Conquesta del Principat d'Acaia (jun 1, 1315 – jul 5, 1316)

Description:

- Context històric
La Conquesta del Principat d'Acaia fou la campanya militar dirigida per l'infant Ferran de Mallorca entre 1315 i 1316 per conquerir el Principat d'Acaia (Morea), al sud de la península del Peloponès. Ferran actuava en nom del seu fill Jaume de Mallorca, hereu legítim dels drets sobre el principat gràcies al matrimoni amb Isabel de Sabran, néta de Margarida de Villehardouin. La campanya s'emmarcà dins la rivalitat entre la branca catalana de Sicília i els Anjou de Nàpols pel control dels estats francs de Grècia.

- Context social
El Principat d'Acaia era un dels principals estats francs creats després de la Quarta Croada (1204). La població estava formada majoritàriament per grecs ortodoxos governats per una minoria de nobles francs, mentre també hi havia mercaders venecians, genovesos i catalans. La noblesa es trobava dividida entre els partidaris de Ferran de Mallorca i els de Matilde d'Hainaut i el seu marit Lluís de Borgonya, fet que afavorí inicialment l'èxit de l'expedició mallorquina.

- Context polític
Després de la mort del príncep Guillem II de Villehardouin, el Principat d'Acaia entrà en una llarga crisi successòria. Margarida de Villehardouin cedí els seus drets a la seva filla Isabel de Sabran, esposa de Ferran de Mallorca. Quan el seu fill Jaume fou proclamat príncep el 1315, Ferran assumí la regència i organitzà una expedició militar per fer efectius aquests drets davant dels Anjou, que havien investit Matilde d'Hainaut i Lluís de Borgonya com a governants del principat.

- Causes
Les principals causes de la conquesta foren:
Fer valer els drets dinàstics de Jaume de Mallorca sobre el Principat d'Acaia.
Consolidar la influència catalana i siciliana a Grècia.
Debilitar el poder dels Anjou de Nàpols a l'Orient mediterrani.
Obtenir un nou territori sota l'òrbita de la Casa de Barcelona.
Aprofitar la divisió de la noblesa franca del Peloponès.

- Fets
L'any 1315, Ferran de Mallorca desembarcà al Peloponès amb un contingent format principalment per cavallers mallorquins, catalans i sicilians. Diversos barons del Principat li juraren fidelitat i, en pocs mesos, aconseguí ocupar bona part del territori, governant-lo en nom del seu fill Jaume de Mallorca, encara menor d'edat.
El 22 de febrer de 1316, Ferran derrotà els partidaris de Matilde d'Hainaut a la Batalla de Picotín, consolidant aparentment el seu domini sobre el principat. Tanmateix, aquesta victòria fou efímera, ja que poc després desembarcà un nou exèrcit dirigit per Lluís de Borgonya, amb reforços enviats pels Anjou.
El 5 de juliol de 1316, els dos exèrcits s'enfrontaren a la Batalla de Manolada. Les forces de Ferran foren derrotades i el mateix infant morí durant el combat. La seva mort provocà l'ensorrament immediat del domini mallorquí sobre el Principat d'Acaia, que tornà a mans dels partidaris de Matilde d'Hainaut i Lluís de Borgonya. Tot i això, els drets dinàstics del seu fill Jaume continuaren essent reconeguts per una part de la noblesa durant alguns anys.

- Conseqüències
Conquesta temporal de gran part del Principat d'Acaia per Ferran de Mallorca.
Proclamació de Jaume de Mallorca com a príncep d'Acaia sota la regència del seu pare.
Victòria catalana a la Batalla de Picotín.
Derrota definitiva a la Batalla de Manolada i mort de Ferran.
Recuperació del principat per Lluís de Borgonya i Matilde d'Hainaut.
Fi del projecte d'incorporar Acaia a l'esfera política de la Casa de Barcelona.

- Personatges rellevants
Ferran de Mallorca: infant de Mallorca i regent del Principat d'Acaia.
Jaume de Mallorca: fill de Ferran i príncep titular d'Acaia.
Isabel de Sabran: esposa de Ferran i hereva dels drets sobre el principat.
Margarida de Villehardouin: transmissora dels drets dinàstics sobre Acaia.
Lluís de Borgonya: rival de Ferran i vencedor a Manolada.
Matilde d'Hainaut: princesa d'Acaia reconeguda pels Anjou.

- Informació extra
La campanya de Ferran de Mallorca no estigué vinculada oficialment a la Companyia Catalana, que continuava governant els ducats d'Atenes i Neopàtria, encara que molts dels seus soldats procedien dels mateixos ambients militars catalans establerts a Grècia. La conquesta representà un intent paral·lel d'estendre la influència catalana al Peloponès.
La mort de Ferran a Manolada frustrà una oportunitat única perquè una branca de la Casa de Barcelona governés simultàniament Mallorca, Acaia i mantingués estrets lligams amb els territoris catalans de Grècia. Malgrat el fracàs militar, el seu fill Jaume continuà essent reconegut com a pretendent al principat per una part de la noblesa fins a la dècada de 1330.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Conquesta del Principat d'Acaia constitueix un dels darrers grans intents d'expansió de la Casa de Barcelona a l'Orient mediterrani. Tot i la seva curta durada, demostrà la projecció internacional de la noblesa catalana i mallorquina després de l'èxit de la Companyia Catalana als ducats d'Atenes i Neopàtria.

Added to timeline:

Date: