Guerra dels armanyaguesos (jan 1, 1389 – jan 1, 1391)

Description:

- Context històric
La Guerra dels Armanyaguesos fou un conflicte militar desenvolupat entre 1389 i 1391 entre la Corona d'Aragó, governada per Joan I el Caçador, i el Comtat d'Armanyac, dirigit per Joan III d'Armanyac. La guerra s'inicià quan el comte intentà fer valer els seus suposats drets sobre el desaparegut Regne de Mallorca, enviant companyies mercenàries franceses i gascones a envair el nord de Catalunya. La victòria final de la Corona d'Aragó consolidà definitivament la incorporació dels territoris mallorquins a la Corona.

- Context social
La guerra tingué lloc en un moment de recuperació encara fràgil després de la Guerra dels Dos Peres i de la Pesta Negra. Les comarques del Rosselló i de l'Empordà patiren saqueigs, destrucció de collites i exaccions per part de les companyies mercenàries. La població hagué d'organitzar la defensa local mentre la Generalitat i les institucions del Principat cercaven recursos per sostenir l'esforç militar.

- Context polític
Després de la mort de Jaume IV de Mallorca (1375), els drets dinàstics passaren a la seva germana Isabel de Mallorca. El comte Joan III d'Armanyac afirmava haver adquirit aquests drets i exigia una compensació econòmica a Joan I el Caçador. Davant la negativa de les Corts de Montsó (1388–1389) a satisfer aquestes demandes, el comte optà per la invasió militar de Catalunya.

- Causes
Les principals causes del conflicte foren:
Les pretensions de Joan III d'Armanyac sobre el Regne de Mallorca.
La negativa de Joan I a pagar una indemnització.
La disponibilitat de nombroses companyies mercenàries desocupades durant una treva de la Guerra dels Cent Anys.
La voluntat del comte d'obtenir recursos econòmics mitjançant una expedició militar.
La debilitat financera inicial de la Corona d'Aragó.

- Fets
A finals de 1389, les tropes armanyagueses, dirigides principalment per Bernat d'Armanyac, travessaren els Pirineus i ocuparen part del Rosselló i de l'Empordà. Les companyies mercenàries prengueren Bàscara, saquejaren nombroses poblacions i arribaren fins als voltants de Girona, sembrant el pànic entre la població.
La invasió obligà a suspendre les Corts de Montsó, mentre Joan I i l'infant Martí organitzaven la defensa. Les institucions catalanes aprovaren recursos extraordinaris administrats per una comissió independent nomenada per les Corts, i es reclutaren nous contingents, inclosos almogàvers procedents dels regnes de València i Múrcia.
Durant la primavera de 1390, l'exèrcit reial inicià la contraofensiva. Els armanyaguesos, desgastats per la manca de provisions i davant l'arribada de les forces del rei, es retiraren cap al nord. Foren perseguits fins als Pirineus i sofriren importants derrotes al coll de Panissars i al pont de Ceret. Paral·lelament, Bernat IV de Cabrera derrotà els invasors a la Batalla de Navata (1390), assegurant la recuperació de l'Empordà.
Malgrat la retirada principal, el conflicte continuà durant 1390 i 1391 amb noves incursions al Rosselló, atacs a castells fronterers com Mosset, Sant Hipòlit de la Salanca i Salses, així com operacions de represàlia a banda i banda dels Pirineus. Finalment, la pressió militar catalana i la manca de recursos obligaren els armanyaguesos a abandonar definitivament les seves pretensions.

- Conseqüències
Victòria de la Corona d'Aragó.
Fracàs definitiu de les reclamacions del comte d'Armanyac sobre el Regne de Mallorca.
Expulsió de les companyies mercenàries del territori català.
Consolidació del domini de la Corona d'Aragó sobre el Rosselló, l'Empordà i els antics territoris mallorquins.
Reforç del prestigi militar de l'infant Martí.
Enfortiment del paper de la Diputació del General en el finançament de la defensa del Principat.

- Personatges rellevants
Joan I el Caçador: rei de la Corona d'Aragó.
L'infant Martí (futur Martí l'Humà): dirigí la resposta militar catalana.
Joan III d'Armanyac: impulsor de la invasió.
Bernat d'Armanyac: comandant de les companyies invasores.
Bernat IV de Cabrera: destacat cap militar català, vencedor a Navata.
Felip Dalmau de Rocabertí: defensà el Rosselló durant la invasió.
Gilabert de Cruïlles: governador del Rosselló i protagonista de la defensa fronterera.

- Informació extra (perspectiva catalana)
Des de la perspectiva catalana, la Guerra dels Armanyaguesos representà l'últim intent militar seriós de qüestionar la incorporació del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó, produïda després de la Batalla de Llucmajor (1349). La derrota dels armanyaguesos eliminà pràcticament qualsevol possibilitat de restauració de la dinastia mallorquina i consolidà definitivament la unitat territorial de la Corona.
El conflicte també demostrà la importància creixent de les institucions pròpies del Principat. Tot i les tensions amb el rei durant les Corts de Montsó, la Diputació del General participà activament en el finançament de la defensa i en l'organització dels recursos militars. La guerra reforçà la cooperació entre la monarquia i les institucions catalanes davant una amenaça exterior i confirmà el paper estratègic del Rosselló i de l'Empordà com a principals portes d'entrada al Principat des de França.

Added to timeline:

Date: