Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim (may 10, 1420 – jan 1, 1424)

Description:

- Context històric
La campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim (1420–1424) fou la primera gran empresa militar del regnat d'Alfons IV el Magnànim després de la seva pujada al tron el 1416. L'objectiu principal era reforçar la presència de la Corona d'Aragó a la Mediterrània, consolidar el domini sobre Sardenya, fer efectius els drets sobre Còrsega i intervenir en la lluita pel tron del Regne de Nàpols.
La campanya començà amb una gran expedició naval que sortí dels Alfacs el 10 de maig de 1420, amb unes 23 galeres i nombroses altres embarcacions. Alfons es dirigí primer a Sardenya, després a Còrsega i finalment a Nàpols.

- Context social
La Mediterrània occidental continuava sent un espai de competència entre les grans potències marítimes. La Corona d'Aragó, Gènova i altres poders italians competien pel control de les rutes comercials, els ports i les illes.
Per a Catalunya, Sardenya, Sicília i Nàpols eren especialment importants perquè proporcionaven cereals, matèries primeres i mercats per als productes catalans. La política mediterrània d'Alfons també estava vinculada als interessos de mercaders, armadors i sectors tèxtils catalans.

- Context polític
Alfons heretà una Corona que encara mantenia importants interessos mediterranis, però també diversos conflictes pendents.
A Sardenya, el vescomte Guillem III de Narbona, jutge d'Arborea, mantenia drets sobre territoris de l'illa. Alfons resolgué aquesta qüestió mitjançant un acord que posà pràcticament fi a la resistència d'Arborea.
A Còrsega, la Corona d'Aragó reivindicava drets que es remuntaven a la concessió papal de finals del segle XIII. Tanmateix, l'illa estava fortament vinculada a Gènova, fet que convertia qualsevol intent de conquesta en un conflicte amb la poderosa república italiana.
Finalment, a Nàpols, la reina Joana II es trobava enfrontada amb Lluís III d'Anjou. Joana demanà l'ajuda d'Alfons i li oferí adoptar-lo com a fill i designar-lo hereu del regne.

- Causes
Les principals causes de la campanya foren:
Consolidar definitivament el domini de la Corona d'Aragó sobre Sardenya.
Fer efectius els drets aragonesos sobre Còrsega.
Contenir la influència de Gènova a la Mediterrània occidental.
Intervenir en la crisi successòria del Regne de Nàpols.
Aconseguir que Alfons el Magnànim fos reconegut com a hereu de Joana II.
Reforçar la projecció política, militar i comercial de la Corona d'Aragó a la Mediterrània.

- Fets
1. Expedició a Sardenya (1420)
El 10 de maig de 1420, Alfons sortí dels Alfacs amb una important flota. El primer objectiu fou Sardenya, on encara persistien tensions amb Guillem III de Narbona-Bas, últim gran representant dels drets d'Arborea.
Alfons desembarcà a l'Alguer el 14 de juny de 1420. Davant la seva superioritat militar, Guillem III optà per negociar. El pacte de 1420 establí que el vescomte de Narbona cedia els seus drets sobre Sardenya a Alfons a canvi de 100.000 florins d'or. Amb aquest acord, la Corona consolidà definitivament el seu domini sobre l'illa.
2. Campanya de Còrsega (1420–1421)
Després de pacificar Sardenya, Alfons es dirigí a Còrsega. L'objectiu era convertir en realitat els drets que la Corona d'Aragó afirmava tenir sobre l'illa.
A l'octubre de 1420, les forces d'Alfons ocuparen Calvi. Posteriorment, el rei avançà cap al sud i inicià el setge de Bonifacio, una ciutat fortament fortificada i protegida per Gènova. El setge fou intens i inclogué bombardejos continus.
A finals de 1420, una flota genovesa arribà en ajuda de Bonifacio. La situació militar es complicà i, al mateix temps, Alfons rebé una petició urgent d'ajuda de Joana II de Nàpols. Per aquest motiu abandonà el projecte cors i es dirigí cap al Regne de Nàpols.
3. Intervenció a Nàpols (1421–1423)
La reina Joana II de Nàpols havia demanat ajuda a Alfons contra Lluís III d'Anjou, que pretenia ocupar el tron napolità.
A canvi de l'ajuda militar, Joana adoptà Alfons com a fill i hereu, i li concedí el títol de duc de Calàbria. Alfons arribà a Nàpols el 1421 i aconseguí expulsar o derrotar les forces angevines.
Durant un temps, Alfons semblà haver aconseguit una posició dominant al regne. Però la seva creixent influència provocà la por de la reina Joana, que començà a distanciar-se del rei aragonès.
La situació esclatà el 1423. Joana i els seus antics enemics s'aliaren contra Alfons. Després de combats als carrers de Nàpols, Alfons hagué de refugiar-se als castells de Castel Nuovo i Castel dell'Ovo.
Una flota catalanoaragonesa arribà en ajuda del rei i permeté recuperar temporalment la iniciativa. Tanmateix, Joana revocà l'adopció d'Alfons i nomenà hereu Lluís d'Anjou.
4. Retirada i pèrdua de Nàpols (1423–1424)
Davant les dificultats internes de la Corona i la necessitat de recursos, Alfons abandonà Itàlia el desembre de 1423 i deixà el seu germà Pere d'Aragó com a lloctinent de Nàpols.
La retirada permeté als enemics dels catalans formar una poderosa coalició integrada per Joana II, Lluís d'Anjou, el papa Martí V, els Sforza, Gènova i Milà.
L'ofensiva aliada culminà amb la caiguda de Nàpols l'abril de 1424. Les forces catalanes quedaren reduïdes als castells de Castel Nuovo i Castel dell'Ovo, mentre Pere hagué d'abandonar la ciutat.

- Conseqüències
Consolidació definitiva del domini de la Corona d'Aragó sobre Sardenya.
Compra dels drets de Guillem III de Narbona per 100.000 florins.
Conquesta temporal de Calvi a Còrsega.
Fracàs del projecte d'ocupar Bonifacio i, per extensió, de conquerir Còrsega.
Intervenció directa de la Corona d'Aragó en la política italiana.
Alfons el Magnànim fou adoptat inicialment com a hereu de Joana II de Nàpols.
Posterior ruptura entre Alfons i Joana II.
Pèrdua de Nàpols el 1424.
Consolidació de l'interès d'Alfons per Itàlia, que culminaria anys més tard amb la conquesta definitiva de Nàpols (1442).

- Personatges rellevants
Alfons IV el Magnànim: rei de la Corona d'Aragó i principal protagonista de la campanya.
Guillem III de Narbona-Bas: jutge d'Arborea i últim gran obstacle per a la consolidació aragonesa a Sardenya.
Joana II de Nàpols: reina de Nàpols, que inicialment adoptà Alfons com a fill i hereu.
Lluís III d'Anjou: rival d'Alfons per la successió napolitana.
Pere d'Aragó: germà d'Alfons i lloctinent de Nàpols durant l'absència del rei.
Filippo Maria Visconti: duc de Milà i un dels principals adversaris de la presència catalanoaragonesa a Itàlia.
Muzio Attendolo Sforza: important comandant italià que combaté contra Alfons.

- Informació extra
La campanya de 1420–1424 és fonamental per entendre la política exterior d'Alfons el Magnànim. Encara que la conquesta de Nàpols fracassà en aquesta primera etapa, l'expedició demostrà que el rei pretenia convertir la Mediterrània central i Itàlia en el principal espai d'expansió de la Corona.
També és important diferenciar aquesta primera campanya de la conquesta definitiva de Nàpols, que es produí entre 1435 i 1442 i culminà amb l'entrada d'Alfons a la ciutat el 12 de juny de 1442.
La campanya tingué també una dimensió cultural: entre els membres de l'expedició hi havia figures de la cultura catalana com Ausiàs March, que participà en aquesta primera empresa mediterrània, mentre que posteriorment altres escriptors, com Jordi de Sant Jordi, s'integraren en el cercle napolità d'Alfons.
En conjunt, la campanya representà la consolidació definitiva de Sardenya, el primer intent seriós de conquesta de Còrsega i el primer gran intent d'Alfons el Magnànim d'apoderar-se de Nàpols. El fracàs inicial no acabà amb les seves ambicions italianes: al contrari, inicià el llarg procés que acabaria convertint Alfons en rei de Nàpols el 1442.

Added to timeline:

Date: