Roger de Flor (aug 31, 1302 – apr 30, 1305)

Description:

- Nom
Roger de Flor

- Dates de naixement i mort
c. 1267 (Bríndisi, Regne de Sicília) – 30 d'abril de 1305 (Adrianòpolis, Imperi Bizantí).

- Dates de comandament
31 d'agost de 1302 – 30 d'abril de 1305
Va ser el primer comandant i capità general de la Gran Companyia Catalana des de la seva creació, després de la Pau de Caltabellotta (1302), fins al seu assassinat a Adrianòpolis el 1305.

- Breu biografia personal
Roger de Flor va néixer a Bríndisi, al Regne de Sicília. El seu pare era un falconer alemany al servei dels Hohenstaufen i va morir durant la conquesta angevina de Sicília. De jove va ingressar a l'Orde del Temple, on es va formar com a mariner i cavaller. Durant el setge de Sant Joan d'Acre (1291) va destacar evacuant refugiats cristians, però posteriorment va ser expulsat de l'orde acusat d'enriquir-se amb aquestes operacions.
Després va entrar al servei del rei Frederic II de Sicília, on va reunir nombrosos almogàvers veterans de la Guerra de les Vespres Sicilianes. Quan la guerra va acabar el 1302, aquests soldats van quedar sense ocupació. Roger de Flor va aprofitar aquesta situació per organitzar la Gran Companyia Catalana i oferir els seus serveis a l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg.

- Com va ser el seu comandament
Va ser un comandant molt carismàtic, capaç de mantenir units milers d'almogàvers procedents de diversos territoris de la Corona d'Aragó.
Basava el comandament en la disciplina militar, la rapidesa de moviment i l'aprofitament de l'experiència dels veterans.
Va saber negociar amb l'Imperi Bizantí unes condicions molt favorables: sou elevat, autonomia militar i importants títols honorífics.
Les seves victòries el convertiren en una figura extremadament poderosa, fet que despertà els recels de l'aristocràcia bizantina.
L'emperador li concedí els títols de megaduc (almirall suprem) i posteriorment de cèsar, un dels càrrecs més alts de l'Imperi Bizantí.

- Fets
Va fundar la Gran Companyia Catalana després de la Pau de Caltabellotta (1302).
Va desembarcar a Constantinoble el 1303 amb una força formada per uns 4.000 almogàvers, cavallers, mariners i personal auxiliar.
Va derrotar repetidament els turcs a Anatòlia, alliberant nombroses ciutats i fortaleses bizantines.
Va obtenir grans victòries a Filadèlfia, Magnèsia i altres zones d'Àsia Menor.
El 30 d'abril de 1305 va ser assassinat durant un banquet a Adrianòpolis per mercenaris alans, per ordre del coemperador Miquel IX Paleòleg.

- Conseqüències
La seva mort va desencadenar la Venjança Catalana, una de les represàlies més dures de l'edat mitjana.
Els almogàvers van devastar àmplies zones de Tràcia i Macedònia com a resposta a la traïció bizantina.
La Companyia Catalana va continuar existint sota nous dirigents i acabaria conquerint els ducats d'Atenes i Neopàtria.
La seva expedició va consolidar el prestigi militar dels almogàvers i de la Corona d'Aragó a tota la Mediterrània oriental.

- Informació extra
Va ser contemporani de Ramon Muntaner, que participà en l'expedició i en narrà els esdeveniments a la seva crònica.
Tot i haver nascut a Itàlia, la seva carrera militar va estar completament vinculada a la Corona d'Aragó.
És considerat el fundador i el dirigent més important de la Gran Companyia Catalana.
El seu assassinat és un dels episodis més coneguts de la història medieval mediterrània, ja que va provocar una reacció militar que canviaria el mapa polític de Grècia durant dècades.

Added to timeline:

Date: