Invasió de Mateu I de Foix (oct 3, 1396 – jan 1, 1398)

Description:

- Context històric
La invasió de Mateu I de Foix fou un conflicte successori que es produí arran de la mort sobtada de Joan I el Caçador, el 19 de maig de 1396, sense deixar cap fill mascle viu que pogués succeir-lo.
El principal candidat alternatiu a la successió era Mateu I de Foix, casat des de 1392 amb Joana de Foix, filla de Joan I. Mateu defensava els drets successoris de la seva esposa i, davant la successió del germà del rei difunt, Martí l'Humà, decidí recórrer a les armes. El 3 d'octubre de 1396, les seves tropes entraren a Catalunya.

- Context social
La invasió es produí en un moment especialment delicat per al Principat. Catalunya encara arrossegava les conseqüències de les crisis del segle XIV, les guerres i les epidèmies, i la monarquia acabava de perdre Joan I de manera inesperada.
L'amenaça d'una nova guerra obligà les comunitats locals i els nobles de les zones frontereres a mobilitzar-se. La defensa del territori depengué en bona part de la fidelitat dels barons catalans a la nova dinastia i de la capacitat de Maria de Luna, esposa de Martí, d'organitzar ràpidament la resistència.

- Context polític
La qüestió central era determinar qui tenia dret a succeir Joan I.
Joan I havia mort sense descendència masculina. La seva filla Joana era casada amb Mateu de Foix, que considerava que els drets successoris de la seva esposa li permetien reclamar la Corona.
Tanmateix, les institucions de la Corona reconegueren com a successor el germà del rei, Martí, que es trobava a Sicília com a lloctinent i que era l'hereu masculí més proper de la dinastia.
La disputa successòria acabà convertint-se en un conflicte armat entre Mateu de Foix i Martí l'Humà.

- Causes
Les principals causes de la invasió foren:
La mort de Joan I el 1396 sense descendència masculina.
Les pretensions successòries de Joana de Foix, filla de Joan I.
La defensa d'aquestes pretensions per part del seu marit, Mateu I de Foix.
La proclamació de Martí l'Humà com a successor.
La voluntat de Mateu de fer efectius els drets dinàstics de la seva esposa mitjançant la força.
El suport d'alguns senyors ultrapirinencs a Mateu.

- Fets
Després de la mort de Joan I, Maria de Luna assumí la regència mentre Martí continuava a Sicília. La reina organitzà ràpidament la defensa dels territoris de la Corona davant l'amenaça d'una invasió.
El 3 d'octubre de 1396, les forces de Mateu I de Foix penetraren a Catalunya i també en territori aragonès. L'objectiu era imposar les pretensions successòries de Joana i impedir la consolidació de Martí com a rei.
La invasió, però, trobà una resistència important. Els barons fronterers es mantingueren majoritàriament fidels a Martí i impediren que Mateu consolidés les seves conquestes. La defensa fou coordinada per Maria de Luna mentre s'esperava el retorn de Martí de Sicília.
Un dels territoris afectats fou el domini de Castellbò. La invasió tingué també conseqüències territorials per als dominis catalans de Mateu: Martí confiscà posteriorment diverses possessions que havien estat vinculades al comte de Foix, entre elles Martorell, Castellvell de Rosanes i Bar.
Durant l'hivern de 1396–1397, la situació militar es decantà definitivament a favor de Martí. El retorn de l'infant des de Sicília reforçà la posició reial. Mateu de Foix, incapaç de derrotar les forces fidels a Martí i sense aconseguir el suport suficient dins de la Corona, es veié obligat a retirar-se cap a Bearn.
El conflicte acabà amb el fracàs de les pretensions de Mateu i la consolidació de Martí I l'Humà com a rei de la Corona d'Aragó.

- Conseqüències
Fracàs de les pretensions successòries de Mateu I de Foix.
Consolidació de Martí l'Humà com a rei.
Retirada de Mateu cap als seus dominis de Bearn.
Confiscació per la Corona de diversos dominis de Mateu dins dels territoris catalans.
Reforç de l'autoritat de Maria de Luna i de Martí.
Consolidació de la successió per línia masculina de la dinastia de Barcelona.
Reforç de la posició de Martí abans del seu retorn definitiu de Sicília el 1397.

- Personatges rellevants
Mateu I de Foix: comte de Foix i principal protagonista de la invasió; defensà els drets successoris de la seva esposa.
Joana de Foix: filla de Joan I i esposa de Mateu; els seus drets successoris constituïren la base de la reclamació de Foix.
Martí I l'Humà: germà de Joan I i successor de la Corona d'Aragó.
Maria de Luna: esposa de Martí; organitzà la defensa de la Corona mentre el seu marit era a Sicília.
Joan I el Caçador: la seva mort sense descendència masculina desencadenà la crisi successòria.

- Informació extra
La invasió de Mateu de Foix és especialment important perquè constitueix la primera gran crisi successòria del regnat de Martí l'Humà i mostra la fragilitat de la successió dinàstica a finals del segle XIV. Martí aconseguí consolidar el tron, però el problema successori tornaria a aparèixer després de la seva pròpia mort el 1410, quan la manca d'un hereu masculí directe desembocaria en l'Interregne (1410–1412) i finalment en el Compromís de Casp.
Des d'una perspectiva catalana, la invasió també és significativa perquè els sectors principals de la noblesa i dels territoris fronterers es mantingueren fidels a Martí i contribuïren a impedir que un candidat estranger pogués imposar militarment una nova successió. La resistència catalana, coordinada inicialment per Maria de Luna, fou decisiva per frustrar les aspiracions de Mateu.
A més, la derrota de Mateu comportà la confiscació dels seus dominis catalans, entre els quals hi havia Martorell i Castellvell de Rosanes, fet que reduí considerablement la presència territorial de la casa de Foix dins del Principat.

Added to timeline:

Date: