Bernat de Rocafort (may 31, 1305 – jan 1, 1309)

Description:

- Nom
Bernat de Rocafort

- Dates de naixement i mort
c. 1271 (possiblement Morella) – 1309 (castell d'Aversa, Regne de Nàpols).

- Dates de comandament
31 de maig de 1305 – juny de 1309
Va assumir el comandament efectiu de la Gran Companyia Catalana després de la captura de Berenguer d'Entença pels genovesos. Entre 1306 i 1307 va compartir nominalment el lideratge amb Entença, però la major part dels almogàvers li van mantenir la fidelitat. Després de la mort d'Entença (1307), esdevingué el cap indiscutible de la Companyia fins a la seva detenció el 1309.

- Breu biografia personal
Bernat de Rocafort era un noble i militar vinculat a Frederic II de Sicília. Durant la Guerra de les Vespres Sicilianes va destacar com a comandant almogàver i fou feudatari a Calàbria. Després de la Pau de Caltabellotta (1302), es va negar inicialment a lliurar els seus castells al rei Robert I de Nàpols sense una compensació econòmica, fet que li va crear un enemic poderós.
L'any 1304 es va incorporar a la Gran Companyia Catalana amb prop d'un miler d'almogàvers i més d'un miler de cavallers. Roger de Flor el nomenà senescal de la Companyia i fins i tot el prometé amb una de les seves filles, convertint-lo en un dels seus principals col·laboradors.

- Com va ser el seu comandament
Va ser un comandant molt enèrgic, valent i extraordinàriament capaç en el camp de batalla.
Va mantenir la Companyia unida després de l'assassinat de Roger de Flor, evitant-ne la dissolució.
Va dirigir personalment la Venjança Catalana, caracteritzada per una guerra molt agressiva contra l'Imperi Bizantí.
Va demostrar grans dots militars derrotant repetidament bizantins, alans i búlgars.
El seu lideratge, però, també va estar marcat per una gran ambició personal i un estil autoritari que provocà divisions internes.
Els conflictes amb Berenguer d'Entença, Ferran Eiximenis d'Arenós i, posteriorment, Ferran de Mallorca van afeblir la cohesió de la Companyia.

- Fets
Va dirigir la defensa de Gal·lípoli, convertint-la en una fortalesa gairebé inexpugnable davant els atacs bizantins.
Va comandar la Venjança Catalana, devastant àmplies zones de Tràcia i Macedònia després de la mort de Roger de Flor.
Va derrotar les forces de l'Imperi Bizantí i també diversos exèrcits búlgars enviats contra la Companyia.
El 1306, després de l'alliberament de Berenguer d'Entença, es negà a reconèixer la seva autoritat, fet que provocà una greu crisi interna.
Després de la mort d'Entença (1307), restà com a únic cap efectiu.
La seva negativa a reconèixer l'autoritat de l'infant Ferran de Mallorca, enviat per la Corona, i la seva rivalitat amb els altres capitans el van aïllar. Per mantenir-se al poder, va oferir els serveis de la Companyia a Carles de Valois i va jurar fidelitat al seu representant, Thibault de Chepoy, el 1307. No obstant això, la seva tirania havia generat un profund descontentament entre els seus homes. Aprofitant aquesta situació, Chepoy, actuant d'acord amb els altres caps de la Companyia, va arrestar Rocafort i el seu germà l'any 1309. Van ser enviats a Nàpols, on el rei Robert I, que encara guardava rancúnia per antigues disputes per castells a Calàbria, els va tancar a les masmorres del castell d'Aversa i els va deixar morir de fam. Així va acabar el règim de Bernat de Rocafort, devorat per les mateixes ambicions i rivalitats que l'havien dut al cim.


- Conseqüències
Va consolidar la reputació militar dels almogàvers com una de les forces més temudes de la Mediterrània medieval.
La devastació causada per la Venjança Catalana va deixar una empremta profunda a Grècia i als Balcans durant segles.
Les lluites internes que es produïren sota el seu comandament van dividir la Companyia i van facilitar la seva pròpia caiguda.
La seva detenció el 1309 va posar fi al seu lideratge i va obrir una nova etapa que acabaria conduint, dos anys més tard, a la conquesta del Ducat d'Atenes per la Companyia Catalana.

- Informació extra
Ramon Muntaner el descriu com un dels capitans més valents dels almogàvers, però també com un home molt ambiciós.
Va arribar a controlar de facto tota la Companyia Catalana durant gairebé quatre anys.
Va morir empresonat al castell d'Aversa, probablement de fam per ordre del rei Robert I de Nàpols, que encara li guardava rancor pels conflictes de Calàbria.
Tot i el seu final tràgic, és considerat un dels comandants militars més destacats de la història de la Gran Companyia Catalana.

Added to timeline:

Date: