)

Description:

- Context històric
La Primera Guerra dels Remences fou el primer gran aixecament armat de la pagesia remença de la Catalunya Vella i es desenvolupà entre 1462 i 1472, íntimament lligat a la Guerra Civil Catalana contra Joan II. No fou, per tant, una guerra independent de la guerra civil: el conflicte social entre pagesos i senyors quedà incorporat a la lluita política entre la monarquia i les institucions del Principat.
Els pagesos de remença eren pagesos sotmesos a l'adscripció a la terra i a diversos drets i càrregues senyorials, entre els quals els anomenats mals usos. La crisi demogràfica i econòmica baixmedieval havia afeblit molts masos i havia incrementat les tensions entre pagesia i senyors. Al segle XV, el moviment remença ja havia adquirit una considerable capacitat d'organització: el Sindicat Remença havia arribat a tenir uns 20.000 adherents cap al 1449-1450.

- Context social
La situació dels remences era especialment conflictiva a la Catalunya Vella, sobretot a les comarques gironines. La pagesia reclamava la supressió dels mals usos i de les servituds que limitaven la seva llibertat personal i econòmica.
El problema, però, no era simplement una qüestió de pobresa. Existia una pagesia que disposava de masos, terres i capacitat econòmica, però que considerava injust haver de continuar sotmesa a determinades obligacions feudals. Això explica que el moviment remença pogués convertir-se en una força social organitzada i persistent.
La monarquia havia mostrat una actitud relativament favorable als remences. Alfons el Magnànim havia suspès els mals usos el 1455, i aquesta suspensió fou confirmada el 1457 després del fracàs de les negociacions amb les Corts. Quan Joan II assumí el govern de la Corona, mantingué aquesta política favorable a la pagesia.
Aquesta política provocava l'oposició dels senyors feudals, molts dels quals dominaven bona part de les institucions representatives catalanes. Per això, el problema remença acabà entrellaçant-se amb la pugna política entre les institucions del Principat i Joan II.

- Context polític
La crisi esclatà en el pitjor moment possible: Catalunya estava immersa en una profunda confrontació política després de la detenció de Carles de Viana, la Capitulació de Vilafranca i la posterior ruptura entre Joan II i les institucions catalanes.
Tant Joan II com els seus adversaris intentaren obtenir el suport dels remences. La Generalitat i el Consell del Principat sabien que necessitaven evitar que la pagesia armada s'incorporés al bàndol reial, mentre que Joan II veia en els remences una força militar i social potencialment decisiva.
A principis de 1462, la Diputació intentà solucionar el problema mitjançant una concòrdia entre pagesos i senyors. El projecte ha estat considerat per la historiografia una possible oportunitat per resoldre el conflicte social sense arribar a la guerra generalitzada, però fracassà per l'oposició dels sectors més radicals i per les maniobres polítiques del moment.

- Causes
Les principals causes de la Primera Guerra dels Remences foren:
La persistència de la servitud pagesa i dels mals usos.
La negativa de bona part dels senyors a acceptar-ne l'abolició.
La radicalització del moviment remença després de dècades de conflicte.
La suspensió dels mals usos decretada per la monarquia, que havia generat expectatives entre els pagesos.
La reacció senyorial contra aquestes concessions.
La crisi política provocada pel conflicte entre Joan II i les institucions catalanes.
L'intent dels dos bàndols de la Guerra Civil Catalana d'aconseguir el suport dels remences.
La fallida de la concòrdia de 1462 proposada per la Diputació.

- Fets
A començaments de 1462, nombrosos pagesos de la Muntanya gironina abandonaren els seus masos i es mobilitzaren per aconseguir per la força una solució al problema remença. La revolta s'estengué especialment per les Valls d'Hostoles, d'en Bas i Santa Pau, així com per altres zones de la Catalunya Vella.
Els pagesos revoltats ocuparen diverses fortaleses i places. El castell d'Hostoles es convertí en el principal centre militar del moviment i en el quarter general de Francesc de Verntallat, que es convertí en el principal cabdill militar remença. També foren ocupats diversos castells de la zona de la Garrotxa i les comarques gironines.
La situació coincidí amb la preparació de la guerra entre Joan II i les institucions catalanes. El Consell del Principat organitzà un exèrcit per sotmetre els remences, sota el comandament del comte Hug Roger III de Pallars, principal dirigent del sector nobiliari més radical contrari a Joan II.
Però Joan II aconseguí atraure una part molt important de la pagesia al seu bàndol. Francesc de Verntallat acabà posant-se al servei del rei i rebé de Joana Enríquez, que es trobava assetjada a Girona amb el seu fill Ferran, l'estendard reial i el comandament de la pagesia armada. D'aquesta manera, els remences es convertiren en un dels principals suports militars de Joan II a Catalunya.
Aquesta aliança és fonamental per entendre la guerra: els remences no lluitaven simplement "a favor del rei" per fidelitat dinàstica, sinó que consideraven que Joan II era el monarca que podia garantir la supressió dels mals usos davant els senyors. La monarquia, al seu torn, utilitzà aquesta reivindicació social per reforçar militarment la seva posició contra la Generalitat.
La guerra social quedà així integrada en la Guerra Civil Catalana. Mentre els remences més vinculats a Verntallat donaven suport a Joan II, els sectors més moderats intentaven trobar una solució negociada. La Generalitat, per la seva banda, no abandonà immediatament la possibilitat d'arribar a una concòrdia, però la guerra generalitzada ho acabà fent inviable.
Durant els deu anys de conflicte, els remences controlaren diversos territoris i fortaleses de la Catalunya Vella. El castell d'Hostoles es mantingué com un dels principals centres de la resistència pagesa i Verntallat adquirí un enorme protagonisme militar.
La Capitulació de Pedralbes del 24 d'octubre de 1472 posà fi a la Guerra Civil Catalana i, al mateix temps, a aquesta primera fase de la lluita remença. Però el problema agrari no quedà resolt. Els pagesos havien ajudat decisivament Joan II a vèncer els seus adversaris, però les seves reivindicacions no foren satisfetes de manera definitiva.

- Conseqüències
La Primera Guerra dels Remences quedà integrada dins la Guerra Civil Catalana.
Els remences es convertiren en un dels principals suports militars de Joan II.
Francesc de Verntallat es consolidà com el principal dirigent militar remença.
La monarquia reforçà la seva posició gràcies al suport de bona part de la pagesia.
Els senyors feudals perderen temporalment part del control sobre diversos territoris i castells.
El conflicte provocà una forta destrucció i desorganització al món rural.
La Capitulació de Pedralbes (1472) acabà amb la guerra, però no solucionà el problema remença.
Els pagesos continuaren reclamant l'abolició dels mals usos i altres càrregues.
El conflicte reaparegué amb la Segona Guerra dels Remences (1484–1486).
La qüestió remença només quedà resolta jurídicament amb la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486).

- Personatges rellevants
Francesc de Verntallat: principal cabdill militar dels remences i un dels aliats més importants de Joan II durant la guerra. Era originari del vescomtat de Bas.
Joan II d'Aragó: rei de la Corona d'Aragó i principal protector polític dels remences davant els senyors.
Joana Enríquez: reina i lloctinent de Catalunya; durant el setge de Girona lliurà a Verntallat l'estendard reial i li confià la defensa de la causa monàrquica.
Ferran d'Aragó: fill de Joan II i Joana Enríquez, que es trobava amb la seva mare durant el setge de Girona.
Hug Roger III de Pallars: principal dirigent del sector nobiliari més radical contrari a Joan II i comandant de l'exèrcit del Consell del Principat contra els remences.
Els remences: pagesia sotmesa als mals usos que constituí la principal força social del moviment.
Els senyors feudals: principals opositors a l'abolició dels mals usos i als drets reivindicats pels pagesos.

- Informació extra
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Primera Guerra dels Remences és especialment important perquè mostra que la Guerra Civil Catalana no fou únicament una guerra entre Joan II i les institucions del Principat. Al darrere de la confrontació política hi havia un profund conflicte social entre la pagesia i els senyors feudals. La Generalitat i bona part dels seus dirigents defensaven les constitucions i el sistema pactista davant Joan II, però al mateix temps molts dels sectors que controlaven les institucions eren senyors amb interessos directes en el manteniment del règim feudal. Això explica la contradicció fonamental de la guerra: les institucions catalanes podien defensar les llibertats polítiques del Principat davant el rei mentre mantenien una posició molt més conservadora davant les reivindicacions dels pagesos.
Aquesta contradicció explica també per què Joan II aconseguí guanyar-se els remences. La monarquia presentava la seva política favorable a la pagesia com una alternativa al poder senyorial. Per als remences, donar suport al rei podia ser una manera de defensar els seus propis interessos socials contra els senyors. La guerra, per tant, creà una aliança aparentment paradoxal: la monarquia autoritària de Joan II i una part important de la pagesia catalana combateren conjuntament contra bona part de la noblesa i les institucions polítiques del Principat.
Però aquesta aliança tenia límits. La victòria de Joan II el 1472 no va comportar l'abolició dels mals usos. Els remences descobriren que el suport prestat a la monarquia no havia solucionat el problema agrari, i la tensió tornà a esclatar el 1484, amb la Segona Guerra dels Remences. Finalment, seria Ferran II qui, mitjançant la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486, establiria una solució definitiva al conflicte dels mals usos. Per això, la Primera Guerra dels Remences s'ha d'entendre com la primera gran fase d'un llarg procés d'erosió del règim feudal català, més que no pas com un conflicte resolt el 1472.

Added to timeline:

Date: